Un luxe

Alcohol és una paraula àrab, la delata el seu començament. El seu significat és: el tot. Alguns s’ho van agafar al peu de la lletra i van decidir donar-li una posició privilegiada en les seves vides. Amb l’evolució dels temps, altres van decidir gaudir-ne barrejant-lo amb espècies, fruites i begudes. El que amb els anys hem acabat anomenant còctels. 

Aquesta setmana, del 17 al 21, es celebra la primera edició de Barcelona Cocktail Tour, amb l’intenció que aquests combinats arribin a més gent. Ho estan aconseguint. Per cinc euros pot gaudir d’un còctel fet pels millors barmans a alguna de les terrasses privilegiades de la ciutat. A hotels com el Majèstic, el Vela o el Mandarín. 

A part de tastar el bo i millor d’aquest món, aquest festival també permet conèixer els secrets dels combinats o begudes. El que s’anomenen Masterclass. Avui Javier Reynoso en feia una al Bobby Gin de Gràcia sobre Tanqueray. 

Unes vint persones hem pogut gaudir, en un local espectacular, d’uns gintonics totalment diferents als que els mortals estem acostumats a tastar. Ajudat pel Power Point (com no) Reynoso ha començat parlant de la historia de l’alcohol, i de la ginebra en concret, on el Dr Sylvain hi té un nom destacat. També la Gin Craze que va patir Anglaterra amb la conseqüent aprovació per part del Parlament de la Llei de la Ginebra de 1751. Mai hagués dit que una beguda podria arribar a donar nom a una norma. Abandonem l’idea que és una beguda dels anglesos. Neix prop de Rotterdam, i sí que és veritat que els holandesos, molt amics dels britànics l’exporten a les illes gràcies a Guillem d’Orange. Reynoso també ens parla de la llei seca (i de Frank Sinatra i els seus amics) i com no, dels orígens de Tanqueray. 

La conclusió és que l’home és un bebedor per naturalesa, això ho constatem cada cap de setmana, però conèixer unes quantes anècdotes del passat i flairar algún dels brebatges que es bevien abans és, si més no, curiós.

El local és mig fosc i tothom escolta, i tot seguit passem a la pràctica. El més interessant. Descobrim d’on surt la ginebra i les mil maneres de fer-ne. Pot tenir fruits cítrics, plantes, o fins i tot pot contenir escorça d’un arbre. Tastem i flairem totes les especies. I finalment la ginebra, un Tanqueray Ten. Tastem els Teatònics. Un nom graciós per una barreja entre tè, ginebra I tònica. Més anglès encara si es pot. El resultat és excel·lent, com també el gintònic afruitat que el mateix Reynoso ens fa. Tot seguit un còctel que és el millor de la tarda. En definitiva, una explosió de sabors mai coneguts en una copa. 

I finalment, per acabar, toca fer-se el propi gintònic. Provo el teatònic amb espècies, per allò que no sabia ni que existia la barreja entre tè i ginebra. No em surt com el de Reynoso però deu n’hi do. No s’assembla a cap dels que havia provat abans. Fort. Intens. Fins i tot dur. 

Local de luxe. Professor de luxe. Classe de luxe. Companyia palamosina de luxe. I ginebra de luxe. Tot un luxe prendre’s el teu propi gintònic, i acabar com sempre. Amb mal de cap. Un luxe.