5 Broken Cameras

Un home aixeca la mà avergonyit. Simplement contesta sense paraules a la pregunta del moderador: “Hi ha algun jueu a la sala?”. Després de veure el que hem vist, l'home només pot dir una cosa “és difícil justificar el que és injustificable”. I sí, ho és.

Acabem de veure el documental “5 Broken Cameras” i ningú ha quedat indiferent. Cares serioses i opinions de tots els gustos, moltes, per no dir totes, en contra d'Israel. De l'estat d'Israel. Impossible estar a favor del que fan a Palestina. Impossible estar a favor del que fan als palestins. A les persones.

Emad Burnat compra una càmera de vídeo quan neix el seu quart fill, Gabriel. Seran les seves càmeres i el seu fill el que centra el seu documental, les seves gravacions; gravacions que són la seva vida. El seu dia a dia. Burnat és el ulls del poble de Bi'lin, constantment assetjat i humiliat per l'exèrcit hebreu. 5 Cameras Broken es divideix en cinc moments, les cinc càmeres que utilitza i les cinc que destrueixen els soldats jueus; i amb elles un fil conductor: el seu fill. Com neix, com creix, què sent en un poble on els murs, el gas lacrimogen i els trets, són el pa de cada dia. La càmera i en Gabriel. El present i el futur. Si destruïu la càmera ni haurà una altra. Si em destruïu a mi hi haurà darrera els meus fills. Aquest és el missatge.

Sense ser periodista, Emad Burnat retrata el conflicte israelita-palestí millor que ningú. Segurament, perquè el viu en primera persona. Evidentment, no és neutral, però qui pot ser-ho després de les imatges que ens ensenya? El dia a dia a Bi'lil és dur, molt dur. La construcció d'un mur els dificulta les vides i a la muntanya del costat s'acosta el mostre d'un assentament. Les oliveres apareixen un matí cremades, esperen 4 hores per creuar una balla, la terra destrossada per les excavadores d'Israel, la superioritat dels soldats, la supèrbia dels colons. Massa difícil viure així, cada dia. Massa complicat créixer així. Quan hi ha nens empresonats, amics disparats i sobretot, familiars que amb una bandera o amb una pedra a la mà són abatuts. Pedres contra trets.

I evidentment, Gabriel no és aliè a tot això. Violència diària que es converteix en normal. Primeres paraules a l'hora de parlar impensables en qualsevol nen d'occident. Assimilació de la mort massa aviat. Preguntes que s'haurien de plantejar més endavant. Oncles que passen els seus dies a les presons israelianes. Descobriment de la realitat quan toca viure en un món paral·lel. I un odi que va creixent sense saber-ho. El destí de Gabriel només pot ser un i està escrit gairebé des de que va néixer, i la culpa no és ni seva, ni de la seva família; sinó d'Israel.

El millor de 5 Broken Cameras però és que no fa ni una menció a la religió. Òbviament, hi ha moviments al voltant de la mesquita, enterraments, però de conflicte religiós no en veiem ni una mica. Això no es tracta de Judaisme contra Islam. Es tracta de monstres contra persones, en això s'ha convertit el conflicte anys i anys després. Una espècie de lluita desigual, sense més raons que la força en contra la desesperació. De res serveixen les actituds no violentes dels palestins. S'imposa la supèrbia. És el David contra el Goliat que tan coneixen els jueus. La lluita desigual. Israel s'ha convertit en Goliat i Palestina en David. I tots sabem com acaba la llegenda...