La setmana passada Els matins de TV3 amb Josep Cuní al capdavant celebrava 3.000 programes. Una xifra digna de mencionar, i més amb els temps que corren en televisió. Temps d'exigències i temps d'audiències. Així que el que ha fet el periodista català, i tot el seu equip té molt de mèrit. Mantenir el nivell de qualitat no és fàcil, i menys en una franja horaria, la del matí, que és una selva. Com també ho és la franja de la nit.
El programa, tot i que es fa gràcies a l'aportació i el treball de molta gent, té un protagonista clar. I no és ni la Rahola ni la Melero. És, evidentment, Josep Cuní. Perquè ell és l'actor principal. S'escolta. S'agrada. I ha de ser, fins i tot quan no li toca, el centre d'atenció.
Per això preguntava aquesta setmana si Cuní mereixia un càstig de part del Club o no. La resposta ha estat contundent: la gent odia al director dels Matins. El 66% de l'audiència d'aquest blog va votar matins.no. Per tant, Cuní mereix morir. Sé que no és ben bé això, però al Club de la Lluita les coses van així. No serà l'últim...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada