Tunísia diu prou

Un país no són les seves estructures sinó la seva gent, alguns això no ho saben, i fan i desfan el que volen a costa dels altres. A Tunísia però, la gent se n'ha cansat i ha fet fora una dictadura corrupta. Ben Ali, fins la setmana passada era amo i senyor de tot el país, ha hagut de marxar pitant. Fins i tot va agafar l'avió sense tenir un destí marcat. A París li van dir que no se l'esperava així que finalment ha anat a parar a Arabia Saudita, niu i cementiri de corruptes. 

Per un cop, les protestes als carrers han servit d'alguna cosa (Normalment serveixen per poc). La situació però ara és diferent. Aquestes es donen per primer cop a un país àrab, tradicionalment països que controlen la situació social a base de mà dura o amb la religió per bandera, o les dues coses a la vegada. A Tunísia però han dit prou. Prou de preus alts. Prou de ordres. Prou de gana. Prou de repressió. Quan no tens res a perdre lluites fins les últimes conseqüències per allò que creus que és millor per tu. I la fi de la dictadura és se'ns dubte el millor pel poble. 

Ara però al país i a la regió s'obre un nou escenàri. Aquestes revoltes, que demanen llibertat, es poden estendre a altres països com Egipte, Jordània o la mateixa Arabia Saudita. Així que els governants de la regió ja tremolen. Milers d'àrabs poden revoltar-se arreu del món contra els seus estats. I és que això ja no és com abans. Són gent que veu com viu occident. Són gent que sap el que hi ha i com els toca viure. Són gent que sap qui té i a on van els diners, uns diners que mai van a ells. Actualment és difícil amagar la deixadesa d'un païs, la corrupció o el modus vivendi antic. No amb les parabòliques instal·lades a cada balcó o amb una connexió a internet. Ja no.

El que passa és que el futur és incert. Què farà el poble tunisià optarà per la democràcia o seguirà per altres vies? A tot això hi ha l'islamisme radical volant al voltant d'aquests països com ho faria qualsevol boltó afamat de pel·lícula de Lucky Luke. Veurem si aquest canvi serà cap a bé o cap a malament. 

El que més em sorprèn i ràbia m'ha fet és descobrir el poc que pot arribar a conèixer un país un turista. D'acord que vaig visitar el país fa anys i llavors era una època econòmicament diferent. Tot anava molt millor. Però no vaig aconseguir veure senyals de pobresa extrema, d'actituts que poguessin desafiar al règim. Bé, no em vaig moure per tots els racons el país, però tampoc vaig ser el turista que no surt de l'hotel o només visita el mercat. Em vaig moure un xic més i Tunísia em va semblar un país àrab del tot modernitzat i occidentalitzat a mitges. La pobresa la vaig veure al desert del Sahara però no a les grans ciutats com estem veient ara. Això és una mostra més que el turisme serveix per veure un país però mai per conèixe'l. La pròxima vegada prometo ser més observador.