Iguals però diferents

Hi ha espanyols que viuen a Edinburgh que no ho saben, però Escòcia té previst fer un referèndum per la independència el 2014. Es pot dir, amb el poc temps que porto aquí, que no és un tema que estigui a l’ordre del dia. Per davant d’aquest tema hi estarien les pintes, el whisky, i sobretot l’esport. Aquest cap de setmana Escòcia ha fet el ridícul davant mig món perdent contra Itàlia al Sis Nacions, i aquesta derrota ha comportat l’anomenada la Cullera de fusta  (wooden spoon). A Escòcia demanen el cap d’Andy Robinson, i seran els jugadors mateixos qui decideixin el futur del seu entrenador. Aquest és el tema que preocupa més. 

El referèndum queda lluny. Una setmana vivint al costat del Parlament escocès (construït per Enric Miralles) només ha servit per veure diputats amunt i avall. Maletes, camises, americanes i jaquetes; tot molt british. Tot molt Marchs and Spencer. Ni rastre però, del referèndum, tan sols algun cartell en alguna botiga que pregunta al vianant què votarà la tardor del 2014. Al carrer, res. 

La meva curiositat però em porta a agafar, que no comprar, alguns diaris. I fins i tot, me’ls llegeixo. Més enllà dels temes principals, tots grocs, sempre hi ha una pàgina dedicada a l’estira i arronsa entre Cameron i Salmond. Entre Gran Bretanya i Escòcia. Però sempre prenent partit. 

Dissabte, l’Scottish Daily Mail no podia ser més parcial, i denunciava que Salmond volia crear la figura d’un representant internacional que millorés les relacions amb països com China, India o Pakistan. I evidentment, es queixaven que amb la que està caient, el màxim mandatari escocès, es volia gastar els diners amb internacionalitzar la seva causa, quan l’atur a Escòcia, entre la gent jove, no para de pujar. Us sona? Sí, al mateix pur estil El Mundo. Demagògia contra Catalunya. Demagògia contra Escòcia. Són l’enemic a partir d’ara. Nosaltres som l’enemic des de fa temps. 

No m’he llegit tots els diaris, però també n’hi ha de pro Salmond, sense anar més lluny, l’Scotsman. El diari no deixa de repetir les paraules del màxim mandatari escocès, dia darrera dia. Curiosament la seu del diari és a Holyrood Road, al costat del Parlament d’Escòcia. 

Aprofitant el Jubileu de la reina Isabel II, que avui ha passat pel Parlament de Westminster, Salmond s’ha mostrat agraït amb la figura de Sa Majestat, i ha afegit que en un hipotètic país independent de Gran Bretanya, Escòcia conservaria la Reina com a cap d’estat, com molts països del món; els de l’anomenada Commenwealth. Per Escòcia la Corona està per damunt de tot. Aquí sí que no coincidim catalans i escocesos. Som iguals però diferents. Em costa imaginar una Catalunya independent, però una Catalunya independent amb un Borbó de rei, impossible. Si el rei vol corona...