Muriel Spark, una dona entre gegants

Avui que és el dia internacional de la dona en vull recordar una. Una escocesa amb una vida de pel·lícula que precisament es va dedicar a escriure històries. Muriel Spark hauria de tenir un lloc en el Museu dels Escriptors d’Edimburg, la seva ciutat natal. Però allà només hi ha espai pels més grans: Robert Burns, Walter Scott i Robert Louis Stevenson. Mai sabrem si no hi té lloc per ser dona o per no estar a l’altura d’aquests tres gegants de la literatura anglosaxona. 

Muriel Spark va néixer el 1918 amb el nom de Muriel Campber. Ho va fer al número 160 de Bruntsfield Place, en el si d’una família de pare jueu i mare presbiteriana. No va passar problemes econòmics durant la seva infància, de fet, ella va poder anar a l’escola, fet que no totes les nenes podien dir en aquella època. Això sí, va anar a un col·legi femení. 

Després de la seva etapa escolar, el 1934 farà un curs de correspondència comercia a l’Heriot Watt College i farà classes d’anglès. Un currículum educatiu i laboral destacable per una dona de la seva època, que es veuria truncat per una cosa: el seu matrimoni. 

Del matrimoni a l'espionatge

El 1937 es va casar amb Sidney Oswald Spark i es traslladaria a Rhodèsia, actual Zimbabwe. Es allì on naixeria el seu fill, Samuel Robin. El seu matrimoni va ser un desastre. Muriel era víctima d’atacs depressius del seu marit, traduïts en atacs violents i maltractaments. Així que torna a Europa. Una Europa en guerra. No sembla importar-li, ja que no aguanta un minut més amb el seu marit a qui abandona. També al seu fill. Tornarà al Regne Unit, aquest cop a Londres. Allà començarà una nova etapa laboral com agent secret al servei del seu país. Una feina ben pagada. I això li permetrà enviar diners al seu marit pel bé del seu fill Samuel. És aquesta feina al servei secrets i el seu contraespionatge durant la Segona Guerra Mundial, el que li valdrà el títol de Dama de l’Imperi Britànic (DBE). 

Neix una escritora: Muriel Spark

Després de la guerra, la seva vida se submergirà dins el món literari. Potser influenciada per les seves experiències com a espia. Potser perquè necessitava explicar històries. Sigui com sigui, ho va fer conservant el seu cognom de casada, Spark, poca cosa més d’ell va aprofitar. Aquest canvi en el món laboral va venir acompanyat també d’un canvi de creences. Va abandonar el judaisme per abraçar l’anglicanisme, i finalment el catolicisme. La ment evoluciona segons les experiències personals i també les creences. El que no evoluciona son algunes lleis i algunes societats. El poble, i amb ell les dones, sempre van per davant. 

Segons els experts, aquestes conversions es varen veure reflexades en les seves obres literàries. La més famosa The Prime of Miss Jean Brodie, on es poden observar a través de diferents salts en el temps cap endavant i cap en darrera, les seves pròpies vivències a la seva antiga escola, la James Gillespie. Després d’una breu estància a Nova York, es trasllada a viure a Roma. La ciutat eterna li ofereix l’oportunitat de conèixer a Penelope Jardine, la que (presuntament) serà l’amor de la seva vida. Un amor prohibit. 

Es precisament Jardine, la que avui en dia conserva els drets d’autor de Muriel Spark, una de les escriptores més famoses del segle XX. Els últims dies de la seva vida els va passar a un poble de la Toscana italiana i va ser nombrada Doctora Honoris Causa de la “seva” Universitat, la Heriot Watt, així com també va ser nombrada Doctora en Lletres per La universitat d’Edimburg, Oxford i Saint Andrews entre d’altres. Les seves novel·les i articles (va escriure pel New Yorker) son referència no només a Escòcia, el seu país natal, sinó més enllà de les seves fronteres. A més Spark, va descatacar en el camp de la poesia, el drama, els guions i la traducció. Va morir a Florencia el 13 d’Abril del 2006. 

Muriel Spark, una dona entre gegants

El seu és un perfil de dona de bandera. Una dona que va lluitar contra les costums socials, religioses, laborals y literaries de la seva època. Muriel Spark va estudiar, es va casar, va viure a l’Àfrica de principi del segle XX, es va divorciar. Va fer d’espia, va guanyar títols nobiliaris, va viure sola i fins i tot va tenir un amor homosexual (prohibit en aquella època). I a més, va viure del que més li agradava, la literatura. Muriel Spark va lluitar contra tot i contra tots i va ser una dona que va trencar motlles; alguns trencats gràcies en part a ella. Altres motlles encara queden per trencar. Així que avui, i sempre, és un bon moment per recordar una dona entre gegants: Muriel Spark.

Una revolució en tota regla: compreses que canvien el món

Regla. Menstruació. Període. Menarquia. Tenim varies paraules per definir un fet natural i cíclic en el cos de les dones que durant molts anys ha estat avesada a supersticions, mites, desinformació i prejudicis però que avui en dia a occident, forma part del dia a dia de milions de dones. A la Índia no.

En un suburbi de Hapur, a 60 km de Nova Delhi, els nois ni tan sols saben què és, ho consideren una malaltia. Les dones no en volen parlar ni entre elles, ni molt menys amb els estrangers. Falta informació, desconeixen què és una compresa, no saben per què els hi apareix, els hi provoca dolors. Fins i tot, infeccions. La regla els hi canvia la vida per sempre, han de deixar estudis o feina, ja que ja estan preparades per ser mares i per tant, per casar-se, amb algú que ni tan sols coneixen. En definitiva, la regla és quelcom que viu en el dia a dia de les dones però que ningú vol sentir a parlar-ne. Fins que un bon dia arriba una màquina que canviarà la vida de les dones del poble.


Compreses que canvien el món

“Una revolució en tota regla” (en anglès: Period. End of Sentence) ens parla d’una iniciativa de The Pad Project (el projecte compresa), que fa arribar a un poble remot de la Índia, una màquina de compreses. 

El projecte té dos objectius. El primer, que les dones tinguin més accés a les compreses, i per tant, comencin a utilitzar-les i així evitar infeccions. El segon objectiu és que les mateixes dones aconsegueixin una feina en la cadena de producció de les pròpies compreses. S’hauran de fabricar milers d’unitats i repartir tasques pero en el fons, això implicarà que se sentin part d'un objectiu comú i també aportin uns ingressos a la familia. En alguns casos, inclús superior al dels homes. Així que deixaran de ser "només" dones. 

El més difícil però serà vendre-les. Moure's per les poblacions del voltant i intentar trencar aquest tabú instaurat en la societat patriarcal en la que viuen, on les dones se senten observades si al supermercat agafen un paquet de compreses i per tant son reacies a comprar-ne. La solució que trobaran serà fer trobades amb grups de dones, poble per poble.

30 minuts d'un documental que es pot veure a Netflix, dividits en dues parts clares, la del tabú i la de l’emancipació, que ens acosta en el que és el dia a dia d’un poble de la Índia i l’impacte que pot generar una simple màquina “low cost”. 

Interesant i molt humà, l’obra és un vertader crit feminista i una cura d’humilitat per la societat occidental, acostumada a queixar-se per qualsevol contratemps. En temps en que no podem sortir de casa durant unes setmanes, en molts punts del món no tenen accés al que nosaltres considerem bàsic. No han tingut la oportunitat d’accedir-hi, més ben dit. I sí, si les ajudem se’n poden sortir. Encara queden moltes revolucions en tota regla. I no, no cal tenir la regla cada mes per mirar aquest documental i reflexionar-hi.


Per què l'hauria de mirar? Perquè ens acostarà al dia a dia d'una gent que té una vida completament diferent a nosaltres i perquè va guanyar un Oscar al millor documental l'any passat. 

Quants capítols té? No és una sèrie. De fet, és un documental que només dura 30 minuts. 

T'agradarà si...: Si no tens gaire temps per estar davant d'una pantalla. I obviament, si ets fan de les petites històries, si t'indignen les desigualtats existents i tens un mínim de curiositat per com viuen les altres cultures del món.