Hi ha persones que passen a la Història
i tothom els recorda, i persones que "només" passen a la Història però tothom els
ignora. En aquest segon grup hi tenim a Arch West, l’inventor dels Doritos.
Aquesta passada setmana aquest home de 97 anys moria, gairebé en l’anonimat i
en la ignorància més absoluta dels milions de fans que en aquells moments
gaudien d’aquest deliciós “nacho”. La vida és així. I la mort també.
Arch West devia ser un personatge i la seva família igual, ja que no van dubtar d’enterrar el bon home (el dia 1 d'Octubre) amb Doritos sobre el seu taüt. Gran homenatge. De fet, va ser decisió seva que tiressin Doritos sobre el seu cos...però havien de ser els clàssics. West odiava els diferents sabors que han anat apareixent aquests últims anys.
Li agradaven poc els canvis en el seu “invent”. Fins i tot la seva filla va assegurar que va escopir un dorito amb sabor d’hamburguesa amb formatge que comercialitza la marca Frito-Lay. L’home devia estar destrossat, preguntant-se què havien fet amb la seva creació. Em poso en la seva pell.
Però ara que és mort, toca fer-li un petit homenatge a Arch West. Qui no ha passat temporades obsessionant-se pels Doritos? Qui no s'ha llepat els dits amb la pols d'aquest gran menjar? Caldrà doncs recordar-lo com un semi-déu, però també com a un gran emprenedor, com els d’ara, però als anys seixanta.
El senyor Dorito va introduir als Estats Units els “nachos”, quan cap americà sabia què era. Només ho menjaven els mexicans que vivien al sud de Califòrnia. De fet, West no inventa. Re inventa. O copia. Però en tot cas, el mèrit de saber veure que allò podia funcionar va ser seu. I sí, va funcionar. I triomfar. Però abans, va saber invertir i es va arriscar, així que West és un dels molts que va fer realitat el somni americà. Un emprenedor abans que s’inventés el terme.
West és un heroi, ja que a més de crear els Doritos, els va crear la ja famosa combinació amb les salses tex-mex. El resultat el coneixem tots. Però dels ingressos West en va veure ben pocs, ja que a les grans companyies (i Fritos n’era una) el tema dels drets d’autor i royalties encara no se’n parlava massa. I menys per uns snacks.
El Dorito és el que en diríem, una porqueria. Però una bona porqueria. Potser a l’altura dels Donuts. El Dorito ens acompanya abans d’un àpat. Amb els amics o amb una pel·lícula. Es cruixent i l’acompanyem amb qualsevol salsa. O amb formatge. Ens pot salvar una nit, o la vida. Per això, i per més coses Arch West mereix un record per part nostre el pròxim cop que mosseguem una de les seves creacions. I mereix també, un homenatge per part de l’empresa que els comercialitza; i el millor homenatge, se’ns dubte, seria posar més Doritos a les bosses...i menys aire. Gràcies Arch.
Arch West devia ser un personatge i la seva família igual, ja que no van dubtar d’enterrar el bon home (el dia 1 d'Octubre) amb Doritos sobre el seu taüt. Gran homenatge. De fet, va ser decisió seva que tiressin Doritos sobre el seu cos...però havien de ser els clàssics. West odiava els diferents sabors que han anat apareixent aquests últims anys.
Li agradaven poc els canvis en el seu “invent”. Fins i tot la seva filla va assegurar que va escopir un dorito amb sabor d’hamburguesa amb formatge que comercialitza la marca Frito-Lay. L’home devia estar destrossat, preguntant-se què havien fet amb la seva creació. Em poso en la seva pell.
Però ara que és mort, toca fer-li un petit homenatge a Arch West. Qui no ha passat temporades obsessionant-se pels Doritos? Qui no s'ha llepat els dits amb la pols d'aquest gran menjar? Caldrà doncs recordar-lo com un semi-déu, però també com a un gran emprenedor, com els d’ara, però als anys seixanta.
El senyor Dorito va introduir als Estats Units els “nachos”, quan cap americà sabia què era. Només ho menjaven els mexicans que vivien al sud de Califòrnia. De fet, West no inventa. Re inventa. O copia. Però en tot cas, el mèrit de saber veure que allò podia funcionar va ser seu. I sí, va funcionar. I triomfar. Però abans, va saber invertir i es va arriscar, així que West és un dels molts que va fer realitat el somni americà. Un emprenedor abans que s’inventés el terme.
West és un heroi, ja que a més de crear els Doritos, els va crear la ja famosa combinació amb les salses tex-mex. El resultat el coneixem tots. Però dels ingressos West en va veure ben pocs, ja que a les grans companyies (i Fritos n’era una) el tema dels drets d’autor i royalties encara no se’n parlava massa. I menys per uns snacks.
El Dorito és el que en diríem, una porqueria. Però una bona porqueria. Potser a l’altura dels Donuts. El Dorito ens acompanya abans d’un àpat. Amb els amics o amb una pel·lícula. Es cruixent i l’acompanyem amb qualsevol salsa. O amb formatge. Ens pot salvar una nit, o la vida. Per això, i per més coses Arch West mereix un record per part nostre el pròxim cop que mosseguem una de les seves creacions. I mereix també, un homenatge per part de l’empresa que els comercialitza; i el millor homenatge, se’ns dubte, seria posar més Doritos a les bosses...i menys aire. Gràcies Arch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada