Crec que havíem quedat que estàvem en contra
de cert model pel nostre país. En concret, volíem Massachussets i no pas Las
Vegas. No volíem casinos ni festes sinó que ens interessaven ordinadors i
emprenedoria. Almenys, això deia el senyor Mas.
Durant molt temps la societat es va moure per
evitar que l’Eurovegas aterrés a Catalunya. Tant mitjans de comunicació, com
associacions, com el poble, s’havien mostrat en contra del projecte i de
saltar-se les lleis a la torera en nom de sobreviure. No s’hi valia tot per
regatejar la crisi.
El govern, en canvi, va marejar la perdiu i va entrar en competició amb Madrid per endur-se Las Vegas cap a casa. Va
ensenyar terrenys al senyor Adelson i tot. Però per l’altre banda gestava un
altre projecte que vam conèixer ahir. El Barcelona World. D’aquesta manera
Artur Mas es treia de sobre “la papeleta” de l’Eurovegas i es penjava la
medalla del moure’s per estirar Catalunya cap endavant. Per fer flotar el país
en un món ple d’onades. L’Eurovegas marxava a Madrid.
Està clar que Catalunya no pot renunciar al turisme, només faltaria, però l’ideal és que no poséssim en mans de les platges, el sol i la festa; el nostre futur. Que el BarcelonaWorld serveixi per donar feina a moltes persones (cosa que dubto), però que no serveixi per oblidar-nos del que realment tirarà el país endavant. La gent jove. La gent que es mou. La gent que emprèn. La gent que realment fa apostes, apostes arriscades. Apostes en tecnologia, aplicacions, telefonia. Si us plau, no juguem el nostre futur a una sola carta, que ho podem perdre tot. Massachussets abans que Las Vegas. I si pot ser, les dues coses, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada