Arriba i demana una
copa vi negre. Seriós, com sempre. Mudat, com mai. Deu haver estat
un dia dur i ara toca descansar. Al voltant dels quaranta destil·la
desil·lusió, probablement, estigui infeliçment casat. Amb
criatures. Res d'això el fa feliç, o almenys, això sembla.
S'asseu, com sempre, al
mateix lloc de sempre, i no parla amb ningú, com sempre. Tampoc ho
desitja (demana una altra copa de vi). Enclenxinat com va, només fa
que deixar la ment en blanc, o potser, la fa treballar massa. En tot
cas, la seva cara no canvia. No es mou. És un poema. Un poema mut.
Probablement pensa en
la seva vida, sempre el mateix. Sempre igual. (demana una altra copa
vi). Té diners, status, potser té poder. Però res més. Aquesta
nit podria demanar la companyia d'una d'aquelles dones que regalen
amor per hores, però fins i tot això li fa mandra. Es queda mirant
la televisió, o millor dit, mira la televisió. Res més. Van
passant imatges però ell ni s'immuta. (demana una altra copa de vi).
Pot haver marcat Messi, o pot haver-hi hagut un terratrèmol a
Turquia, o una noia desapareguda al sud d'Anglaterra. A ell li és
igual. A ell tot li és igual. Ni s'immuta.
Els clients van passant
i diuen hola i adéu. Demanen menjar i begudes. Ell és queda
permanentment allà. Com part del mobiliari, sembla atrezzo (demana
un altra copa de vi) Però és això, només un tros de fusta. Un
tros de fusta amb corbata, camisa i un got de vi. Totalment
inexpressiu. Sense ànima. L'home sense nom demana un altre vi i així
és la seva vida, la seva MERDA de vida.
Veu com es consumeix
dia darrera dia. Hora darrera hora. Res l'omple però tampoc no
canvia res. I segueix demanant vi, (demana una altra copa de vi) fins
que s'aixeca, se'n va a dormir i l'endemà es torna a llevar per fer
exactament el mateix. I això, fins la fi de la seva vida. Consumint
poc a poc, glop a glop, la seva vida. Demà serà un altre dia, el
mateix que ahir. El mateix que demà passat. Seguirà bevent-se el
vi, però aquest cada dia que passi serà més amarg. Com deia
Sabina, amarg com el vi de l'exiliat. Jo m'atreviria a dir: amarg com
el vi de l'empresari. Mai sabrem si és l'home amarg del vi, o l'home del vi amarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada