A l'atenció de Johan Cruyff

Estimat Johan Cruyff, durant anys vas ser el millor entrenador que el futbol va tenir. Vas canviar la manera d'entendre l'esport rei a casa nostra, a Can Barça, imposant aquell estil tan vostre, que no teu, que teniu a l'Ajax. Amb tu vam aconseguir 4 lligues i una Copa d'Europa i vam passar de la mentalitat derrotista a acostumar-nos a guanyar. Jo t'admirava. Però començo a estar cansat de la teva figura.

Apreciat Johan Cruyff, et van fer fora de males maneres. Segurament, una persona amb el teu bagatge hauria d'haver sortir per la porta gran. Almenys acabar la temporada. Però deixa'm dir-te que tard o d'hora havies de marxar del club. Les coses ja no anaven com havien d'anar. Recordo problemes al vestidor, recordo partits horribles d'aquell Barça que un cop es va pensar que seria etern. Johan, tu ets Wembley, Romario i Tenerife. Però també ets Atenes, Korneiev, la sortida de Laudrup o el 6 a 3 de Saragossa. Si Johan, tu també t'equivocaves, encara que no ho vols recordar. 

Va arribar el moment de marxar i ho vas fer físicament. Després ho va fer Nuñez. I vareu dividir per sempre el Barça. “Cruyffistes” i “nuñistes”. La diferència però, és que tu no vas marxar mai, mentre que el petit president, no va obrir la boca mai més fins aquests últims dies per recordar vells moments. No, Johan, tu vas estar aquí sempre, d'una manera o d'una altre. Sempre a l'ombra. La de Laporta era la candidatura de la ruptura deia, i va resultar que de ruptura res. Era la teva candidatura. Et vas convertir en l'entorn que tant i tant vas criticar quan tu dirigies el vestidor blaugrana. 

I estimat Johan, des del darrera vas anar movent els fils. Mai sense ocupar cap càrrec, amb risc 0. Com sempre a la teva vida. Fixa't, després d'aquelles 4 lligues i la Copa d'Europa mai vas voler tornar entrenar. No fos cas que et passessin la mà per la cara altres entrenadors, altres equips. I el mite de Johan Cruyff s'esvaís per sempre. No. Si no tornaves a entrenar el mite, la figura, el druida sempre el tindríem allà. I aquí estàs. Has estat llest. I t'has anat penjant les medalles de tot el que ha anat fent de bo aquest club. La medalla de Rijkaard i la de Guardiola, i moltes més, però a l'hora de criticar sempre has estat el primer des de, precisament l'última pàgina d'un diari. Des d'una contraportada. Fins i tot feies sang aquest any de la derrota a la final de València contra el Madrid. Criticar els altres quan s'equivoquen i recordar a tots la teva figura quan les coses van bé. No Johan això no va així. Si t’estimes el Barça no aprofites per criticar la directiva l’endemà de guanyar una Copa d’Europa. Però tu no t’estimes el club sinó a tu mateix. 

El teu passat et feia un intocable, el millor que havia passat per aquí. Fins que va aparèixer Guardiola. Algú que va beure de la teva poció, sí. Però des del camp i, sobretot, des de la banqueta, va tenir temps de millorar-la. Algú que estima el Barça i el vol fer gran. No com tu, que utilitzes el Barça per fer gran la figura de Cruyff. Deus estar trist Johan. Guardiola t'ha passat la mà per la cara, ho va fer el primer any quan ho vam guanyar tot. Quan ell, i no tu, ens va fer eterns. Guardiola ha fet créixer el Barça fins a límits que ni podíem imaginar. Ell, i no tu. Guardiola ha portat el futbol a l'excel•lència. Ell, i no tu. Guardiola ja és l'entrenador que ha guanyat més Copes d'Europa. Ell, i no tu. En Pep ha fet feliç a la gent molt més del que ho vas fer tu. Deus estar trist Johan, perquè saps que ja no ets el primer. I quan a la gent del Barça li preguntin quin és el millor entrenador que ha tingut mai aquest club, el diran a ell, i no a tu. I quan a la gent del Barça li preguntin qui va revolucionar el club diran el nom de Josep Guardiola Ell, i no tu. Una persona que s'estimava el club i no a ell mateix. I quan algun dia s'hagi de posar una estàtua a l'esplanada del Camp Nou, d'aquí cent anys, diran el nom de Josep Guardiola. I serà immortal, com ja ho és ara. I serà ell, Johan, i no tu.