Si hi ha alguna batalla
mítica al Regne Unit, més enllà de les recents en la Primera o la
Segona Guerra Mundial, aquesta és la de Trafalgar. En ella, el 1805,
la coalició de diferents països va derrotar, prop de Cádiz,
l'Imperi Napoleònic que lluitava juntament amb el Regne d'Espanya.
Gran Bretanya en surt victoriosa gràcies a l'enginy i l'experiència
de l'Almirall Nelson.
Més de 200 anys més
tard, una carta escrita vuit dies després de la victòria britànica
ha arribat definitivament al seu destí: Edinburgh. Dins un plec de paper força ben conservat, l'oficial naval escocès, James Robinson, intenta explicar-li a la
seva mare tot el que havia passat en aquella batalla. Tot el relat es pot llegir, amb dificultats, perquè la carta ha estat exposada durant aquests dies a la casa de subhastes Lyon and Turnbull de
la capital d'Escòcia.
“Estic perfectament bé”
tranquil·litza Robinson a la seva mare. El fill s'excusa afirmant
que “el final de la batalla, per fi, m'ha donat l'oportunitat per
escriure't sobre una victòria gloriosa que hauries de jutjar tu
mateixa i que ara et relataré” comença la carta.
Segons experts, l'epístola
es guarda en un estat relativament bo, i s'entén de forma relativament
clara. Tot i això, a ulls d'algú menys acostumat a veure escriptura
del passat, pot sorprendre la seva falta de puntuació; l'absència
de punts i comes i algunes expressions o paraules diferents que amb
el pas dels segles han anat evolucionant.
Dirigida a Clermiston, a
l'àrea d'Edinburgh, on vivia la seva mare; la de Robinson va ser una
de les centenars de cartes que els escocesos que lluitaven al Cap de
Trafalgar van enviar als seus familiars. Es calcula que una tercera
part dels homes que van lluitar a les ordres de l'Almirall Nelson
eren escocesos i que cinc dels vint-i-set vaixells eren comandats
també eren d'Escòcia.
L'aparició d'aquesta
carta aportarà, de ben segur, nova informació de la batalla i
historiogràfica; de ben segur centenars d'historiadors gaudirien com
nens d'aquest full de paper escrit a puny i lletra per Robinson. El
problema és que aquest document pot anar a parar a mans de
qualsevol. És el que tenen les cases de subhastes, no sempre el que
es queda amb el “premi” és la persona més indicada.
Lyon and Turnbull calcula
que pot arribar a un preu de vuit centes lliures demà dimarts, quan
es posi a subhasta. Potser és massa o massa poc, però el que ens
hauríem de plantejar és si aquests tipus de documents han d'anar a
parar a les mans de qualsevol. Mai va arribar al seu destí inicial,
si almenys no va arribar a casa de la mare de Robinson, almenys que
no ho faci a casa de qualsevol col·leccionista; que vagi a parar a
un museu. Seria el més sensat i racional i un bon final per una
carta que no va arribar enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada