Moments per estar a l'altura

Hi ha moments de la Història que el destí de les persones penja d’un fil. Depèn de les decisions d’uns pocs mandataris, sovint ineptes. Hi ha moments en que la vida de la gent està en joc, i amb elles, el seu món. El futur es decideix per petits o grans actes, que sovint, no podem decidir, però si tenim sort, a vegades en podem formar part. Són moments de la història en que el nostre món, tal com el coneixíem, desapareix per no tornar. És exactament el que estem vivint ara mateix, però aquesta situació també es va viure al món de 1911 a 1924. Tretze anys que van fer canviar la vida de milions de persones.Tretze anys on va canviar el món per sempre. 

Ho sabia, i ho sap, Ken Follet i d’aquí en va sortir La Caiguda dels Gegants. Els esdeveniments històrics d’aquesta època són massa sucosos per no fer-ne una novel·la. A més, d’aquí 2 anys es compliran 100 anys del començament de la Gran Guerra. L’escriptor gal·lès, a part de ser un geni escrivint, és molt llest. 

A través del testimoni de cinc famílies, Follet relata com canvia el món en aquests onze anys. Com canvien les formes de pensar, com canvien les formes de viure i lluitar. Com canvien les persones. Com canvia tot, i a una velocitat de creuer. Follet descriu la caiguda d’alguna cosa més que alguns imperis, parla de la caiguda de les velles estructures i el naixement d’unes noves. De la caiguda dels gegants. És el final de l’aristocràcia europea. El final d’uns privilegis obtinguts pel sol fet d’haver nascut en una família ben posicionada. I a la vegada és el principi de la igualtat. De la consecució de drets, poc a poc, als països occidentals. Cauen imperis, neixen països. Cau l'imperi alemany, l'austríac o l'otomà; neix l’URSS. 

L’autor descriu aquests moments gràcies a 5 famílies de contextos i països totalment diferents. Gal·les, Anglaterra, Rússia, Alemanya i Estats Units. N’hi ha de classe alta i de classe baixa. No descobreixo res si dic que al final del llibre uns quants han passat de dalt a baix o a l’inrevés. D’aquí la importància del context històric. 

Follet crea infinitat de personatges diferents, tots ells amb la seva història. Tots ells viuen la seva vida o millor dit, intenten sobreviuen. L’autor gal·lès intercala l’història d’un i altre, dels seus familiars, i saps que tard o d’hora s’acabaran creuant en algun punt d’alguna batalla a França, en els passadissos d’alguna ambaixada a Londres, en alguna plaça de Sant Petesburg. Alguns s’acaben trobant entre ells. Alguns es coneixen entre ells, d’altres només el lector en coneix la relació. Follet barreja així intriga, relacions humanes, guerra, tragèdia, quotidianitat i història en una llarga xarxa de personatges que evolucionen com evoluciona el seu món. Tot això barrejat amb personatges reals. Lenin, Lloyd George, Wilson o Churchill són alguns dels noms que fan canviar el món dels protagonistes de La Caiguda dels Gegants. Ells no canvien el món, però estan propers als personatges reals que si que ho fan. D’aquesta manera Follet respecta la Història, fent navegar els seus personatges per les aigües convulses que es van passar en aquells anys. 

1017 pàgines per viure i entendre el que va viure el món de principis de segle XX. 1017 pàgines per emocionar-se, ser còmplice o enrabiar-se. 1017 pàgines per vibrar amb un llibre a l’altura de Els Pilars de la Terra. Ken Follet posa sobre la taula la importància de qui decideix el nostre destí, la importància de donar la talla en moments clau de la nostra vida, ja sigui a nivell polític, a nivell bèl·lic, a nivell diplomàtic, social o cultural; a nivell amorós i també familiar. La importància de estar a l’altura pot decidir el teu futur i el de molta gent. Qui escull bé, segueix endavant, qui s’equivoca, tard o d’hora ho acaba pagant.