La vida i una associació de fotoperiodistes em van portar a Bòsnia per uns dies. Allà vaig poder veure les restes del que havia estat una guerra. Per primera vegada veia amb els meus propis ulls el que era la pobresa, la misèria, la ràbia i les conseqüències que provoca un conflicte bèl·lic encara latent. Potser per això (segur) quan passen coses relacionades amb els Balcans i la seva guerra els meus ulls i la meva ment li presten més atenció que no pas algun altre tema.
Ahir va començar el judici a Ratko Mladic a la seu del Tribunal Penal Internacional per l'ex Yugoslavia, a la Haia. L'ex general serbobosnià és l'autor, no físic, però sí moral, de les matances de Srebrenica i del setge de Sarajevo. Ratko Mladic i Radovan Karadzic van ser responsables, entre molts altres, de la matança europea més gran des de la Segona Guerra Mundial. Paraules majors.
Durant el judici, Mladic va insistir en que és un home malalt. Gran. Vell. Amb l'intenció, potser, de tocar la fibra a més d'un i que el Tribunal sigui més benèvol. I a més, va qualificar les imputacions que li fa el Tribunal de "paraules monstruoses". Ho diu un home que amb dos dies va fer matar més de 8.000 persones. Un home que no va ser benèvol amb cap dels seus enemics. Ratko, no vas tenir cap tipus de mirament al matar a milers de persones i ara esperes que en tinguin per tu? Almenys tu tindràs un judici on podràs defensar-te. Els que vas matar tu no van tenir aquesta oportunitat.
Però més enllà de si està malalt de veritat, de si té càncer linfàtic tal com diu el seu advocat o no, hi ha una cosa que em comença a molestar força: la facilitat com els dictadors, militars o criminals tendeixen a posar-se malalts just quan s'han de posar a declarar davant de la justícia. Quan de cop surten les excuses per tocar la fibra sensible al que ara té la paella pel mànec.
Sense pensar-hi massa, a aquesta llista de carnissers professionals hi afegeixo uns quants personatges. Per exemple, Pinochet que va demostrar una barra espectacular. Garzón va provar l'extraditació i el conseqüent judici, però el dictador xilè ho va esquivar alegant motius de salut i la seva avançada edat. A l'arribar a Santiago, Pinochet es va oblidar de la seva imatge de vell atrapat a una cadira de rodes i es va aixecar content com un gínjol. Una imatge que va donar la volta al món i va indignar a més d'un.
Un altre que també va alegar motius de salut durant el seu judici va ser l'amic de Mladic, Slovodan Milosevic. L'ex mandatari serbi va retardar el seu judici per motius de salut el 18 de Març del 2003 i el Maig d'aquell mateix any, evidentment, per guanyar temps. Finalment, com tots sabem, Milosevic va morir però, 3 anys més tard, el 2006, fet que va posar fi al judici contra ell. Qui en va sortir vencedor? No ho sabrem mai.
Mladic, Pinochet, Milosevic, també Abdelbased al-Megrahi són els típics que es creuen més llestos que ningú. El nen que a l'hora de pati tira una pedra al cap d'un altre i pretén sortir d'escola aquell dia sense un càstig exemplar. Però la gent no és tonta, i comença a flairar-se com són aquest tipus de personatges. Si ho faig jo, com no ho han de fer els advocats d'un tribunal com el de l'ex-Yugoslavia?. Mladic, Pinochet, Milosevic o Abdelbased potser se'n riuen de la gent ara i han esquivat la justicia d'una manera o altre. Però la Història els jutjarà i serà implacable...quan ells ja només siguin pols. Sí, senyors, vosaltres, que ho heu estat tot, també sereu pols (Pinochet ja sap de què parlo). No viureu per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada