Oxímorons

No hi ha tradició més antiga a casa nostra que la dels tres Reis d'Orient. Vénen una vegada l'any, deixen regals, són admirats i se'n van sense fer soroll. I a més, no cobren dels pressupostos de l'estat. Així que al cap i a la fi és una tradició antiga que perviurà pels temps dels temps, mentre hi hagi nens.

Hi ha altres tradicions, que se celebren el mateix dia 6, que no són tan antigues, però que destil·len olor a resclosit. Perquè ser antic no vol dir ser vell. I ser, relativament nou, no vol dir ser modern. Parlo de la Pasqua Militar, un concepte ja de per si, caspós i potser també ambigu.

Ahir vam poder tornar a veure una imatge que ens podríem estalviar tots en aquests moments. Un dia dedicat a l'exèrcit espanyol. Un dia d'exaltació d'aquesta institució que ens hauríem de començar a plantejar perquè el tenim i si és útil o no. En temps de crisi, el govern espanyol retalla en tot el que hem anat guanyant en l'estat del benestar però no ho fa en cap cas, en l'aparell militar. Ja no parlo dels milions que es destinen a l'exèrcit, a través del Ministeri de l'Interior (o maquillats a través del Ministeri de Justícia); parlo de com a mínim, retallar en dies dedicats a aquest col·lectiu.

La Pasqua Militar, juntament amb el 12 d'Octubre o “El día del ejército”, són dies que es consagren a l'agraïment del poble espanyol a la tasca de l'exèrcit. Però senyors, que no en tenim prou amb un? En necessitem tres de dies?

I ja posats, els militars disparen. O ho fa el ministre per ells. Morenés, ministre del ram, afirmava (o amenaçava) aprofitant la cita que “Los militares están preparados, mantienen el ánimo firme y sereno, sin atender a absurdas provocaciones, y cumplen calladamente con su deber. Quieren ser ejemplo de unidad, honestidad, generosidad y valentía a la sociedad a la que sirven”. Sí, una amenaça.

Sé que no cal fer trobades militars per saber què pensen i què volen els d'aquest col·lectiu però donar un micròfon, càmeres i atenció a aquesta gent, que té poca feina, és pitjor que donar-los pistoles, tancs o helicòpters. És donar-los les regnes de la política. Marcar l'agenda. I no. Ja em vam tenir prou. Ja en tenim prou. Als militars no se'ls paga per fer política. Als militars no se'ls paga per pensar...sinó, ja no serien militars. Oxímorons.