Ahir, un altre cop, vam poder comprovar el
poder de Twitter. Amb tan sols una hora, mig món va donar per mort a FidelCastro, quan al final, el Comandante seguirà vestint el seu xandall de Cuba
durant un temps.
Sóc un gran defensor de Twitter. Sempre el recomano perquè és una xarxa social ideal per les persones amb una mica de ganes de saber coses. A la web de l’ocell pots adonar-te del que està passant a l’altre banda del món a l’acte. Tu esculls qui vols seguir. Què vols saber. Què t’interessa i què no. És increïblement democràtica. Fuig de la vessant més xafardera de les xarxes socials com Facebook, per donar-te informació, si realment és el que vols. Et pot donar humor o et pot donar el que vulguis. Sempre al moment, això sí. Reconec que en sóc un gran seguidor i és ideal pels periodistes. Però té les seves parts negatives.
Ahir amb qüestió d’una hora Twitter va matar a Fidel Castro. El nom del dictador cubà era Trending Topic mundial i a Wikipedia ja posaven la data de la seva mort. Arribaven piulades d’un possible rumor, i al cap d’una estona la gent ja deia que hi havia una nota de premsa de Cuba Press que afirmava que el Comandante havia passat a millor vida. A partir d’aquí tu decideixes: t’ho creus o no. Jo decideixo comprovar-ho.
Buscant a Google Cuba Press em surten diferents pàgines però cap té el nom de CubaPress. La primera de la llista es diu Cubafreepress, i ni aquesta ni d’altres, confirmaven la mort de Fidel Castro. Ni el Granma ni cap pàgina d’informació del règim cubà anunciava la notícia. A la vegada, Twitter treia fum i periodistes, en teoria, destacats i amb experiència, (de TV3 o la Sexta per exemple) afirmaven ja la mort de Castro, citant Cuba Press. Ni aquesta agència existia, ni Fidel havia passat a millor vida.
Twitter està molt bé per conèixer les coses al moment. Per tenir i buscar informació. Per arribar abans a les fonts, però sempre, al final, caldrà fer el pas de contrastar les notícies. I qui contrasta les notícies ha de ser el periodista i ahir molts es va demostrar que no ho fan. Una xarxa social no podrà mai substituir el que fa el periodisme, tot i que algunes alcaldesses decideixin el contrari. Twitter ha de ser UNA eina, no L’eina, perquè avui el Comandante somriu amb el xandall posat i un puro a la boca.
Ahir Twitter va aconseguir matar Fidel Castro per unes hores però també va matar la credibilitat de més d’un periodista per sempre.
Sóc un gran defensor de Twitter. Sempre el recomano perquè és una xarxa social ideal per les persones amb una mica de ganes de saber coses. A la web de l’ocell pots adonar-te del que està passant a l’altre banda del món a l’acte. Tu esculls qui vols seguir. Què vols saber. Què t’interessa i què no. És increïblement democràtica. Fuig de la vessant més xafardera de les xarxes socials com Facebook, per donar-te informació, si realment és el que vols. Et pot donar humor o et pot donar el que vulguis. Sempre al moment, això sí. Reconec que en sóc un gran seguidor i és ideal pels periodistes. Però té les seves parts negatives.
Ahir amb qüestió d’una hora Twitter va matar a Fidel Castro. El nom del dictador cubà era Trending Topic mundial i a Wikipedia ja posaven la data de la seva mort. Arribaven piulades d’un possible rumor, i al cap d’una estona la gent ja deia que hi havia una nota de premsa de Cuba Press que afirmava que el Comandante havia passat a millor vida. A partir d’aquí tu decideixes: t’ho creus o no. Jo decideixo comprovar-ho.
Buscant a Google Cuba Press em surten diferents pàgines però cap té el nom de CubaPress. La primera de la llista es diu Cubafreepress, i ni aquesta ni d’altres, confirmaven la mort de Fidel Castro. Ni el Granma ni cap pàgina d’informació del règim cubà anunciava la notícia. A la vegada, Twitter treia fum i periodistes, en teoria, destacats i amb experiència, (de TV3 o la Sexta per exemple) afirmaven ja la mort de Castro, citant Cuba Press. Ni aquesta agència existia, ni Fidel havia passat a millor vida.
Twitter està molt bé per conèixer les coses al moment. Per tenir i buscar informació. Per arribar abans a les fonts, però sempre, al final, caldrà fer el pas de contrastar les notícies. I qui contrasta les notícies ha de ser el periodista i ahir molts es va demostrar que no ho fan. Una xarxa social no podrà mai substituir el que fa el periodisme, tot i que algunes alcaldesses decideixin el contrari. Twitter ha de ser UNA eina, no L’eina, perquè avui el Comandante somriu amb el xandall posat i un puro a la boca.
Ahir Twitter va aconseguir matar Fidel Castro per unes hores però també va matar la credibilitat de més d’un periodista per sempre.
Pots anomenar algun dels periolistos? Gràcies, Tyler!
ResponElimina