De tant en tant, s’ha d’anar a escoltar el que diu Arcadi Oliveres. Sempre és necessari per no oblidar el que està passant en aquest món i per refrescar una mica la indignació que portem dins. Escoltar les tesis i les opinions d’aquest economista és gairebé obligat de tant en tant, sempre que no sigui possible fer-ho cada dia a través dels seus llibres. És una espècie de classe de ioga revolucionaria on el president de Cultura i Pau repeteix els mateixos missatges una vegada, i una altra, com si es tractessin de mantras.
El recordo de la meva etapa a l'Autònoma, on cada xerrada que feia ens "obligava" a no anar a classe, però les seves paraules eren una lliçó magistral. Ho continuen sent. Ahir Oliveres parlava sobre el món actual a un espai que m’encanta com és la llibreria Altaïr. Una botiga plena de coneixement, de gent amb ganes d’aprendre món i sobretot, de llibres de viatges i de diferents països. Països més connectats del que ens pensem, a jutjar per les anècdotes que explicava el senyor Oliveres.
“Hi ha menjar per tothom però no mengem tots. Hi ha aigua per tothom però no bevem tots” és una de les sentències que es van poder sentir ahir. Una realitat com un temple. Una veritat que fa mal. D’això tracta el discurs d’Oliveres, de penetrar en el cor i la indignació de l’oient, que acaba la xerrada realment emprenyat, esbufegant i fent que no amb el cap. Mai deixa indiferent.
El professor d'Economia sembla saber-ho tot, no hi ha secrets per ell. No és un professor, sinó un mestre. "Aquesta crisi no ens durà a una guerra, entre altres coses perquè els conflictes bèl•lics els traslladem fora de casa". Líbia, per exemple, segons Oliveres, aquesta guerra civil res a tingut a veure amb la Primavera Àrab i molt amb les ganes de petroli de l’OTAN.
Oliveres il·lumina els assistents a les seves conferències i insisteix en que la despesa militar segueix augmentant any rere any encara que amb els números no ho sembla. El govern espanyol destina una quantitat al Ministeri de Defensa, però la construcció d’aeroports o d’avions de combat estan dins els pressupostos d’altres ministeris, com el de Foment o el d’Indústria. A aquestes altures ja ens ha immotitzat a tots, i ja no explica res de nou quan afirma que Espanya, a la cua del món en tot, és líder en la venta d’armes, i es gasta 52 milions d’euros cada dia en despesa militar. Són molts ajuts a famílies i moltes millores en pensions. Hi ha crisi pel que els interessa.
El moderador va fent preguntes a Oliveres mentre la gent se l’escolta amb atenció. Són paraules sàvies del gurú, que mitjançant exemples denuncia que estem en un món que fa fàstic, on aquest és amic de l’altre o sinó parent. Ell no parla de números tot i ser economista, ho explica en anècdotes. Sense despesa militar per exemple, s’eliminaria la fam al món 30 vegades. La meitat de la investigació militar no es coneix perquè fracassa i només un 20 per cent de la que té èxit, arriba a la població civil.
Allunyat ja de la primera línia mediàtica arran del 15-M, on Oliveres feia xerrades dia sí dia també, ara l’economista reflexiona sobre el moviment: “No voldria que acabés en un partit polític!” adverteix. Si la gent indignada és prou intel•ligent com per escoltar-lo, el moviment pot anar avançant, però ja se sap que l’home és corrupte per naturalesa.
Cal anar de tant en tant a escoltar l’Arcadi Oliveres. Per purificar l’esperit, indignar-se i augmentar la militància antisistema. Són classes de ioga mental, de mantras continuats que penetren en la nostra consciència. De banderes al vent de colors amb missatges d'indignació, cura realitat i protesta. Els músculs no es relaxen escoltant el gúru, al contrari, dues hores després no pots moure les cames, però tens el cervell tremolant i l'esperit purificat. Marxes amb ganes de canviar el món, fugir d'ell o agafar una pistola. Fa reflexionar a tots els assistents, això sí, demà o demà passat ja tornarem a ser nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada