Maneres i maneres

Aquesta setmana hem vist dues maneres d’abandonar el món de l’esport. Dues de les dones que més títols han guanyat en les seves respectives competicions passaven a primer pla d’actualitat pel mateix motiu però amb un rere fons totalment diferent, la primera era Arantxa Sánchez Vicario, la segona Gemma Mengual.

La tenista “catalana” ha tret a la llum un llibre on explica la seva vida, i la veritat és que la promoció no pot anar millor. Servida de polèmica i llàgrimes de la tenista, que no acceptar preguntes dels periodistes en la roda de premsa. Ningú va protestar. Indirectament els mitjans de comunicació fan promoció del llibre d’una persona i aquesta, no accepta qüestions al respecte. Importava poc, tenien les llàgrimes de la tenista. Suficient.

Al “Arantxa, ¡Vamos!” la petita dels Sánchez Vicario revela la seva relació, nul•la, amb els seus pares, que fins i tot no han ni vist el seu nét. Podríem dir que aquesta relació és culpa de l’esport, però el tennis, ni cap esport tenen la culpa de res. La culpa són els diners. Mentre la nena anava creixent i guanyant s’inflaven les comptes bancàries i d’allà va anar sucant tothom. Arantxa va guanyar molts títols però va perdre una família. La família va guanyar molts diners però va perdre una filla. Cadascú que valori cada cosa com li sembli. La fama pot portar a aquestes coses, i el cas de la família Sánchez Vicario no és el primer, ni serà l’últim.

A l’altra banda de la moneda hi tenim Gemma Mengual. Acompanyada de la seva família i dels seus companys, la nedadora abandonava el món de l’esport amb un somriure. Amb agraïments a tota la gent que l’ha ajudat. Ja no tenia motivacions i abandonava la competició tot i que encara tenia opcions a arribar a Londres, en el que serien els seus quarts Jocs Olímpics. Però per Mengual, la família ha passat per davant de la piscina. Abandona amb el cap ben alt la màxima competició i les úniques llàgrimes que vessa són de felicitat.

Amb una setmana hem vist les dues cares de l’esport d’alt nivell. Dona moltes alegries, amistats i emocions. Però al darrera també hi ha hipocresia, falses amistats i diners. A vegades es poden tastar les dues parts. Es pot ser molt bona a la pista o a la piscina, però també fa falta tenir la força per ser la millor a la vida real. Mengual ja té la seva medalla d’or en aquest aspecte. Arantxa no, hi ha formes i formes, i els seus cops estan anant fora de la línia. Out. Hi ha maneres i maneres.