Feia temps que no sentíem Aznar i per
fi ha obert la boca (almenys la part de baix), per amenaçar. El que
va ser president del govern espanyol, acostumat a estar a primera
línia i després d'una temporada sense ser-hi, no ha pogut més; i
ha volgut enviar un missatge a Artur Mas alertant-lo que ningú
“trencarà Espanya” i que si segueix amb el procés
d'autodeterminació pot acabar a la presó. Ho ha fet en una
(interessant) conferència a Miami sobre el bicentenari de la
Constitució de Cadis de 1812.
A Aznar, tan estimat i tan odiat, cal
recordar-li que ja no té poder, que ja no pinta res. Que el que
millor pot fer és anar a parlar de la Constitució de 1812, (que va
durar dos anyets gràcies a Ferran VII) i passar uns dies a cos de
Rei a Miami. Amb això ja hauríem de comprar el seu silenci. Amb
això i amb el sou que cobra com a ex-president. Val més que parli
de “La Pepa” i no del PP.
En les seves
declaracions, Aznar diu que “si algú vol canviar un text
constitucional, pot proposar-lo al conjunt de la nació, que ha de
decidir el que sigui precedent”. Li recordo a l'ex dirigent del
Partit Popular que a mi ningú em va demanar el vot quan el seu
partit i el PSOE van modificar la Constitució en unes horetes per
mandat d'Alemanya i la Unió Europea. Sí, aquests sí que són
els vertaders sobirans.
Aznar no vol tocar ni una mica la
Constitució i es queixa en veu alta del procés català, ell, que ha
estat qui va obviar el pactisme de la transició i va començar a
encendre les brases del que ara és el foc català. Un foc que ja
ningú podrà apagar. Ell que va parlar en català en l'intimitat per
acabar atacant la llengua dels catalans intentant reduint-ne les
hores lectives. Ell que va donar avantatges fiscals perquè les
empreses internacionals acabessin instal·lant-se a Madrid. Ell que
va arribar al govern gràcies a CiU. Ell que va voler traslladar la
capitalitat de Barcelona al Mediterrani cap a València. Ell que ensva tractar de malalts. Ell que va fer que ERC aconseguís mig milió de
vots en unes eleccions. Ell que ens va fer sentir més catalans que
mai.
Sí, senyor Aznar, diuen en castellà que
“quien siembra vientos recoge tempestades”. Vostè va sembrar
tramuntana i algun cicló per tota Catalunya. Ara, ens toca fer el
nostre camí. Tot això, en el fons, ho ha provocat vostè. Sé que
si fos per vostè, un nostàlgic, ja hi hauria l'exèrcit entrant per
la Diagonal, ja hauria sortit davant els mitjans fent-se el mil
homes, amenaçant com fa ara però multiplicat per mil, i qualsevol
barbaritat més. Però com li he dit abans, vostè ara no és un
ningú. Vostè és ara allò que mai va voler ser i allò que mai
s'imaginaria que fos. És allò que en castellà en diuen: Un don
nádie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada