Marca Barcelona, ànima Las Vegas

Crec que havíem quedat que estàvem en contra de cert model pel nostre país. En concret, volíem Massachussets i no pas Las Vegas. No volíem casinos ni festes sinó que ens interessaven ordinadors i emprenedoria. Almenys, això deia el senyor Mas.

Durant molt temps la societat es va moure per evitar que l’Eurovegas aterrés a Catalunya. Tant mitjans de comunicació, com associacions, com el poble, s’havien mostrat en contra del projecte i de saltar-se les lleis a la torera en nom de sobreviure. No s’hi valia tot per regatejar la crisi.

El govern, en canvi, va marejar la perdiu i va entrar en competició amb Madrid per endur-se Las Vegas cap a casa. Va ensenyar terrenys al senyor Adelson i tot. Però per l’altre banda gestava un altre projecte que vam conèixer ahir. El Barcelona World. D’aquesta manera Artur Mas es treia de sobre “la papeleta” de l’Eurovegas i es penjava la medalla del moure’s per estirar Catalunya cap endavant. Per fer flotar el país en un món ple d’onades. L’Eurovegas marxava a Madrid.

I de cop, tot estava bé. Ahir tothom aplaudia el nou projecte, tothom estava content perquè al final l’Eurovegas no recalava a Catalunya. Però en el fons, és el mateix. Que no vam escoltar el que és el projecte? El ja famós, BarcelonaWorld, ubicat a Tarragona, no és més que Casinos i xancletes. Model fàcil que no porta enlloc. Xutar la pilota endavant i fer-la una mica més gran. És seguir sense invertir en el futur, sense invertir en parcs tecnològics, sense invertir en I+D, sense donar empenta als més joves, sense emprendre. L’aposta per les apostes. El projecte tindrà la marca Barcelona però l'ànima serà de Las Vegas. 

Està clar que Catalunya no pot renunciar al turisme, només faltaria, però l’ideal és que no poséssim en mans de les platges, el sol i la festa; el nostre futur. Que el BarcelonaWorld serveixi per donar feina a moltes persones (cosa que dubto), però que no serveixi per oblidar-nos del que realment tirarà el país endavant. La gent jove. La gent que es mou. La gent que emprèn. La gent que realment fa apostes, apostes arriscades. Apostes en tecnologia, aplicacions, telefonia. Si us plau, no juguem el nostre futur a una sola carta, que ho podem perdre tot. Massachussets abans que Las Vegas. I si pot ser, les dues coses, si us plau. 

Jugar amb foc

Senyor Mr. Adelson: No vull l'EuroVegas a Catalunya! Que se'l quedin a Madrid, si volen. El nostre és un país amb més personalitat que el desert de Nevada o el centre d'Espanya. Nosaltres tenim els castellers, les millors costes del món. I els Pirineus. Tenim mar i muntanya. I una gran capital, com és Barcelona, on no hi paren de venir turistes que admiren la seva bellesa. I mil coses més que aquí no puc enumerar. Així que no ens fa falta el seu projecte.

Em pot dir que donarà molts llocs de treball, i aquest és un moment complicat. Sí, però hem passat moments complicats sense perdre el nord. I els hem superat. No fan falta fitxes de joc i sí que fa falta que algun polític mogui fitxa, i no precisament per jugar a la ruleta. El seu projecte seria la solució ràpida i fàcil. El pedaç al país. Qui ens assegura que triomfarà i funcionarà d'aquí 30 anys? Pot arribar a ser la Marina d'Or catalana. O Terra Mítica...

Un complex com el seu pel nostre país seria una (altra) derrota. Perdre una mica ( o molta) personalitat. Acostar-nos a la Comunitat Valenciana i allunyar-nos de l'Europa real. No parlem d'atraure un turisme familiar i de cert nivell adquisitiu? Doncs l'EuroVegas no entra dins aquests paràmetres. Ja tenim massa turistes que venen a emborratxar-se, a cridar, a dormir en pisos il·legals, a cridar tota la nit i a despertar tot el veïnat. No ens en fan falta més. Ens en sobren.

Una altra cosa que no m'agrada és que vostè vol una llei per vostè solet. El seu és un joc on no hi podia faltar la carta amagada, l'as a la màniga. Vol que es pugui fumar als bars del seu complex. També hi vol el lliure accés, això vol dir que menors i ludòpates tindrien les portes obertes. Per mi el que té la porta oberta és vostè, però per no tornar. Vol enriquir-se a base de sectors de la societat inofensius o amb problemes i a sobre saltar-se les lleis de casa nostra? Això és fer-nos jugar amb l'atzar i hipotecar-nos el futur. Potser no a curt termini, però sí a anys vista. Això és anar de farol. Per molt que estiguem a prop d'Àfrica, i el continent ho estigui passant fatal, això encara és Europa, i ens hem guanyat uns drets lluitant molts anys que no volem perdre amb tres dies. Així que no torni. Ep! I que sigui jueu no hi té res a veure...que ja em veig a venir què em dirà Pilar Rahola!

Per mi aquest complex ja pot anar cap a Madrid. La senyora Esperanza li posarà una catifa vermella. Ella està disposada a tot, inclòs a saltar-se les lleis locals, autonòmiques i estatals. Amb la “lideresa” cap problema per muntar el que sigui, però vigili que ella no és de les que posen les cartes sobre la taula. Ella és de les que a vegades sembla que passin. Però bé, ja s'ho trobarà. Fàcim cas i vagi a Madrid, encara vindrem algun dia a veure com és tot això que vol construir. I pensi que allà estaran més a prop del poder, i si posa l'EuroVegas a Barcelona, a la llarga, aquests diners haurien de passar per Madrid, així que s'estalvia el camí que separa les dues capitals. Allà sempre s'ho queden tot. Què s'hi juga?