Rajoy és un narco

Ahir tornava a veure a Mariano Rajoy a través d'una pantalla donant explicacions del que passa a Espanya, i una colla de periodistes en una sala de premsa pendents del que deia el president del govern. No s'admetien preguntes. És la segona vegada que el màxim mandatari del govern apareix a través d'una televisió explicant la versió de la situació espanyola i sense admetre cap pregunta. Vergonyós. És la segona vegada que els periodistes de Madrid accepten aquesta ridícula fotografia que els ciutadans de l'Estat Espanyol hem de veure. És la segona vegada que accepten no fer preguntes i apuntar el que diu Rajoy.

Obviament, unes quantes qüestions em van venir al cap: a on ha arribat el periodisme? Fins quan ens deixarem trepitjar? Tant poder tenen els partits polítics sobre els mitjans? Tant dependents són els diaris/televisions/ràdios de la informació política?

La sensació és que el periodisme ha mort. A Espanya ha desaparegut el verdader periodisme. La nostra situació és molt pitjor que en altres països on alguns professionals encara mantenen la dignitat, encara que els hi costi la vida.

Em va venir al cap El Blog del Narco. Mèxic, un país desestructurat i controlat pels grans càrtels viu en una situació intoxicada. A diversos estats del país fer periodisme i denunciar el que fan les grans màfies que controlen la droga, i el que no és la droga, et pot costar molt car. Et pot costar la vida. “No es pot fer periodisme a Veracruz” es queixava fa gairebé un any Darío Fritz, un conegut periodista argentí que va treballar al país azteca. Mentrestant, el govern del país mira cap una altra banda. 

D'aquesta situació va sorgir aquest bloc. De la dignitat. De les ganes d'explicar el que cada dia afecta milers i milers de mexicans. De les ganes de denunciar com, dia a dia, a Mèxic, diferents grups se salten la llei a la torera. De les ganes de donar veu a aquelles persones que tenen por. De les ganes d'explicar al món el que està passant a la seva regió. De les ganes de fer periodisme. Han rebut atacs cibernètics per part dels càrtels i van estar 3 setmanes sense poder penjar informació però tornen estar vius. Internet pot rebre bales però és immortal. 

El bloc del Narco, ensenya allò que no surt als mitjans de comunicació, tots comprats, o propietat dels mateixos senyors de la droga. El bloc penja les notícies que cada dia van sorgint relacionades amb aquestes màfies: extorsions, assassinats, robatoris. Ho fan a través de notes i també de vídeos on es pot veure què fan els narcotraficants i els seus homes. O sigui, execucions.

I tot això, a un preu molt alt. Desenes de periodistes han desaparegut a Mèxic per denunciar el que està fent el narco al país. Es calcula que del 2006 al 2011, durant el mandat de Calderón, van desaparèixer 48 periodistes. Explicar la veritat surt car a Mèxic, tot i això, encara hi ha periodistes que s'arrisquen. Encara hi ha periodistes que denuncien. Encara hi ha periodistes. Fins quan? No ho sabem. Però encara aguanten.

A Espanya, sense pistoles, sense execucions, sense narcotraficants, sense persecucions, ens rendim a les grans multinacionals; ens rendim als grans grups mediàtics. Ens rendim als anunciants i ens rendim als partits polítics. No diem res i ens humilien. Ens rendim a les rodes de premsa sense preguntes i a les aparicions del president del govern a través d'una pantalla. Ni una reacció dels periodistes al lloc dels fets. A twitter moltes. Ens tenen espantats. Ens fan fora a quantitats desorbitades amb l'excusa de la crisi. Ningú del sector reacciona fins que l'afecta a ell. Som Trending Topic a Twitter a cada ERO, però res més. Resistència de hashtag, una resistència totalment inútil. #totssomX. I després els laments. Patètic. 

Sense pistoles però amb el destí i les seves feines a les mans dels que manen els periodistes estem acollonits. Fins quan? Dependrà de nosaltres. I dels narcotraficants que tenim per polítics. Rajoy és un narco. A la seva manera és un d'ells. I nosaltres callats, al nostre racó.