Ningú parla de Sergio Busquets

 

El Barça és un club amb normes. I una d'elles, pel que sembla, és no parlar de Sergio Busquets. 

Al Club ningú parla de Sergio Busquets però el de Badia va donar un recital ahir a la nit al Bernabéu. La fama se l’enduen els altres. Messi, Iniesta, Xavi o Cesc ocupen totes les portades i les pàgines interiors dels diaris. Els minuts en ràdio i televisió són pels grans cracks de l’equip, però Sergio Busquets, amb el permís d’Iniesta, va ser bàsic, clau en la victòria dels blaugranes ahir al coliseu blanc. 

Al Club ningú parla de Sergio Busquets perquè no entra, en teoria, dins els cànons que marquen els jugadors del Barça actual. Mediàtics, amb mentalitat constructiva i atacant,de tècnica depurada, atlètics o atractius. Busquets fuig de tot això. I per culpa d’això no se’l valora com es mereix. Viu amagat darrera l'estereotip del jove crescut a l'extraradi. Defensa, recupera pilotes i juga on sigui. I també ataca i construeix, fet que obvien molts. I més, també és tècnic, que li preguntin a Coentrao ahir. El portuguès perd una pilota que va a peus del de Badia, el jugador del Madrid es llança embogit a recuperar-la, i Busquets trepitja la pilota i amb un simple toc, i amb serenitat, veu com el cos del portuguès passa de llarg. Un detall d’ahir que demostra la seva qualitat tècnica i la seva serenitat. Serenitat en un partit d’infart. 

Al Club ningú parla de Sergio Busquets però va començar molt jove de la mà de Guardiola. De fet, van junts de la mà. Ja al filial ningú parlava de Sergio Busquets, però el de Santpedor va posar l’ull en ell i se’l va endur al primer equip. Al igual que Pedro. Aquell any ho vam guanyar tot. Des de llavors, Busquets ha estat un fixe en l’equip, jugant més o menys. Segurament, jugant més que menys, perquè Busi és d’aquells jugadors que sempre acaben a l'onze titular. A l’estil d’Abelardo o Eusebio. 

Al Club ningú parla de Sergio Busquets però ja ningú diu que és el fill de Carles Busquets. Ara, l’ex porter del Barça s’ha convertit en el pare del mig centre del millor equip del món. Passa pocs cops, i molts fills es queden en el camí, presos de l’enorme pressió que hi ha sobre ells. Em ve al cap Jordi Cruyff. Se'm fa difícil no visualitzar la família Busquets amb el pare cridant-li al fill "como no hagas caso a Pep te meto una colleja eh!". Però ja no deu ser així. Sergio ha aconseguit superar, i de llarg, el que va ser Carles. És cert que el pare potser no va ser una figura històrica a Can Barça; i Sergio tenia el llistó relativament baix, però no siguem tan exigents: ser porter suplent al Camp Nou, ja és molt. El fill ja ha guanyat dos Champions i un Mundial, entre d’altres títols. I només té 23 anys. 

Al Club ningú parla de Sergio Busquets però saben que sempre es pot comptar amb ell. El de Badia és un dels jugadors més regulars i també més polivalents. Ahir sense anar més lluny, va jugar de mig centre amb un mig del camp amb tres jugadors, i va saber adaptar-se perfectament quan hi va haver el canvi tàctic i es va passar a jugar amb 4 al mig del camp i tres al darrera. Busquets fa el que faci falta i juga del que sigui. De migcampista o de central. I sempre compleix. Impossible no comptar amb ell. 

Al Club ningú parla de Sergio Busquets però sempre dona la cara. Potser no davant dels mitjans de comunicació perquè és tímid, però sí a la gespa. És dels que es parteix la cara pel i en el Club. Busi posa el peu i decideix si passen o pilota o jugador. Mai els dos. És el que fa la feina bruta però la fa netament. Amb elegància. Com també fa la feina de construcció. Acostumats a que Xavi o Iniesta tingui pocs espais, en Busi a vegades li toca fer de jugador petit i portar l’equip. D’aquí que sigui un dels jugadors també, que rebi més faltes. En fa i ni fan. El futbol per Busquets no són només gols, tocs i alegries. És una guerra de petites batalles i moltes ferides. Una lluita constant. 

Al Club ningú parla de Sergio Busquets. És una de les normes de l’entorn. Desconec si és la primera o la última però mai es parla d’ell. Després de la seva actuació ahir al Bernabéu es demostra que els membres del Club compleixen les ordres estrictament. Els protagonistes han de ser Messi, o Xavi, o Iniesta. Fins i tot, Alexis o Cesc. La glòria per uns, la lluita per uns altres.

P.D.: Ni un comentari. Si de cas digues que hem escrit sobre el nen de la planxa. No diguis el seu nom perquè al Club, ningú parla de Sergio Busquets.