La vida d'oficina

 Aquest és el panorama que et pots trobar a Cubicles

Ara que ja ha acabat la primera temporada us parlaré de Cubicles. Aquesta sèrie és una merda. Però una merda ben feta. Barregeu el millor de The Offiice, el millor de How I meet your Mother (fucker) i Lost i no us sortirà Cubicles. Perquè aquesta sèrie és diferent a tot. 

L'idea, original de Jair Domínguez (@vedellconsagrat), narra el dia a dia, dins una oficina amb un cap esquizofrènic i uns treballadors que freguen el retard mental. Aquest és el panorama del projecte, a priori destinat al fracàs. Però Cubicles és digne. Tan digne que no ha sortit a TV3 com la resta de sèries patètiques que es fan al nostre país. I no hi ha sortit perquè el seu és un humor d'aquell que fa mal a la gent, a la gent de pell fina. Als que ofens si fas broma de segons quins col·lectius o segons quins temes. Per tant, és l'humor de tot una audiència en potència que vomita mirant La Riera o gaudiria amb la mort de l'Isona de Vent del Pla. 

A més Cubicles va un pas endavant (o almenys van d'aquest pal) molt posats en les xarxes socials (#polla), el que fan ells no són episodis, sinó webisodis (pels més curts: és una barreja entre web i episodis) o sigui capítols curts de pocs minuts de duració que fan de Cubicles una sèrie (sense cap ni peus) que es pot veure just abans de marxar de la feina (o durant la feina) o des del mòbil. 

Un "jefe" que vol ser negre i que no coneix els seus treballadors. Una mal follada. Un tiu que creu que el món s'acaba. Un tetraplègic amb veu de dona (@perezesquerdo) i un empleat novell que no s’entera d'una merda. Aquest és el panorama que podem veure al llarg de set capítols, on hi van apareixent, perquè no dir-ho, els amiguets i algun que altre freak català. Berto Romero, Els Òscars Andreu i Dalmau (@oscarandreu i @philmusical), Titot, Maria Lapiedra o Jimmy Jump són alguns dels extres d'aquest projecte faltat de finançament públic i sobrat de diner negre i d'ampolles de Moritz. 

No ha faltat qui ha criticat Cubicles per ser una merda grandiosa. Són els mateixos de sempre: els que deien que Gaudí no arribaria enlloc, que Copernic no tenia raó i que Sergio Ramos és una persona com tu i com jo. O sigui que no els hi feu cas. Tota aquesta gent són els que han fet del criticar, l'esport nacional d'aquest país. Què han fet per Catalunya tota aquesta gent? Res. Així que fes país i mira Cubicles! Si no t'agrada, ho sento. Escoltar Lluís Llach també és fer país.