The Illusionist: L'home qualsevol

Barret de copa amb conill, trucs amb pilotes i asos a les mànigues. El protagonista de The Illusionist és un mag qualsevol, de qualsevol teatre, de qualsevol ciutat. Ell però és el protagonista d’una historia tendra que passa a cavall entre París, Londres i, sobretot, Edimburg. Tatischeff és un mag sense sort. A nivell professional, i  sospitem, a nivell personal. Forma part d’aquell col·lectiu, sempre oblidat, dels artistes poc valorats; sempre a l’ombra d’una gran estrella que els eclipsa a tots. El ventríloc, el malabarista, el monologuista, el pallasso, i com no, el nostre mag. Professions que donen molt al públic, i sovint, no reben res. 

A la pel·lícula animada de Sylvain Chomet, hi podem veure la capital d’Escòcia dibuixada gairebé a la perfecció. Hi surt Victoria Street, també North Bridge o Waverley Station. Però també la solitud del protagonista, els seus problemes, els seus viatges. No hi ha molts diàlegs, perquè no cal dir massa res. Gairebé podem llegir els seus pensaments.

Fuig de París en busca de petites feines que el porten a les Highlands, a una petita illa a la fi del món. Quan ha fet la seva feina, es dirigeix a Londres, aquest cop però, va acompanyat d’una noia que ha abandonat les Highlands en busca d’un futur millor. El mag li ha regalat unes sabates vermelles amb els diners que ha guanyat, així que per ella, Tatischeff li ha donat més en un dia, del que la vida li ha ofert en aquella illa remota. L’última parada és Edimburg.

La relació entre la noia i el mag és confusa. Ella demana, i ell gasta tots els diners que guanya a Edimburg amb el que la noia vol. Primer unes sabates i després un vestit, per últim, una jaqueta. Mentre ell només fa que treballar en pèssimes condicions i dormir al sofà de l’hostal. Ho fa per amor? La resposta no la sabem fins al final. Però mentrestant, Tatischeff demostra fer el que fem tots: anar darrera d’algú, i que aquest algú no ens valori. Ni els nostres gestos ni les nostres paraules. El mag no deixa de ser un home més en aquest món. Un home qualsevol.

La història passa a Edimburg, però del que menys parla The Illusionist és d’una ciutat. Parla d’amor, i dels tipus d’amor. Parla de les vides normals i naturals. Parla de persones tristes, de persones somiadores. De persones que es mouen i viatgen, de persones que viuen estàtiques. De persones que tenen èxit, però sobretot, parla d’aquelles persones fracassades, aquelles que no passaran a la Història. En definitiva, posant-hi un punt de màgia, parla de nosaltres.