No sé on està el límit, però sí sé on no està

No sé què se sent nedant dues hores seguides per Hawai. No sé que se sent després de córrer amb una motxilla a l’esquena pel desert del Sàhara. No sé com reaccionen els músculs al quilòmetre 70 d’una doble marató. Josef Ajram, sí. I ho explica al seu llibre ¿Dónde está el límite?

Un corredor de Borsa de nom estrany explica totes aquestes sensacions que tu i jo no sentirem mai. Tots els dolors que sent en un ironman, un ultraman o a la Marató des Sables. Tot el que pensa mentre pateix com un animal de forma totalment voluntària. Perquè ell ha arribat fins aquí perquè vol. Perquè podria estar assegut al sofà de casa seva amb la seva filla als braços, però això ho fan tots. I Josef Ajram no és com tots.

Ajram és un tipus amb sort. Fa el que vol. Treballa i li paguen per fer el que més li agrada. Els negocis i l’esport. Però aquesta sort se l’ha buscat, se l’ha guanyat. No va ser mai el millor de la classe, no li agradava estudiar. Va tenir el handicap, però també la bona sort, de ser fruit de dues cultures diferents que l’han fet com és. Ha arribat a perdre 110.000 euros en un dia i s’ha tornat a aixecar. Ha viscut més ràpid que molts de nosaltres però un bon dia va decidir portar aquesta velocitat vital a les competicions. A posar-se a prova pujat a una bicicleta, corrent per carreteres o nedant per mars i oceans. I tot això, amb un lema que ha dut no només a la seva vida esportiva i professional sinó en definitiva, a la seva existència. Apunta aquesta frase:

No sé on està el límit, però sí sé on no està.

I no. No parla només del límit físic sinó de tots els límits que ens posem a la nostra vida. Repeteixo ENS POSEM. Límits morals, ètics, professionals...per què ens posem límits? No ho sé. Però això és de perdedors. I ell no ho és. Això està clar.

Josef Ajram no hi entén de límits. Si ell es super a dia a dia en l’esport, per què no ho podem fer nosaltres en el dia a dia? Això és el que reivindica a través del seu llibre, bloc o actitud. Per què això sí, Ajram no és únic al món ni molt menys, però comunica. Fa saber les seves proeses. Alguns en diran vanitat. Altres en diem motivació externa o pedagogia.

A totes aquestes proeses. A tots aquests límits trencats, un tatuatge. Un broker de Borsa amb tot el cos tatuat. I què? Dibuixos o frases que recorden proeses aconseguides. Alegries i patiments. Després de llegir i seguir Josef Ajram, crec que aniré destrossant límits. M’aniré tatuant frases, símbols i lemes, potser no a la pell però sí a la meva ment. Gràcies i endavant. Sempre endavant.