La Borsa o la nostra vida

Foto: Luis Alberto García

Això de fer vaga ens ho hauríem de replantejar tots plegats. Avui veig que Espanya està mig paralitzada (o poc paralitzada segons el mitjà) manifestant-se, en teoria, contra la reforma laboral aprovada pel Partit Popular. La majoria d’imatges però són de contenidors cremats, càrregues policials i edificis mig pintats. Això és el que utilitzen els mitjans de comunicació per il·lustrar un dia que hauria de ser reivindicatiu, però no violent. En realitat, les pèrdues en material urbà seran una misèria comparada amb el que va robar Fèlix Millet al Palau de la Música, però reconec que la imatge de Barcelona en flames és més sucosa. Cal pensar per un mateix què és, i què no és real. 

I com sempre apareix el debat: el dret a fer vaga i el dret a no fer-ne. Personalment crec que tots hem de ser lliures d’escollir, així que caldria evitar els piquets que són tan feixistes com el mateix govern que els obliga a l’abstenció laboral. Només una cosa, per mi, segons quins gremis haurien de tenir aquesta paraula “vaga” esborrada del diccionari. Els periodistes serien un d’ells. 

Però jo aquest debat l’aparcaria i aniria cap a un tema més profund. Serveix d’alguna cosa aquestes vagues generals que fem? La resposta és: No. Primer de tot, embruten la imatge del treballador que no ha anat a la feina, ja que s’associa al manifestant violent. En segon lloc, en un dia les empreses, públiques o privades, perden diners, però no tants. Demà serà un altre dia. La incidència doncs, és mínima en els números d’una gran o mitjana empresa. En tercer lloc, serà inútil perquè el govern no mourà un dit ni canviarà una línia d’aquesta llei laboral. Són dictats que venen d’Europa i no es discuteixen. També podem considerar aquests tipus de vaga inútils perquè, siguem sincers, un gran percentatge de gent anirà a la platja aprofitant aquest dia, i molts, divendres s’agafaran pont i tindran un llarg cap de setmana. Això és Espanya, senyors. I un últim punt, la vaga és inútil per tots els col·lectius tret d’un: el professional de la vaga. O sigui, aquell encaputxat que ho trenca i ho crema tot al seu pas. Ja pot ser per protestar per la reforma laboral o perquè el Barça guanya la Lliga. Sovint ni ell sap perquè protesta/festeja. 

Aquestes vagues han quedat antigues com també han quedat obsolets els sindicats. Qui se sent representat actualment pels dos grans sindicats del país? Ningú. Han deixat de ser vàlids, de representar als treballadors. Estan subvencionats i untats. Els hi falta credibilitat. El que ara és una vaga general tot just arribar el Partit Popular al poder, abans era mirar cap un altre lloc quan el PSOE anava retallant drets, mica en mica, als treballadors. On eren quan ZP va pujar l’any de jubilació als 67 anys? Però és clar, un d’ells (UGT) va néixer de la mà del PSOE. Així que està tot dit. Podem dir que fan més 4000 joves en una plaça amb un mòbil a les mans que dos institucions estructurades (i enquistades) amb més de cent anys, o trenta, a les seves esquenes. Lamentable. 

Proposo una vaga de veritat, com les d’abans. No em val la violència i no anar a la feina avui. Fem-ho durant 30 o 40 dies. Violència i abstenció laboral 40 dies i ja veureu com el país se’n va directe a la merda. Cremem contenidors un mes sencer. Rebentem la Borsa un mes sencer. Pensem i dialoguem sobre el nostre futur i els nostres drets un mes sencer. Llavors el govern reaccionarà, perquè amb un mes sencer un país pot anar a la merda, amb un dia no anem enlloc. “Es que hem de cobrar a final de mes!” em direu. “Tenim una hipoteca!” us queixareu. I sí, les revolucions es van acabar quan es van inventar les hipoteques. És hora de decidir què volem. La Borsa o la nostra vida.