Recordo aquell dia. La lliga s’havia guanyat en el mandat de Laporta però la celebració ja era dins l’era Rosell. Aquest últim va fer un gest i va convidar a l’antic president a celebrar-ho a la gespa del camp Nou amb els jugadors. Es va qualificar com un acostament entre aquestes dues personalitats fortament enfrontades des de feia temps.
Ara, mesos després, ens apareix això. El diari de Rosell treu a Laporta. Calia? Segurament no. Primer, perquè és història, i l'història no es pot canviar. Almenys la recent. Segon, perquè les imatges són les que són, i la gent té memòria, manipulant-la faràs que algú recordi el moment i trobi a faltar quelcom o algú. I amb internet és fàcil recuperar l’original. Tercer, és periodísticament lamentable aquest fet. No es pot ser més manipulador i dolent que la gent de GOL que pretén obviar, ens agradi o no, que Laporta estava allà. Que és el president del millor Barça de l’Història (de moment). I això no vol dir que sigui el millor president de l’Història. Per aquesta regla de tres, molts voldrien haver tret a Stalin dels acords de Yalta i que en aquella famosa fotografia només hi haguessin dues cadires. Dos homes repartint-se el món. Però no, eren tres. Sempre seran tres.
No costava tant no tocar la foto. No costava tant suportar l’imatge d’algú tan odiat per ells. No costava tant haver escollit una altra imatge. Però ho han fet. Què més poden arribar a fer en aquest diari. Què més pot haver arribat a dir aquest diari? No ho sé però aquest simple gest mina totalment la seva credibilitat. No costava gents deixar-lo. No sé el que costa aquest diari (diria que és gratuït, i no m’estranya) però, a partir d’ara no em costarà gens veure el diari GOL pel carrer i obviar-lo com si fos una simple fulla d’arbre caiguda al carrer. Patètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada