Gambito de Dama, quan la vida és un tauler d'escacs

Netflix és com aquell calaix on ho guardem tot. Hi ha infinitat de coses variades de la nostra vida que es van acumulant. L’obrim, i hi trobem alguna perla que no hi comptàvem. Gambito de Dama és aquesta perla amb la que no comptàvem. Últimament, Netflix tendeix a oferir-nos sèries allargades durant temporades sense cap tipus de sentit, només per interessos comercials. Però en aquest cas és diferent. Aquesta sèrie, marca de la casa, té els capítols justos per no cansar, els capítols justos per atraure, els capítols justos per enganxar-s'hi, els capítols justos per explicar el que s’ha d’explicar. I això no passa sempre. 

Gambito de Reina, una biografia que no és una biografia

Basada en la novel·la de Walter Tevis, The Queen's Gambit és una sèrie que explica la vida de Beth Harmon i el seu intent per arribar a ser la millor jugadora d’escacs del món. La protagonista d'aquesta nova proposta de Netflix, no va existir mai però mirant la sèrie hom pot arribar a pensar que va sobre la vida real d’un personatge, però no, tot és fictici. 

Ajuda a pensar-ho el fet que l’acció d'aquesta proposta de Netflix passa en el context polític dels anys seixanta, o sigui, en plena Guerra Freda entre els Estats Units i la URSS. Hem vist diverses biografies a la gran pantalla que passen en aquesta època i venint d’on ve, el més fàcil seria parlar malament dels russos essent una sèrie americana, ho han fet totes. Però no, aquí en aquest món, el dels escacs, els russos en surten ben parats. S’ajuden entre ells, cosa que els americans no, i això és d’agrair, els russos no son tan dolents com sempre ens han explicat a les pel·lícules americanes. Aquesta lluita entre EUA i la Unió Sovietica, és un dels eixos de la sèrie, però no el més important. L’eix principal és la lluita que té Beth Harmon per trobar el seu lloc en el món, després de quedar-se orfe i ser adoptada per una família que realment no la volia. Viu atrapada en la seva propia partida d'escacs, plena de moviments bons però també en fals. Plena de peons i plena d'enemics. 

En realitat els escacs en aquesta sèrie són una excusa. Una excusa per parlar del desequilibri que pateix la protagonista, interpretada per Anya Taylor-Joy (sublim) que ho borda. La càmera podria enfocar-la en un plànol curt durant 3 minuts i no molestaria a cap espectador. Literalment és menja la càmera sense haver de dir res. Només amb la mirada. I això, és molt. Així que recordeu el seu nom perquè apunta a ser una de les millors actrius de la seva generació.

 

Els escacs una bombolla per Beth Hormon

Però parlàvem dels escacs. I els escacs son una bombolla en la que Beth Harmon s’escuda per fugir d’aquest món tan cruel en que li ha tocat viure. Després del suïcidi de la seva mare i amb un pare que mai ha volgut saber res d’ella, va a parar a un orfenat. Allà, com no, sentirà la solitud més gran tot i estar rodejada de gent. Sol passar. Coneixerà un treballador de l’orfenat que li ensenyarà a jugar als escacs i a partir d’aquí ella s’obsessionarà i s’escudarà en aquest joc mil·lenari per fugir del seu dia a dia. Tot i que una família l’adoptarà al cap d’uns anys, seguirà amb el seu desencís amb el món, ja que el seus pares adoptius, realment no se suporten. En aquesta etapa seguirà amb el consum de tranquil·litzants i s'estrenarà en l'alcohol i amb una vida sexual que no la satisfà. A canvi però destaparà el seu talent amb els escacs, que la portarà a la fama. 

Gambito de Dama parla de personatges alienats, desgracies, drogues, alcohol i de la gent que neix amb un talent innat. Potser del que parla menys és dels escacs, però és d’agrair que es vegin algunes partides i alguns moviments reals. En definitiva, si voleu fer una bona jugada mestra, mireu Gambito de Dama, justifica la vostra última mensualitat a Netflix i a més serà un bon moviment estratègic de cara al proper confinament que s’acosta.