La culpa és de David Fernández. Perquè ens va
representar el seny i a la mateixa vegada la lluita. Perquè ho feia amb duresa,
integritat i sense perdre les formes. Amb el seu to. La culpa és seva perquè
els seus missatges ens llegien el pensament, perquè les seves paraules eren les
nostres, perquè els seus anhels són els nostres. Éll, un català de Zamora.
La culpa és de David Fernández. Perquè ha estat
el millor diputat de tots. Perquè ha recuperat la decència en una política
indecent. La culpa és seva per les seves metàfores, els seus gestos i les seves
abraçades. David Fernández és el culpable de la nova i bona política, nova de
veritat. Del cedir però també liderar. Del discrepar però trobar consens. Del
liderar però deixar-se portar. Del dialogar però si cal amb una sandàlia a la mà. Dignitat, en diuen.
La culpa és de David Fernández. Perquè en un moment
en que Catalunya estava en un moment crucial, Fernández va estar a l’altura. A
molta altura. I va tenir veu al Parlament, i “només” al Parlament, però no en
el seu “partit”. Higinia Roig era la veu del poble a Twitter i a l’hemicicle. A
les televisions i ràdios. També al carrer. Però no a la CUP. Un partit on hi ha
diferents veus i pensaments (fet que em sembla perfecte).
Molta gent no ho sap però va votar la CUP pensant que votava David Fernández. El passat 27S n’hi ha que van premiar la seva manera de fer. "Darrera seu n'hi haurà un altre igual". Amb les
seves paraules i la seva política. El seu aire fresc. Mentida. Impossible. Molta gent va votar la
CUP per ell, “que collarà en Mas perquè no es tiri enrere”. Avui alguns d’aquests
estan enfadats. Tots aquests haurien d’haver llegit bé el programa de la CUP
que ha estat coherent. Però la culpa és de David Fernández que ens va aportar
confiança, seny i il·lusió a tots. No ens va deixar veure el partit que hi havia darrera la seva figura.
La culpa és de David Fernández. Perquè ens va fer aflorar el paternalisme a tots. La simpatia per un polític sense mirar què o qui hi havia al seu darrera. I ara Catalunya és una batalla d’escacs i Fernández ja no és al tauler. No podem jugar amb ell com a peó perquè aguanti i reforci els cavalls, els alfils i reines. Hi ha fitxes que com ell han de moure’s o morir. Esperem que ho facin i s’acabi el joc.
La culpa és de David Fernández. Perquè ens va fer aflorar el paternalisme a tots. La simpatia per un polític sense mirar què o qui hi havia al seu darrera. I ara Catalunya és una batalla d’escacs i Fernández ja no és al tauler. No podem jugar amb ell com a peó perquè aguanti i reforci els cavalls, els alfils i reines. Hi ha fitxes que com ell han de moure’s o morir. Esperem que ho facin i s’acabi el joc.
Caldrà paciència però ja trobem a faltar la seva peça. La culpa és teva David, quin llistó tan alt vas posar. Ningú t’arriba a la sola de la sabata, o la sandàlia hauria de dir. I ara aviam qui fa el següent moviment perquè el país no s’enfonsi. Catalunya és un escorpí i ho sabem tots. El procés s’enfonsa, i tornem al punt de partida. A la casella número 1, i la culpa és de David Fernández. Ens has malacostumat. Torna, David.
