El rei Kalashnikov

 

L’època del reis i les armes la situem a l’edat mitjana. A base de llibres, històries i llegendes hem sabut que els monàrques d’aquella època, entraven als camps de batalla a lluitar pels seus interessos i el seu regnat. Lluitaven molt o poc. Eren importants, o no. Però almenys estaven presents en la lluita. Més tard, a l’edat moderna, els quadres ens van pintar uns caps d’estat plens de supèrbia que, tot i dur armes a sobre, aquestes eren part d’una simbologia, i mai es van tacar de sang. Ja als nostres temps van anar desapareixent els reis i les armes van passar a mans del poble, o dels tirans. Seria difícil visualitzar al segle XX un rei amb una arma a la mà. Però sí, va existir. Leka Zogu, va néixer per ser rei d’Albània, però només va aconseguir ser rei dels Kalashnikov.  

Néixer príncep i haver de marxar del teu país només 4 dies després ha de ser dur per un futur rei. Això és el que li va passar a Leka Zogu. El rei dels Kalashnikov va venir al món a Tirana, Albània, el 5 d'Abril de 1939. L'arribada 4 dies després de les tropes de Mussolini al país, van obligar als reis Zogú I i la reina Geraldina (comtessa anomenada la rosa blanca d'Hungria) a exiliar-se. I amb ells el petit Leka. El rei a d'Albània a partir d'ara seria, per ordre del Duce, Víctor Manuel III. 

A partir d’aquí la família real va començar un periple de viatges i estades arreu d’Europa. Grècia, Turquia, Anglaterra i una llarga llista de països. A l’acabar la II Guerra Mundial, Leka Zogu es troba a París, i s’esfuma qualsevol possibilitat de tornar a Albània, ja que ha caigut en mans de la poderosa URSS d’Stalin.
A la mort del seu pare, Leka Zogu és nomenat rei d’Albània a una trista habitació d’un hotel a París. Ell però es prepara per un hipotètic futur, estudiant ciències polítiques i econòmiques. 
 

Quan un rei no té corona és un ciutadà normal. I a Leka Zogu se’l va tractar així tret de a diferents països. Víctima del comunisme, a Espanya hi va trobar un lloc on era benvingut. A partir de l’Abril de 1961 es va instal·lar amb la seva mare a l’Espanya franquista. 

 

Va ser a Madrid on Zogu va començar a viure al voltant de les armes. Casa seva era un búnquer, ell anava sempre amb una pistola a sobre i inclús es deia que a la seva residència s’hi entrenava un exèrcit paramilitar. Però va arribar la democràcia, i aquest personatge va ser expulsat d'Espanya. Zogu va buscar països de la talla d’Espanya i on fos benvingut. Va anar a viure a Rodhesia, l’actual Zimbabwe. I al 1980 a la Sudàfirca de l’Apartheid. 

Va ser allà on els seus vincles amb els traficants d’armes va augmentar. El 1991 la policia el detenia a Johannesburg per tenir a casa seva 70 armes automàtiques, explosius i un llança granades. Tot un arsenal. 

Cau el comunisme a arreu d’Europa. I com no també a Albània. El 1993 Leku torna al seu país però és expulsat per les noves autoritats per negar-se a acceptar un passaport republicà. Al 1997 torna per fer campanya a favor de la monarquia en un referèndum on arrasarà l’opció republicana. És precisament aquest any quan Leku és condemnat a Tirana per tinença d’armes. Mai ingressarà a la presó. 

Després de la Guerra dels Balcans, amb la nova situació política al país, Leka torna a Albània. La seva arribada a Tirana és però accidentada degut a l’equipatge de l’etern rei. La policia li requisa a l’aeroport un centenar d’armes, inclosos diversos Kalashnikov, ell es defensa dient que aquestes formen part de la col·lecció de la família real. 

Durant aquests anys va ser un personatge que sempre va estar a primera línia dels mitjans de comunicació a Albània. Reclamant el que era seu. Reclamant el tro del país. Leka va morir sense haver aconseguit el seu objectiu, mai va ser rei d’Albània. Ara el seu únic fill, el príncep Leka II, seguirà la seva lluita, amb armes o no, Leka II sempre serà el fill d’un rei. Fill de Leka Zogu, el rei Kalashnikov.