Llegeixo amb sorpresa com en els pressupostos
de l’any que ve a Palamós, no hi ha la partida destinada a conservar la càmera
de TV3. No és la primera vegada que hi ha polèmica amb aquest tema. Abans la teníem a l’edifici
Alfons Segon, on potser la perspectiva del poble no era la millor, i l’any 2003
el PSC va decidir prescindir-ne, i recordo que molta gent hi va estar en
contra. Últimament però, havíem pogut gaudir de les vistes del nostre poble des
d’una òptica millor, des del Museu de la Pesca gràcies a un nou conveni de l’Ajuntament (PSC)
amb Televisió de Catalunya. La postal del nostre poble era perfecte.
Jo sóc dels que creu que aquesta càmera no s’hauria de tocar. M’afegeixo a les opinions d’en Miquel Cornellà i en Dani Reixach. D’acord que aquesta senzilla càmera ens costa 18.000 euros, però el que ens aporta a la població no es pot comptar, i segurament aquest és l’inconvenient. És com la cultura, com una associació, una ràdio o una televisió locals. El problema d’aquesta càmera és que els seus beneficis no es tradueixen directament en diners, i els governants tenen aquesta mania, tot ha de ser, i existir, a canvi d’un rèdit econòmic. I ara amb la crisi, molt més.
Aquesta càmera, a part de donar una postal magnífica del que és el nostre poble, ens dóna vida. Ens dóna presència. Ens ven a l’exterior. Nosaltres no som Barcelona, coneguda arreu del món. Necessitem elements comunicatius que ens venguin a l’exterior, i aquesta càmera pot ser un d’ells. A més, amb turisme català, del que ens interessa. Quanta gent pot decidir venir a la nostra població gràcies a la càmera? Quanta d’aquesta gent es quedarà a sopar, comprarà alguna cosa o prendrà una copa a Palamós? El problema, repeteixo, és que no podem comptar amb diners el que ens dona aquesta càmera.
D’acord, només sortim de tant en tant, al Temps del Telenotícies de TV3, però el món ja no és a la Televisió sinó a Internet. A la xarxa, tot el món té una visió de Palamós les 24 hores del dia, com poden tenir ciutats com Nova York, Londres o Tokyo. Una postal permanent del poble per 18.000 euros al 324.cat, on només hi ha 37 càmeres, de les quals, només L’Estartit, Sant Feliu o Lloret de Mar són de la nostra zona.
Ens podem permetre el luxe de quedar-nos enrere en aquest sentit amb poblacions tan properes a nosaltres? Crec que no. Cada poble i ciutat ha de jugar les seves cartes, i Palamós en té moltes, entre elles aquesta càmera. No conservar-la seria un error i a la llarga potser ens sortirà més car. Fer venir en Woody Allen a gravar Vicky Cristina Palamós pot costar-nos bastant més de 18.000 euros...
Jo sóc dels que creu que aquesta càmera no s’hauria de tocar. M’afegeixo a les opinions d’en Miquel Cornellà i en Dani Reixach. D’acord que aquesta senzilla càmera ens costa 18.000 euros, però el que ens aporta a la població no es pot comptar, i segurament aquest és l’inconvenient. És com la cultura, com una associació, una ràdio o una televisió locals. El problema d’aquesta càmera és que els seus beneficis no es tradueixen directament en diners, i els governants tenen aquesta mania, tot ha de ser, i existir, a canvi d’un rèdit econòmic. I ara amb la crisi, molt més.
Aquesta càmera, a part de donar una postal magnífica del que és el nostre poble, ens dóna vida. Ens dóna presència. Ens ven a l’exterior. Nosaltres no som Barcelona, coneguda arreu del món. Necessitem elements comunicatius que ens venguin a l’exterior, i aquesta càmera pot ser un d’ells. A més, amb turisme català, del que ens interessa. Quanta gent pot decidir venir a la nostra població gràcies a la càmera? Quanta d’aquesta gent es quedarà a sopar, comprarà alguna cosa o prendrà una copa a Palamós? El problema, repeteixo, és que no podem comptar amb diners el que ens dona aquesta càmera.
D’acord, només sortim de tant en tant, al Temps del Telenotícies de TV3, però el món ja no és a la Televisió sinó a Internet. A la xarxa, tot el món té una visió de Palamós les 24 hores del dia, com poden tenir ciutats com Nova York, Londres o Tokyo. Una postal permanent del poble per 18.000 euros al 324.cat, on només hi ha 37 càmeres, de les quals, només L’Estartit, Sant Feliu o Lloret de Mar són de la nostra zona.
Ens podem permetre el luxe de quedar-nos enrere en aquest sentit amb poblacions tan properes a nosaltres? Crec que no. Cada poble i ciutat ha de jugar les seves cartes, i Palamós en té moltes, entre elles aquesta càmera. No conservar-la seria un error i a la llarga potser ens sortirà més car. Fer venir en Woody Allen a gravar Vicky Cristina Palamós pot costar-nos bastant més de 18.000 euros...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada