100 dies. Això és el que falta perquè
Escòcia decideixi què vol ser de gran, si vol seguir formant part
del Regne Unit o vol ser un estat independent. Ho decidirà la seva
gent el 18 de Setembre d'aquest 2014. Entre mig, una campanya de
declaracions i contradeclaracions, d'informes assegurant una Escòcia
pròspera fora del Regne Unit, però també informes garantint que en el
nord dels "Borders" es moriran de gana si s'independitzen.
Tot i que, poc a poc, es va fent present
el debat als carrers, el ciutadà que visita Escòcia no nota a simple vista cap
cita important en la Història de la nació. Se'n parla, sí. Però
poc. Les últimes enquestes donen una forta pujada pel Sí a
l'independència, tot i que l'opció Unionista encara va per davant.
La clau seran els indecisos. Els dos bàndols hauran de convèncer la
població que encara no s'ha decantat en aquests propers 100 dies i, en això, sembla que la campanya del Yes Scotland va per davant.
La campanya de la por dels Unionistes
no ha convençut a molts. De fet, potser sí. Els ha convençut a
favor de la independència. El “Better Together” ha optat per la
campanya de la por intentant conscienciar a la gent que una Escòcia
fora del Regne Unit, es quedaria sense Europa, sense moneda, seria
pobre i perdria fins i tot els dos ossos panda d'Edinburgh. En
contrast, la campanya del “Yes Scotland” una campanya en positiu,
tocant el cor però també el cap, on no només Alex Salmond, el
president d'Escòcia, n'ha estat bandera sinó també han jugat un gran paper les xarxes socials i molts moviments populars no tant de perfil polític sinó de perfil
més social, com els antinuclears, els verds, antimilitars. Etc.
El què vindrà
A falta de 100 dies el bàndol del NO intentarà guanyar terreny oferint a Escòcia més competències. Almenys, això va anunciar, en una entrevista a New Statesman, Alistair Darling, líder del "Better Together" i membre del partit Laborista. Tenir més poders, és el que el que bàsicament
varen estar demanant els escocesos durant molts anys (que tothom
anomena la “Devolution Max”) i que, precisament va ser la llarga
negativa de Londres la que va portar a l'Scottish National Party, el
partit del govern, a plantejar un referèndum.
L'anunci de Darling era un reclam del
Partit Laborista Escocès des del començament del procés. Un partit
que s'ha vist fortament dividit degut a la subordinació de la cúpula
cap a Londres mentre que part dels seus militants, i també del seu
electorat, reclamaven un partit més autònom de la capital. El que
podia salvar tant als laboristes, com la campanya del NO, havia
d'arribar de Londres, del govern conservador de David Cameron. Des de Downing Street sembla que comencen a escoltar la veu dels Laboristes escocesos i
podrien incloure noves competències pel Parlament de Holyrood de
cara al 2015; el problema és que hi ha eleccions, i Salmond ja ha dit
que no val la pena creure's la paraula de Cameron, una figura força
desacreditada Escòcia.
Queden exactament 100 dies on sentirem a parlar de tot. Poesia, promeses, discursos, manifestacions i banderes. Uns i altres aportant arguments i segurament falses veritats i falses mentides. En definitiva, democràcia. Un procés obert, participatiu i inclusiu que arriba a la seva recta final i que s'acabarà, en principi, aquest 18 de Setembre amb un referèndum on els escocesos hauran de respondre, ja sigui amb el cap o amb el cor (o potser amb els dos): Hauria de ser Escòcia un país independent?
Queden exactament 100 dies on sentirem a parlar de tot. Poesia, promeses, discursos, manifestacions i banderes. Uns i altres aportant arguments i segurament falses veritats i falses mentides. En definitiva, democràcia. Un procés obert, participatiu i inclusiu que arriba a la seva recta final i que s'acabarà, en principi, aquest 18 de Setembre amb un referèndum on els escocesos hauran de respondre, ja sigui amb el cap o amb el cor (o potser amb els dos): Hauria de ser Escòcia un país independent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada