5 raons per ser el millor

Twitter vull amb aquests Jocs Olímpics, que són segurament els que la gran massa viu gràcies, o acompanyat, de la xarxa de l’ocell. Un dels esportistes de referència a nivell espanyol és @trecet . El periodista del diari Marca, que sembla no dormir durant els Jocs, encetava una pregunta: és Phelps el millor esportista de tots els temps? Ell en un twit responia que no, que el millor era Jesse Owens, per fer el que va fer davant Hitler. Per fer-ho al lloc on ho va fer. Per desafiar tot el que va desafiar. Altres parlaven d’Spitz, Zatopek, o Nadia Comaneçi. La gran majoria però coincidien a nomenar el tauró de Baltimore com el millor esportista que ha vist aquesta terra. Entre ells jo. Aquí els meus motius. 

El número de medalles

Es fa difícil valorar qui és el millor esportista de tots els temps. Si ja és complicat saber qui ho és en un esport, comparar diferents disciplines esdevé  gairebé impossible. Així que la referència a la que ens agafem són els títols i/o medalles. Passa, per exemple, a l’hora d’entregar la pilota d’or de futbol. Calen copes guanyades per fer anivellar la balança, encara que sempre hi ha excepcions. A l’hora de comparar qui és millor que ningú en les olimpíades, hem de fer el mateix. I aquí Michael Phelps surt guanyant de carrer. 20 medalles, de les quals 16 són d’or. Totes elles guanyades a Atenes, Beijing i Londres, o sigui, en Olimpíades diferents. Fins ara la gimnasta Latynina tenia aquest honor. Ara ja no. I sembla que no ha nascut l’home que pugui superar aquesta marca. 

La superació personal

Per ser el millor esportista de l’història hom ha de guanyar als altres però ha de demostrar que es pot superar a si mateix. Si algú ho ha fet ha estat Michael Phelps. No només ha guanyat les medalles i els campionats del món que ha guanyat, sinó que també ha batut un grapat de rècords. En alguns d’aquests, ell era el propietari de la millor marca de la història. El més difícil no és arribar-hi sinó mantenir-se, i el de Baltimore ho ha fet. Ha tingut la capacitat física i mental per fer tres Jocs Olímpics de cinema. Atenes, Beijing i Londres. Aquests últims amb la pressió i les mirades posades en ell després d’aconseguir ser una llegenda a la capital de la Xina. En total, 12 anys al màxim nivell. Altres candidats a ser el millor esportista de l’història, no poden dir el mateix. Nàdia Comaneçi participa a Montreal i Moscou i guanya medalles però no participa a uns tercers Jocs. Jesse Owens només corre a Munich, on guanya 4 medalles d’or. Zatopek, com Comaneçi triomfa a Londres i Helsinki però no participa a uns tercers Jocs. Aquests són alguns dels exemples dels possibles candidats a ser els millors esportistes de l’Història. 

El domini de les diferents distàncies

Michael Phelps és el millor, o si més no, el més complet. En estils i en distàncies. Domina l’esquena, la braça, el croll, i com no, la seva especialitat, la papallona, que necessita més tècnica i força que les altres. Això li permet a més ser el millor en les proves d’estils (ha guanyat aquesta competició tres cops seguits als en 200 metres. Ningú ho havia aconseguit mai). Amb això demostra que és qui millor neda del nostre planeta. Sigui en la distància que sigui. Sigui en l’estil que sigui. 

Els altres candidats van ser molt bons, els millors en les seves disciplines però mai van ser tant complets. Owens era rapidíssim però és impensable que guanyés una marató. Al revés amb Zatopek. En aquest aspecte, qui més s’acosta a Phelps seria Comaneçi, però només va guanyar un or en concurs general, en canvi era més especialista en paral·leles (on va tenir un 10 a Montreal) o barra d’equilibri. 

Només esport

Parlem d’esport i si només hi ha esport Phelps és el millor. Allunyat de la política el de Baltimore seria i és el millor. Darrera Jessi Owens hi ha el mite de la lluita contra el nazisme i el destruir les barreres contra el racisme. Darrera Comaneçi o Zatopek hi ha l’ombra de la Guerra Freda. Zatopek va ser inclús nomenat coronel a Checoslovaquia. Més tard el Partit Comunista el va expulsar per recolzar la Primavera de Praga. Comaneçi és utilitzada pel règim de Ceaucescu a Rumania i es fuga als Estats Units el 1989. Darrera de Michael Phelps no hi ha la lluita contra cap règim. No hi ha cap mite polític al darrera. Només la piscina, l’aigua i ell mateix. Només competició. Només esport.  

És contemporani

La societat, té el mal costum de no valorar el que està vivint. Passa en l'art, la política, i l'esport no és una excepció. Davant nostre tenim un esportista brutal que ha guanyat més medalles que ningú a l’història, ha superat tots els rècords i a més s’ha superat a si mateix. Però ens agrada més el passat. Ens agraden les històries que no hem viscut. Els mites. Però precisament el concepte de mite comporta una exageració, un inflament d’una història. Passa també amb Leo Messi, sempre serà comparat amb Maradona, Pelé, Di Stefano o Cruyff. Ens resistim a creure que algú supera a algú altre. Ens resistim a fer caure una torre alta per construir-ne una de més alta. Per mi, Michael Phelps no és una torre. És una muntanya.