Més Nowhere Man i no tant Norwegian Wood

Aquests dies anem coneixent els Premis Nobel d’aquest 2011. El de Medicina va ser compartit per Bruce Beutler, Jules Hoffmann i Ralph Steimann (el pobret va morir tres dies abans) per haver millorat el nostre enteniment sobre el sistema immunològic. Curiosament el de física també va ser compartit entre 3 persones: Saúl Permutter, Brian P.Schmidt i Adam G.Riess pel descobriment de l’expansió accelerada de l’univers.  El de química ha estat per Daniel Schechtman pel descobriment dels quasicristalls. Fins aquí molt bé. Ara, el pròxim Nobel que s’atorgui serà el de Literatura que el coneixerem demà a la una de la tarda i tot fa indicar que el favorit és Haruki Murakami. Ep! Parem aquí.

No es pot negar que l’autor japonès té qualitat, no en va ha venut milions de llibres. Però això no sé si és suficient per guanyar un premi d’aquesta talla. No per vendre més llibres has de ser el millor escriptor de la terra, sinó Shakira seria la Premi Nobel de la Música.

Personalment odio bastant a Murakami, i ell no en té la culpa. Estic fart de veure a Murakamis al metro. Al tren. Pels aparadors. Senyors hi ha més autors més enllà del japonès! El relaciono a la Barcelona moderneta, aquella que perd el cul per qualsevol cosa a la de tres. A la Barcelona de Woody Allen, la de Bruce Springsteen o la de Jodorowsky. La fashion. Tothom més o menys fashion “admira” a Murakami. Potser perquè ve de lluny, d’orient. I tot allò que és llunyà ens encanta, ens fascina. Però estic convençut que la meitat dels moderns que es fan palles amb l’autor japonès no han llegit ni quinze línies d’algun dels seus llibres. Però queda bé tenir algun llibre de Murakami.

Pel premi Nobel de Literatura gairebé sempre s’ha escollit algun autor que no fos mediàtic. No el guanyarà mai Dan Brown, per exemple. Qui coneixia Gao Xingjian  abans de l’any 2000? Ningú. M’estimo més que li donin a un xinet que fa comtes i està perseguit pel seu govern que a un japonès mediàtic. Sempre queda millor que la gent que dona els premis de Literatura ens digui: “Voleu deixar de comprar les merdes que hi ha a les grans llibreries i comenceu a llegir alguna cosa d’aquest/a autor/a que és un desgraciat/da!”. Estaria molt bé. De cop els flipadets erudits se’ls hi baixarien els fums. Pobrets. Però últimament no és així.

I demà segurament guanyarà Murakami, i molts es penjaran la medalla: “Jo fa anys que el llegia eh!”. I d’altres correran a les llibreries a comprar tots els seus llibres. I mentrestant, Gao Xingjian, o qualsevol autor de llibres africans, cambotjans, o sud americans es moriran, literalment, de fàstic a casa, escrivint una grandiosa literatura que mai ningú llegirà, tot i que el món hauria d’estar als seus peus. Com el personatge de NowhereMan de The Beatles. Demà però, segurament es parlarà més de Norwegian Wood. Canviant una mica la lletra de la cançó: una vegada vam tenir un autor o hauríem de dir que ell ens va tenir a nosaltres. Som uns merdes sense personalitat. 

Estic en contra de premiar aquest autor mediàtic. Sempre faig aquests prejudicis, em resisteixo a les modes. I després me'n penedeixo. No he llegit mai a Murakami. Potser el dia que ho faci m’agradarà. Llavors sí, ja podran donar-li el Nobel. Tindran el meu permís.