Individus

L’Índia és un país que creix a un ritme frenètic en tots els sentits. S’està convertint en un país superpoblat, on bona part de la població viu en la misèria; però per altre banda és, ja ara, una de les superpotències econòmiques més grans del món, on destaca sobretot en matèria tecnològica. 

Precisament població i tecnologia s’han unit a l’Índia per tal de fer el cens més gran del món. Aadhaar, o fundació, és el nou sistema que ha impulsat en govern indi per identificar els seus habitants. D’aquesta manera, quan aquest projecte hagi acabat, es podrà comprovar la identitat i el domicili de qualsevol ciutadà del país en 8 segons. Se’ns dubte serà una nova Índia. 

Aadhaar permetrà que bona part dels indis es puguin beneficiar dels sistemes de benestar socials implantats per l’estat. Invisibles fins ara. Ja que eren unes mesures que no arriben mai al més necessitat perquè els recursos es perden pel camí per culpa de la corrupció. Aquesta és la principal raó dels que recolzen l’Aadhaar: amb aquesta tecnologia el ciutadà podrà relacionar-se amb l’Estat sense dependre dels funcionaris locals. Es trencarà aquest vincle amb un col·lectiu que sempre han tingut els ciutadans indis, sempre vinculats a castes, família o religió. Serà un individu. 

Per arribar a implantar aquest sistema el govern calcula que caldran 10 anys i fins ara s’ha gastat 30 milions de dòlars. Però algú es pensa que l’Estat Indi es gasta aquesta quantitat per fer més feliç la vida de les persones?

El que hi ha darrera d’això és control. Control d’una gran massa de gent que va i bé. Que l’estat no sap on viu ni de què viu. Tot i que només demanen nom, edat i domicili; ja n’hi ha prou. Suficient. L’estat ja sap on ets. Gent no identificada és igual a gent no controlada. I això és perillós per qualsevol estat. 

Franco va crear el Documento Nacional deIdentidad el 1944. No el va fer pel benefici del poble espanyol, ja que tampoc comportava masses avantatges en aquells anys. El va crear únicament per controlar la gent que anava i venia. Que no tenia un lloc estable. Que no tenia un lloc on anar-lo a buscar en cas que hagués fet algun acte contra la dictadura. El control és el pilar bàsic dels estats. Ja sigui amb Hitler, Stalin, Franco o amb les democràcies més (a priori) innocents. Divideix i venceràs, diu la dita. Controla i dominaràs. 

Índia, un país que creix a un ritme brutal no pot permetre’s el luxe de tenir revoltes. Mentre uns quants s’enriqueixen gràcies als negocis internacionals i nacionals, uns 400 milions d’habitants viuen en la pobresa. Us imagineu 400 milions de persones revoltades? A Nova Delhi, ho han fet. Darrera la màscara de l’arribada de l’estat del benestar i els beneficis socials hi ha el control de la població. Tot i això, els indis fan cua per ser identificats. Desitjaran tornar a estar com abans. Pobres, però lliures.