Espanya està malalta

Ja la tenim aquí. No s'ha fet esperar gaire i l'Èbola ja ha arribat a Espanya, d'aquesta manera, l'estat espanyol es converteix en el primer país europeu en tenir un cas de contagi d'aquesta enfermetat. Gran honor. I és clar, el pànic s'ha escampat per tota la societat, i a partir d'aquí, notícies i fotografies que xoquen i et deixen amb la boca oberta. Que si poques mesures, que si saltar-se els protocols, que si ves a saber quanta gent pot estar infectada, que si manifestacions dels treballadors davant l'hospital afectat. Pànic. 

La tenim a casa i ara ens fa por, però quan ha estat escampant-se per tot Àfrica no ens ha importat el més mínim. Cap organització internacional ha mogut un fil per acabar amb l'expansió de l'Èbola i ara ens preocupem. Hipòcrites. Ara tenim por perquè pot arribar a la porta de casa nostra, perquè ens en parlen els diaris, les ràdios i les televisions;  perquè és tema a les xarxes socials. Estem malalts.  

Però més enllà de la malaltia, aquest cas ens treu a la llum quelcom més preocupant. El govern espanyol. Preocupa la forma en que ho ha gestionat i ho gestionarà. Preocupa que intenti calmar la població tirant benzina al foc. Preocupa aquesta falta de comunicació, aquesta roda de premsa improvitzada. Com improvitzada és la seva gestió. Preocupa que sabem com gestionen els governs espanyols les coses, no han gestionat mai res bé, diga-li Catalunya, diga-li Prestige, diga-li AVE, diga-li Doñana, diga-li Caja Madrid. Ai, calla! He dit Caja Madrid? Ni us imagineu que bé que va un cas d'Èbola per tapar la corrupció (si aquella que durant un temps semblava que era patrimoni de Catalunya i els Pujol). Tothom s'ha oblidat d'un cas que només ha fet que començar, un de molts, i en el que sembla que hi estan tots implicats. Oli en un llum. 

Però el que més preocupa és la ministra, Ana Mato. El seu paper va ser pèssim, a nivell de gestió durant aquests dies i a nivell de comunicació ahir. Però és clar, tampoc és metge i està al capdavant del Ministeri de Sanitat (interessant que aquí el lector es faci una pregunta: per què existeix un Ministeri de Sanitat, doncs, si a més de ser inútil, Salut està traspassada a les comunitats autònomes?). I ahir a la roda de premsa, feien falta més bates blanques que carnets polítics, però així funciona Espanya, i preocupa. Preocupa que no sigui del ram. Preocupa que només hagi fet carrera política i estigui on està. Preocupa que sigui la ministra del confeti. I preocupa que avui ja estigui a la platja com si aquí no hagués passat res. És preocupant. Ana Mato és preocupant. I també ho és Espanya. Ja no hi ha protocols que la salvin. Espanya agonitza al llit per culpa d'uns doctors pèssims, corruptes i més interessats en la butxaca que no pas en el client. Només esperar i resar. Espanya està malalta.