Aquesta setmana s'ha fet realitat, TV3tanca les delegacions de les Terres de l'Ebre, Pirineus i Perpinyà.
Era un secret a veus però finalment la CCMA ha dut a terme aquesta
decisió en el marc de les polítiques de contenció que ha
d'afrontar per culpa de les retallades que pateix. M'agradaria saber què costa mantenir aquestes tres zones i què ens costa La Partida.
Amb la tancada d'aquestes delegacions, se'n van a l'atur uns quants periodistes que han aixecat la veu aquesta última setmana a través de les xarxes socials. Uns professionals que veien des de la distància la lacra que patia el món de la comunicació però que ara es lamenten quan els ha acabat esquitxant a ells. Massa tard. Però d'això avui no en vull parlar. Vull parlar del que suposa tancar aquestes delegacions.
Sempre ens hem omplert la boca amb TV3. Sempre n'hem tret pit. Ha estat un dels pilars de la Catalunya del post franquisme, ha vertebrat com ningú el nostre territori, ens ha acostat els uns als altres, tot i les distàncies, i tot i les diferències. Ha fet més per la nostra llengua que qualsevol diccionari, amb Son Goku al capdavant. Tot això s'ha anat perdent mica en mica.
La CCMA s'ha afanyat a dir que la fi del contracte amb les productores que gestionaven l'informació pel canal a aquestes zones, serà coberta pels propis treballadors de TV3. I sí, pot ser. Però segurament, la quantitat i la qualitat de notícies serà més baixa perquè els periodistes no viuran a la zona, s'hi hauran de desplaçar. No coneixeran les fonts, els problemes, les xarxes associatives. Per fer periodisme cal estar a sobre el terreny. Almenys per fer periodisme de qualitat.
I això és el que volem per TV3: qualitat. Sempre hem pensat que la nostra era una televisió de molt nivell. Més enllà de qui estigués al poder. L'hem sotmès durant aquests quasi 30 anys a vigilància, no n'hi hem perdonat cap i el fet de ser pública ens dona el dret a senyalar-la amb el dit quan s'equivoca o quan agafa un camí que no toca. Per sort, ho ha fet pocs cops. Però en aquests últims temps TV3 s'ha anat equivocant, i no parlo de vídeos de hienes o de posar la Fòrmula 1 al canal principal quan tens un canal temàtic d'esports. Parlo de la línia editorial.
Amb la tancada d'aquestes delegacions, se'n van a l'atur uns quants periodistes que han aixecat la veu aquesta última setmana a través de les xarxes socials. Uns professionals que veien des de la distància la lacra que patia el món de la comunicació però que ara es lamenten quan els ha acabat esquitxant a ells. Massa tard. Però d'això avui no en vull parlar. Vull parlar del que suposa tancar aquestes delegacions.
Sempre ens hem omplert la boca amb TV3. Sempre n'hem tret pit. Ha estat un dels pilars de la Catalunya del post franquisme, ha vertebrat com ningú el nostre territori, ens ha acostat els uns als altres, tot i les distàncies, i tot i les diferències. Ha fet més per la nostra llengua que qualsevol diccionari, amb Son Goku al capdavant. Tot això s'ha anat perdent mica en mica.
La CCMA s'ha afanyat a dir que la fi del contracte amb les productores que gestionaven l'informació pel canal a aquestes zones, serà coberta pels propis treballadors de TV3. I sí, pot ser. Però segurament, la quantitat i la qualitat de notícies serà més baixa perquè els periodistes no viuran a la zona, s'hi hauran de desplaçar. No coneixeran les fonts, els problemes, les xarxes associatives. Per fer periodisme cal estar a sobre el terreny. Almenys per fer periodisme de qualitat.
I això és el que volem per TV3: qualitat. Sempre hem pensat que la nostra era una televisió de molt nivell. Més enllà de qui estigués al poder. L'hem sotmès durant aquests quasi 30 anys a vigilància, no n'hi hem perdonat cap i el fet de ser pública ens dona el dret a senyalar-la amb el dit quan s'equivoca o quan agafa un camí que no toca. Per sort, ho ha fet pocs cops. Però en aquests últims temps TV3 s'ha anat equivocant, i no parlo de vídeos de hienes o de posar la Fòrmula 1 al canal principal quan tens un canal temàtic d'esports. Parlo de la línia editorial.
TV3 ha anat perdent qualitat i perdent carisma. La seva audiència l'aguanta el Barça i les productores externes com Minoria Absoluta que la nodreix amb dos programes que triomfen: Polònia i Crackòvia. Però la qualitat pròpia ha anat minvant. El resum dels últims anys seria menys Banda Ampla i més La partida. Més esports i menys informació. I això només té una explicació: l'audiència. Ens diuen que la nostra ha de ser una televisió de qualitat però en canvi, ens guiem segons el que el públic vol veure. I això fa que, per exemple, els TN tinguin tants minuts d'informació general com d'esports. I ho diu un amant de qualsevol esdeveniment esportiu.
Per no parlar de la informació, cada cop més centralitzada, producte potser dels costos que costa cobrir una notícia a Barcelona i el que costa fer-ho a Girona, Lleida o Tarragona. Fet que es confirma amb la desaparició de les delegacions de Pirineus, Terres de l'Ebre i Andorra. S'estan creuant les línies vermelles. TV3 és, i hauria de seguir sent, la televisió de tot el territori català. La televisió de la Catalunya nord, de Lleida o de Girona. La televisió dels dialectes. De les erres, les es o les os. El canal que havia estat sempre. I no el que és ara. Si no fem res, correm el perill que Televisió de Catalunya passi a ser Televisió de Barcelona. I senyors, jo no vull això. Jo vull més Pere Codonyan i menys Jordi Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada