Tots volem a Evelyn Hugo (com varem voler a Daisy Jones)

M'he llegit  “Los siete maridos de Evelyn Hugo” amb 4 dies, així que això un post. També potser perquè estic de vacances i fa mal temps però creieu-me que és impossible que aquest llibre duri més d'una setmana. Una novel·la que s’endinsa en el món del cinema dels anys 50 i 60 i va avançant en el temps, per explicar les estratègies que cadascú ha d’adoptar per sobreviure en aquesta selva que és Hollywood. 

Evelyn Hugo es una superestrella. Despampanant, guapa, destil·la glamour. Tots els homes somien amb passar una nit amb ella. Els seus vestits fan desmaiar tots els actors, productors i directors del món. Prové d’una família pobre, però això no es pot saber. Tots i cada un dels secrets de Hugo han de quedar amagats per anar avançant en aquesta lluita d’egos que es Hollywood. I ella, és la més llesta, i també la més despietada. Si s’ha de mentir, es menteix. Cap problema. L’objectiu és la fama. L’objectiu és l’Oscar.

I dins d’aquesta història individual que es el fil conductor, hi ha 7 matrimonis, cadascú amb les seves coses, cadascun amb els seus interessos. Al igual que el Regne Unit, Hugo no té amics ni enemics, sinó interessos. Si fa falta es passa per la vicaria al matí per casar-se i pel notari a la tarda, per separar-se. El que està clar es una cosa: els set marits sempre seran els marits de Evelyn Hugo, però d’Evelyn Hugo només n’hi ha una. Ella es l’estrella. Ells un simple complement.

Taylor Jenkins Reid, autora de "Todos quieren a Daisy Jones" (si no l’heu llegit, feu-ho), crea, un altre cop, un personatge sublim. Una barreja entre Ava Gardner i Elisabeth Taylor, innocència i bèstia a la vegada. Personatge totalment fictici però que podria haver existit en la realitat. Ara, a punt de fer 80 anys, s’enfronta al seu passat asseient-se davant d’una periodista en hores baixes, escollida per la pròpia Hugo, per narrar els capítols de la seva vida. Tots. Sense secrets, sense filtres. Els seus marits son morts. El seu amor també. La seva filla també. Es una estrella de Hollywood que sap que no li queden masses hores al seu rellotge vital i no té res a perdre. Li queda poc i ho vol explicar tot. Així que la periodista anirà apuntant totes les histories perquè quan mori Evelyn surti a la llum tot. I Evelyn vol que surti tot. Inclòs el seu secret més preuat. Allò que la va marcar tota la vida i no va poder explicar mai.

Se’ns dubte una història rodona que manté el lector enganxat des del minut 1 totalment embadalit per la protagonista i amb la que al final acaba empatitzant. És impossible no admirar a Evelyn Hugo. Perquè Hugo es la diva que tots volem prop nostre, la que volem que ens miri, amb la que hi volem una foto, amb la que hi passaríem una nit o tota la vida. Però també, es la diva dèbil que no hem conegut mai en el món real, l’Amy Winehouse o la Grace Kelly, de la ficció. I la debilitat de les grans personalitats ens atrau. Tant com el seu carisma. Evelyn Hugo es perfecte sent imperfecte i això, ens agrada i fa que no volem que s’acabi el llibre. Però sí, s’acaba amb un final sorprenent. I s’acaba malament. Com havia de ser.