Ous i trens plens i podrits

Que plou sobre mullat fa temps que passa a Catalunya. Que els trens no van a l’hora també fa temps que passa a Catalunya. Ara però s’han ajuntat els dos clàssics i la combinació ha estat explosiva. El resultat: el país paralitzat. Els trens parats 5 dies i 400 mil persones obligades a buscar-se la vida de la manera que sigui, perquè òbviament, ningú els hi ofereix alternativa. Un fracàs més de molts tot i que ningú hi posi ni noms ni cognoms. Si passés a un altra regió d’Espanya, posem per exemple Madrid, per volum de persones, ja hagués dimitit fins i tot el senyor que passa l’escombra a l'estació de Chamartín. Però aquí, a Catalunya, no dimiteix ningú. Som l’ase de tots els cops. Com diu la frase: “se’ns pixem a la cara i diu que plou”.

En qualsevol país normal no passaria ni un dia però Espanya no és un país normal. Per començar, fa 40 anys que la inversió en ferrocarrils i la seva xarxa de transports a Catalunya ha estat més que pèssima. Pressupostat molt, executat poc. I així tot. Un clàssic de l’estat espanyol que aprima i maltracte el principat dia sí, dia també. Govern sí, govern també. Hi hagi els blaus o els vermells (ja no m’atreveixo a dir de dretes i esquerres). I no, no canviarà. Aquests dies hi haurà moltes promeses, poques dimissions i moltes rodes de premsa per no dir res. I qui menys culpa té és qui surt més donant la cara, la senyora consellera Paneque, que si no s’ha fet independentista amb una setmana, jo ja no sé què ha de passar.

Més enllà de la inversió, que és la principal culpable, el gran problema és el com. Com funcionen els trens a l’estat espanyol. Que si Adif per una banda, que si Renfe per l’altra, que si el govern espanyol. En tot cas una embolic d’institucions que no estan a l’altura, que es treuen les puces de sobre, que no assumeixen responsabilitats i el pitjor de tot, això no ho canviarem ni tu ni jo, ciutadà de Catalunya. I enmig, un govern socialista a Catalunya, o sigui de la corda del govern de Madrid, totalment impotent, totalment inútil i totalment venut que no s’atreveix a aixecar la veu. Perquè sí, fa falta un crit. On s’és vist que diverses companyies gestionin el sistema ferroviari d’un país en comptes d’una sola? On s’és vist que per unes pluges es paralitzi 400 mil persones? On s’és vist que no dimiteixi ningú? On s’és vist que gent inepte dins aquest embolic de companyies cobrin el que cobrin i ningú doni la cara?

Moltes preguntes i molta feina a fer però tots sabem el diagnòstic i la cura: l’independència. I quan dic tots, incloc els que no es consideren independentistes, govern inclòs, que no s’atreveixen a dir que el problema dels trens només s’arreglarà quan siguem independents. No amb el traspàs de Rodalies, ja que una cosa serà el traspàs i l’altre la gestió de les vies, catenàries etc. El que dèiem, simplement tornarem a caure en la teranyina d’institucions ineptes d’aquest estat que és l’espanyol. Només quan les vies, els cables, els trens, les estacions i tota la gestió depenguin de Catalunya i els catalans, els trens funcionaran. Ho sap tothom. Ja que quan una poma està podrida no es pot “despodrir”. S’ha d’agafar alguna poma. I nosaltres pomes no sé, però els ous (com els nostres trens) ja els tenim ben plens i podrits.