Contes de confinament (II): Amor de supermercat

El nostre heroi treballa a la porta de l’Esclat. Fa de guarda de seguretat o “segurata” que mal diem tots. Ell odia aquest terme. Bé, odia forces coses. Avui va amb guants, mascareta i aquella visera de plàstic que els hi ha donat aquesta setmana. Tot el que faci falta. Cada dia s’hi juga la vida amb la seva feina però tots aplaudireu a les 8 a les infermeres. “Maleïts” pensa ell.

-       Adelante! De uno en uno. Lávese las manos, caballero. Aquí tiene una bolsa pa’ las manos.

Diu aquestes frases infinitat de vegades. Milers, durant aquests dies en que el món s’ha tornat boig. De fet, ell també s’hi està tornant, de boig. No pot parar de mirar la XXXX. Ella, igual que ell, va tapada fins a dalt. Màscara, guants i aquella visera de plàstic que els hi ha donat aquesta última setmana. Però és igual. Està guapa igual.

El vincle que s’ha creat és amor i ell ho sap. I ella també, es diu a si mateix el nostre heroi. Cada dia se la juga anant a treballar però val la pena només per creuar-se aquelles meravelloses paraules amb ella:

-       “Buenos días” li dirà ell. “Buenos días” li respon ella.

Si això no és amor que baixi Déu i ho vegi. No es pot negar que darrera d’això, ella s’està insinuant. I així va passant els dies el nostre heroi, que marxa a casa pensant en la labor social que està fent, essencial, però sobretot, pensa en ella. Ho fa dia i nit. Pensa en la còfia que porta al cap, amb els seus guants, amb la seva mascareta.

“Qui fos coronavirus” pensa el nostre heroi, les nits que es fan llargues. I somia que els dos es casen i tenen fills, que ella li renta la roba i li deixa les camises ben planxades. Que va a comprar i li porta els nens a l’escola; mentre ell, protegeix el supermercat i fa complir la llei. Això és el que sempre li ha agradat: fer complir la llei. Llàstima que no el van agafar al Cuerpo Nacional de Policia. El van suspendre per l’ortografia!

“Me cago en la puta” es diu a sí mateix el nostre heroi. “Si yo fuese poli, se enterarían esos surfistas que hacen lo que les sales de los huevos”.

Però avui el nostre heroi s’ha llevant valent. Serà avui. Avui li dirà a la XXXX el que fa temps que calla i no s’atreveix a dir. Que l’estima. Que estan fets l’un per l’altre. Que la complicitat entre els dos és fora del comú. Que no fa falta que dissimuli més, que ell ja ho ha vist, que ella sent el mateix. És un amor correspost i no cal fingir més.

S’ha afaitat, s’ha pentinat i s’ha posat la millor colònia. I com no: l’uniforme i la porra, que és el que més les impressiona! Un cop allà, el cor se li ha accelerat de cop.

-       “Buenos días” li diu ell. “Buenos días” li respon ella.

“Li dic o no li dic” es pregunta el nostre heroi. Ho ha deixat estar per més endavant, quan ella estigui més tova. Es posa la mascareta, els guants i aquella visera de plàstic que els hi han portat aquesta setmana. I a fer complir la llei:

-       Adelante! De uno en uno. Lávese las manos, caballero. Aquí tiene una bolsa pa’ las manos.

I mentrestant les mirades. Es van creuant. No pot més. El cor batega fort. La temperatura puja. Fa calor. El nostre heroi es debat entre declarar-se o no. Però a més té els clients que esperen pacients a la cua del pàrquing. “El deber es el deber” es diu a si mateix. Aguanta com un campió els seus sentiments desenfrenats. Ja no sap on posar-se. Ha sortit a fora perquè li toqui l’aire. I just quan ell surt, ella també surt per fumar. Això no pot ser casualitat.

Ara ja sí que és la seva. No li dirà res. Li farà un petó de pel·lícula. Una pel·lícula que acabarà bé. Amb un casament i nens. Una família com Déu mana.

El nostre heroi corre cap a la zona dels carros i s’hi llança com un animal. Les viseres (que son les que han portat noves aquesta setmana) xoquen l’una amb l’altre. Merda, amb les presses ell no havia pensat amb la visera! Ni amb la mascareta! Collons! Es treu la visera, es treu la mascareta i allà, davant de tothom, li fa un petó a càmera lenta, de pel·lícula. Una pel·lícula que acaba amb una plantofada a la galta i una estància a la UCI al cap de quinze dies.