Hedwing Eva Maria Kiesler va néixer a Viena el 9 de Novembre de 1913. La seva família era jueva. Des de ben petita desenvolupa una traça especial per les arts i es desenvolupa bé amb el piano i la dansa. De fet, acaba estudiant art dramàtic i interpretació, i s'hi dedica de ple, tot i que havia estudiat enginyeria durant tres anys. Extasi, una pel·lícula txeca és l'obra que la fa saltar a la fama, i també fa que un ric austríac fabricant d'armes, Fritz Mandl, s'enamora bojament d'ella i aconsegueixi el consentiment dels pares per casar-se amb ella. Corria l'any 1933.
Hedwing, que sempre havia estat molt energètica, es troba tancada a un castell de Salzburg, amb un home gelós i possessiu. Allà observa també la barbàrie del mercat de la venda d'armes, ja que el seu marit fa negocis amb l'Itàlia feixista i l'Alemanya nazi. És allà on aprèn tecnologia armamentística i reprèn la seva carrera d'enginyeria, que havia deixat abandonada feia anys. La situació de soledat es converteix en insuportable i decideix escapar de Salzburg. Marxa a París i d'allà a Londres. I de Londres a Estats Units, en concret a Hollywood, la tardor de 1937, amb un nom fals, el de Hedy Lamarr. Aconsegueix fer-se a la meca del cinema una carrera amb la Metro Goldwing Meyer i es casa amb Gene Markey, guionista. Es casa 4 cops més, fet que fa que l'etiquetin de nimfòmana.
El 1939 esclata la Segona Guerra Mundial, i Hedy contempla el que passa a Europa des dels Estats Units, però no per això es despreocupa de la situació al vell continent. A més, sap que els governs es resisteixen a comprar míssils teledirigits perquè podien ser interceptats per ràdio pels enemics, així que la massacre sobre la població civil pot ser de proporcions immenses. Com així va ser.
El 1940 coneix a un músic, Georg Antheil. Mentre l'escoltava tocant el piano, Hedy se li va ocórrer que la freqüència per dirigir un míssil per ràdio es podia canviar constantment (com es fa també tocant el piano) i d'aquesta manera no podria ser mai interferit. Només feia falta fabricar un transmissor que anés canviant de freqüències seguint un patró fix. El seu cap va anar donant voltes sobre això durant molt de temps. Fins que l'Agost del 1942 va enllestir l'aparell i el va patentar. Era un "commutador de freqüències". El va cedir a l'exèrcit però van declinar utilitzar-lo per ser massa enrevessat així que Hedy va haver de seguir amb la seva carrera en el món del cinema.
A Bufalo però, uns enginyers van utilitzar uns transistors que utilitzaven l'idea que Hedy i Antheil havien pensat i patentat. El 1962, amb la crisi de Cuba, el govern va adoptar el concepte per a les comunicacions militars, però la patent de Hedy havia caducat feia tres anys. A partir de llavors, el sistema de commutació de freqüències, el frequency hopping es va aplicar a més camps, fins que va arribar a la telefonia mòbil i a la transmissió de dades per cable. O sigui, que el Wifi que utilitzem ara, o el Bluetooth, són sistemes que es basen en el que Hedy Lamarr, una actriu de Hollywood, va pensar i patentar durant la Segona Guerra Mundial la base de les comunicacions actuals. Fet que molta gent ignora.
La història de Hedy Lamarr és la història d'una dona lluitadora, inconformista, amb talent, que va voler salvar vides i que va canviar, potser sense voler-ho el fil de les comunicacions. La seva, és una de les 50 vides que ens descobreix Maria Lluïsa Latorre en el seu llibre Dones Invisibles. Un retrat a 50 dones de diferents èpoques, que van canviar la humanitat, cadascuna en el seu camp, i que no han estat reconegudes com hauria de ser. Un llibre interessant que, no només vol denunciar el masclisme històric sinó donar llum, i veu, a unes dones que tot i cridar ben alt en el seu moment molta la gent les va fer callar, molt poca gent les va voler escoltar, i molt pocs les hem pogut sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada