El preu de l'amor

Foto: Manuel H. de León | EFE

Aquesta setmana hem tingut la desena declaració d’un membre de l’Església espanyola criticant l’homosexualitat i l’avortament. Era el bisbe d’Alcalà d’Henares, que en la seva homilia de Divendres Sant, retransmesa per Televisió Espanyola, afirmava que els homosexuals “pensen ja des de nens que tenen atracció cap a les persones del seu mateix sexe i, de vegades, per comprovar-ho es corrompen i es prostitueixen o van a clubs d'homes nocturns. Us asseguro que troben l'infern”. Juan Antonio Reig Pla, titllava les dones que alguna vegada d’assassines “[la dona] Quan va a avortar a una clínica, surt destruïda perquè ha destruït una vida innocent i s'ha destruït a si mateixa; anys i anys, les dones que han anat a avortar porten el patiment dins el seu cor i moltes d'elles no poden dormir”. Vergonyós.

Personalment, jo no parlo de medicina perquè no hi entenc. Tampoc intento construir un edifici perquè les meves nocions al respecte són nul·les. Ni m’atreveixo a defensar ningú davant un tribunal perquè desconec les lleis del nostre país. Això és el que fem més o menys tots: no ficar-nos, ni parlar, d’allò que ben bé, no sabem. Al món eclesiàstic això és diferent. Es passen hores i hores donant lliçons morals de tot, sense saber-ne de res. Per què parlen de sexe si se suposa que no l’han experimentat mai? Com poden saber el que sent una dona després d’avortar? No estan aquí per parlar de religió i de la vida de Jesús? Doncs que posin tots els seus esforços en convèncer a la gent que existeix un Déu, que últimament van faltats de fidels. Si Déu permet que hi hagi guerres, injustícies, gana, desigualtats i, gent com el bisbe d’Alcalá d’Henares, és normal que la gent deixi de creure-hi. 

El problema és que molts dels representants de Déu a la Terra viuen al segle XIX. O en temps de Franco. On el seu poder i la seva paraula era immensa, i la seva presència a les cases i a les ments de les persones era, fins i tot, excessiva. Però no estem, per sort, vivint a l’Edat Mitjana, sinó que estem al Segle XXI, i l’Església, com a tal, no forma part dels Estats. Això en principi, es va acabar amb la Revolució Francesa, tot i que alguns països el procés va anar més o menys ràpid. A Espanya va anar molt lent. I a algun encara li molesta que el món avanci, que la Terra ja no sigui plana, i que a les bruixes no se les cremi per heretges.

Estic fart que algú, representant una institució, que rep diners de tots els contribuents (homosexuals i dones que avorten, inclosos), s’atreveixi a dir certes coses. A donar classes d’ètica barata, quan la casa està ben bruta per dins. L’Església és la primera a tenir homosexuals a les seves files. També pederastes. Alguna monja que ha hagut de fugir per irregularitats en el cicle menstrual, o algun alt càrrec que se l’ha vist en clubs nocturns...vigilant l'espiritualitat del local. El que fan se’n diu tirar la pedra i amagar la mà. Si no vaig errat, Jesús va dir: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. L’Església no estima als homosexuals ni a les dones que avorten. I la resta del món no els estima a ells...tret d’alguna meuca disposada a donar-los amor per unes hores. Pagant.