Encantes i m'encantes

Bonica perquè sí, està plena de complexos. Es pensa que tot ho fa malament i ho paga amb els altres. Individualista per naturalesa, no pensa amb els demés, si no és per fer-los mal. Per deixar-los malament. Com si faltant als altres se sentís millor. En realitat no necessita fer-ho. Va sobrada. Va sobrada de tot, és guapa, intel·ligent, culta, divertida, simpàtica. En general destil·la màgia pels quatre cantons. Pot ser el que es proposi, això es veu des d'una milla. És més bonica que cap altra.

Difícil deixar-la un cop l’has conegut. Massa bonica. Pots anar a la teva però sempre et segueix. Pots passejar amb ella, només cal conèixer-la un xic per saber que darrera seu hi ha infinitat d’amors perduts i passions. Molta paciència esgotada. No accepta consells, al contrari, si vols millorar-la et posarà barreres.  Li agrada liderar, mai acceptar ordres. L’has de deixar guanyar sempre. No li agrada perdre. De moment, però no és patrona del seu destí. 

Li agrada viure del passat, com si allò conegut fos millor que el que ha de venir. No té ganes de canviar. Por. Sempre la por. Té aquest dubte, entre passat o present? Allò que ja conec o allò que desconec? Ara, tira pel passat. Però en el fons, li agraden les sorpreses. Les bogeries. I està impacient. És impacient. No s’ho pensa dues vegades quan vol una cosa i la fa, però de moment, encara no sap què vol. D’aquí poc s’haurà de decidir. I, en el fons, ella sap que sempre és millor el futur. El passat ja està passat. El que passa és que sempre li ha agradat la seguretat, allò que ja coneix, té pànic a les decisions, a allò que és nou, però té prou energia per fer un nou camí, és agressiva, inquieta. Es mou. La causa s’ho val, i si s’ho val, tossuda, lluitarà a mort per aconseguir-la. 

Impossible no quedar-te impressionat amb ella. Es deixa estimar tant de dia com de nit. Amb unes corbes que hipnotitzen i una veu que enamora. Enganxa. Deixar-se perdre amb ella és un regal, els petits detalls et deixen al·lucinat. Té personalitat addictiva. De dia, senyora; de nit es perd entre cervesa i cervesa. Entre cançó i cançó. Comença a ser una droga tot i que sempre plora. Sempre es pensa que és menys que ningú. De fet, té dues versions, una alegre, l’altre fosca. Com els artistes, avui toca optimisme, demà pessimisme. Una brillant, l’altre fosca. Dues cares en una moneda...que és d’or. En el fons, ets d’or. Amb tot el bo i, sobretot el dolent, encantes i m’encantes Edinburgh.