Massa PP i massa pipí

S’ha acabat l’estat de les autonomies. Una frase que hem dit força els catalans aquests últims anys però que ahir es confirmava: el govern espanyol anunciava que a partir del març s’aprovarà una llei per tutelar els comptes de les comunitats autònomes. Ho anunciava el ministre d’economia, De Guindos, al Financial Times. Ni tant sols ha tingut la decència d’anunciar-ho als diaris estatals.

Amb aquesta nova llei doncs, des de Madrid ens podran censurar o vetar els pressupostos que faci qualsevol govern autonòmic. Sigui del color que sigui. Sigui de la comunitat que sigui. Tot podrà passar per les tisores d’un senyor de la capital que decidirà el que està bé i el que no, i per tant, es treu poder al regionalisme espanyol, a la diversitat i a l’autogovern. 

Tot són ordres de Brusel·les. O de Berlin. Tot són accions per allò que diuen de “acontentar els mercats”. Jo no sé què pensar perquè estic convençut que si no ens ho digués la Merkel, Rajoy i els seus haguessin fet el mateix. Tot per perjudicar Catalunya. Tot per treure’ns més autogovern. Veurem quines comunitats protesten a part de la nostra i qui demostra tenir un fort sentiment regionalista que passi per davant el sentiment espanyolista. Seran poques.

Qui segur que no dirà res seran Euskadi i Navarra, perquè d’aquesta nova llei en quedaran al marge. Com sempre. Sí, els nostres “amics” del nord, una vegada més vivint al seu món i més ara que el procés de pau ha de caminar sense cap pedra al camí. Fa anys que aquestes dues comunitats són la Luxemburg de l’estat espanyol. Les nenes mimades, tot i que aquí se suposa que tots som iguals. 

En fi, aquesta llei el que fa és acabar de dir amb fets, allò que prediquen amb paraules: que les comunitats autònomes són les culpables del forat econòmic d’Espanya. Com si no hi hagués forat al govern estatal. Com si les comunitats no haguessin de fer-se càrrec de competències (algunes més que altres) com sanitat o educació.

I ve a dir una altra cosa: que les retallades de Catalunya són el mateix que l’Aeroport de Castelló. Que l’estrènyer el cinturó al Principat és el mateix que els AVE mal parits per les comunitats autònomes. Que les necessitats catalanes en educació són el mateix que les despeses que comporta el PER.

I tot això ens ho diu un govern del tot morós. Un govern que deu a Catalunya uns 759 milions d’euros i que ja ha dit que no ens els pagarà. 

Catalunya és molt més que un pressupost. Molt més que una comunitat autònoma. Catalunya no és el resultat del “cafè per a todos”, que van fer en el seu moment i que tan amarg els hi està sortint tot i tirar-hi sucre constantment. No. Catalunya estava aquí molt abans que ells i físicament no marxarem. Mentalment fa anys que molts ja no formem part d’aquest estat que sobreviu de pedaços i de l’anar trampejant. D’aquest estat sense ànima que va intenta unir-se anant contra Catalunya. 

Més enllà de si és constitucional o no, (perquè això ja no importa i s’ha demostrat que amb un cap de setmana es pot canviar la lletra petita) ara caldrà veure com reaccionen els polítics d’aquest país (Catalunya). Tant els del govern com els de l’oposició. Cal donar la talla sempre però en aquests moments que passem, i que s’acosten, encara més. Diu la dita que: el que no mata ens farà més forts però mentrestant, i fa molts anys, la frase feta és: Se’ns pixen a la boca i diu que plou. Hauríem de començar a dir prou des del Parlament de Catalunya fins l’últim carrer del país. Veurem què passa però si hi hagués Mohammed Jordi tot aniria diferent, tindria el meu vot assegurat. Amb pocs mesos ja crec que hi ha massa PP i també massa pipí.