Viure fora del teu país, i fer-ho en un altre on
l’idioma és un altre diferent al teu, implica que cada cosa que fas sigui un
repte. Cal mentalitzar-se, perquè buscar pis, anar a comprar, conèixer gent o
trobar una feina es pot convertir en un infern. Una de les coses que intenta
fer un, és adaptar-se i fer una mica de cultura, o vida social. Així que ahir
després d’una setmana a Escòcia vaig poder anar a una obra de teatre. La meva
primera obra de teatre.
L’obra es deia Good Things, i anava sobre el
prototipus de dona desgraciada que ja ha passat la barrera dels quaranta.
Separada i amb el seu marit amb una altra molt més jove, amb la seva filla
sortint i enrotllant-se amb qui no s’ha d’enrotllar, i el seu pare amb demència
senil. Mentre ella es queixa per tot això van passant coses al lloc on
treballa, una botiga de caritat. Aquest tipus d’establiments són molt comuns al
Regne Unit, on qualsevol pot dur la seva roba vella i en aquestes botigues les
venen. El benefici és per persones sense recursos per viure. Una bona manera de
fer bons actes.
L’Església on es feia l’obra, en concret una
sala annexa, estava plena...plena de gent gran. Entranyables ancianes escoceses,
que anaven a veure una obra sobre una dona separada, amargada i amb furor d’úter.
La qüestió era col·laborar ja que l’obra també era benèfica. L’interpretaven
actors amateurs així que tampoc esperava massa qualitat, però he de dir que en
vaig sortir gratament sorprès. Tots ho van fer d’allò més bé, el problema no
eren ells, sinó jo i el meu anglès. Vaig entendre la meitat del que deien, això
quan no parlava una dona molt escocesa que, ni jo ni la meva acompanyant, vam
arribar a entendre-li ni cinc paraules. Però era molt graciosa ella. Vam deduir
que potser era dels Highlands...
Així que amb aquest panorama, després d’una
hora i tres quarts d’obra, ja teníem ganes de marxar. Només les pastetes,
galetes i el te de la mitja part van evitar que ens aixequéssim i marxéssim a
fer unes pintes amb altre gent, amb català o castellà, només faltaria. Van ser
les galetes i la situació que teniem més propera, no l’obra, sinó les tres
persones que teníem davant. Dos noies i un noi al mig. Ara una posa un braç per
aquí, ara l’altre es treu la jaqueta, ara una fa un comentari a cau d’orella. I
tot, no teatral, sinó molt real. El millor de la tarda se’ns dubte. Good
Things.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada