Anglaterra és un país on es barreja progrés i
tradició. Només fa falta viatjar a les illes per veure com són les ciutats, on
un edifici avançat als nostres temps, comparteix carrer amb un del segle XVIII.
Sempre buscant aquest equilibri. Sempre a mig camí del passat i del futur. Com
a país que mira la seva història per entendre el seu futur, Anglaterra sempre
té en ment les seves llegendes i els seus mites: El rei Artur, Merlín, Sant Jordi o Ricard Cor de Lleó. Però
el que ha ressuscitat amb la crisi ha estat un dels més grans: Robin Hood.
A finals d’octubre el G-20 es va reunir al sud de França per decidir el futur del món. El nostre futur. Milers de manifestants es van concentrar prop de la reunió pressionar als líders polítics perquè ajudin als més necessitats. I no es tractava de manifestants que protesten perquè sí, aquests aportaven propostes. En concret, anaven disfressats amb un barret, antifaç i fletxes; ho feien per reclamar el que ja anomenen la taxa Robin Hood.
Aquesta taxa que demanen consisteix en un petit impost sobre les milions de transaccions financeres que es fan al món. D’aquesta manera, un petit percentatge aniria a la gent més pobre en comptes dels bancs. L’idea està agafant cada cop més força a Anglaterra i arreu d’Europa. Gent com l’Arquebisbe de Canterbury, Bill Gates o Al Gore s’han mostrat partidaris a l’aplicació d’aquesta taxa, que s’ha convertit en el punt d’unió entre sindicats i associacions no governamentals del Regne Unit.
Tot i que Merkel i Sarkozy ja han recolzat aquesta idea, Cameron, el Premier anglès, ha declarat que només s’adoptaria a Gran Bretanya si es fa també arreu del món, ja que aquesta taxa faria que els mercats fugissin de Londres en busca d’altres llocs sense aquest petit impost.
Amb la bombolla que va esclatar el 2008 tornem al passat, on les grans empreses són els castells, amb els grans empresaris com a senyors feudals, ells són al cap i a la fi els que decideixen, com ho van fer reis i nobles. Mentre la gran majoria som els seus "esclaus", obligats a treballar i a pagar els nostres impostos. Anys després existeixen els que tenen més i els que tenen menys. Tornem a l’edat mitjana. Tornem als mites. Potser aquest cop no hi haurà fletxes, tampoc pals, ni antifaços; però amb la taxa Robin Hood l’idea és la mateixa que la del caballer de Locksley, aquest cop però, els moviments seran més enllà dels arbres. Més enllà del bosc de Sherwood.
A finals d’octubre el G-20 es va reunir al sud de França per decidir el futur del món. El nostre futur. Milers de manifestants es van concentrar prop de la reunió pressionar als líders polítics perquè ajudin als més necessitats. I no es tractava de manifestants que protesten perquè sí, aquests aportaven propostes. En concret, anaven disfressats amb un barret, antifaç i fletxes; ho feien per reclamar el que ja anomenen la taxa Robin Hood.
Aquesta taxa que demanen consisteix en un petit impost sobre les milions de transaccions financeres que es fan al món. D’aquesta manera, un petit percentatge aniria a la gent més pobre en comptes dels bancs. L’idea està agafant cada cop més força a Anglaterra i arreu d’Europa. Gent com l’Arquebisbe de Canterbury, Bill Gates o Al Gore s’han mostrat partidaris a l’aplicació d’aquesta taxa, que s’ha convertit en el punt d’unió entre sindicats i associacions no governamentals del Regne Unit.
Tot i que Merkel i Sarkozy ja han recolzat aquesta idea, Cameron, el Premier anglès, ha declarat que només s’adoptaria a Gran Bretanya si es fa també arreu del món, ja que aquesta taxa faria que els mercats fugissin de Londres en busca d’altres llocs sense aquest petit impost.
Amb la bombolla que va esclatar el 2008 tornem al passat, on les grans empreses són els castells, amb els grans empresaris com a senyors feudals, ells són al cap i a la fi els que decideixen, com ho van fer reis i nobles. Mentre la gran majoria som els seus "esclaus", obligats a treballar i a pagar els nostres impostos. Anys després existeixen els que tenen més i els que tenen menys. Tornem a l’edat mitjana. Tornem als mites. Potser aquest cop no hi haurà fletxes, tampoc pals, ni antifaços; però amb la taxa Robin Hood l’idea és la mateixa que la del caballer de Locksley, aquest cop però, els moviments seran més enllà dels arbres. Més enllà del bosc de Sherwood.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada