L’avantatge dels escacs és que no és un esport convencional. O sigui, no és un esport físic i per tant, això fa que dones i homes no hagin de competir per separat com sí passa en la, majoria de disciplines, per raons físiques, de força, hormonals o anatòmiques. No, als escacs el que compta és la ment, i en això, les dones competeixen de tu a tu amb els homes (de fet crec que juguen amb avantatge).
De fet però, no sempre va ser així.
Homes i dones varen deixar de jugar junts a partir de l'any 1500 quan es va introduir al joc la figura de la reina (o dama). Això va fer dels escacs un esport més ràpid i dinàmic i va atraure així a més homes. A les tabernes doncs, es va prohibir l’accés a les dones que “distreien” als homes. I per tant, elles varen començar a jugar entre elles. A finals del s. XIX apareixen els primers clubs d’escacs per dones i a partir de competir entre elles va aparèixer l’ànim de fer partides entre homes i dones.
Vera Menchik, la primera de moltes
La dona més destacada en competicions d’escacs d’abans de la Segona Guerra Mundial va ser Vera Menchik. El 1927 va guanyar el primer torneig femení organitzat per la FIDE (Federació Internacional d’Escacs) i del 30 al 39 va seguir comptant els tornejos per victòries. Això va cridar l’atenció, tant, que va ser invitada a participar en alguns tornejos masculins on va derrotar a mestres com Samuel Reshevsky, Sultan Khan, Max Euwe o Jacques Mieses, entre altres. Una dona sí podia derrotar a un home, i a més d’un.
Amb la mort de Menchik, la FIDE va celebrar un torneig amb 16 jugadors durant l’hivern de 1949. Quatre dels seus participants varen ser dones soviètiques.
La URSS es guanya un lloc de referència en el món dels escacs
I és que l’Unió Soviètica va destacar ja en les competicions del món del tauler abans de la Segona Guerra Mundial. Els russos varen ser els primers a professionalitzar aquest esport mental, i amb això, també els escacs femenins, sobretot a partir de 1924. Ja l’any 1935 un torneig d’escacs femení a la URSS comptava amb 5000 participants. En aquesta època varen destacar l’ucraniana Ludmilla Rudenko (més que una jugadora d'escacs), Elizaveta Bykova i Olga Rubtsova, russes. Però a partir de 1962 comença la supremacia de les jugadores georgianes, gràcies a un nom: Nona Gaprindashvili, que va ser campiona de Russia durant 16 anys i va ser la primera en convertir-se en Gran Mestre Internacional. Va seguir la seva estela la també georgiana Maya Chiburdanidze a partir de 1978.
Però va aparèixer la Xina. I Chiburdanidze va ser derrotada per Xie Jun.
Els anys 90 l'època d'obertura
Però els anys 90 del segle XX estan marcats per les germanes Polgár. Susan, Zsófia i Judit, hongareses varen arribar al màxim nivell totes tres, abans de fer els 16 anys i totes elles també van lluitar per competir, no només en tornejos de dones. Va ser als anys 90 on varen començar a proliferar les partides mixtes, fet que va permetre a les dones a derrotar grans mestres. De fet, Judit Polgár va arribar al vuitè lloc a les llistes internacionals de 2005 de la FIDE. El lloc més alt ocupat per una dona en tota l’història.
Zhu Chen, xinesa o Antoaneta Stefanova, búlgara, son dos noms propis ja als anys 2000.
A partir d’aquests anys, la lluita serà entre Xina i Rússia amb Hou Yifan, xinesa com a figura destacable ja que amb 16 anys es va convertir en campiona mundial d’escacs femenina més jove.
Aquestes son algunes de les Beth Harmon que ens ha ofert la vida real. Segur que totes elles, més en el passat, varen patir l’estigma de ser una dona en un món d’homes. Però, per desgràcia, a on no ha passat això? Per sort, no varen abandonar la seva afició i la seva il·lusió, varen vèncer les critiques i també als homes. Va passar en escacs i passarà en altres àmbits. De fet, passa en tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada