Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris YesScotland. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris YesScotland. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de setembre del 2015

Escòcia. Any 1 després del NO


El debat continua. De fet, està més viu que mai. I hi haurà un segon referèndum si l’Scottish National Party guanya les eleccions al Parlament d’Escòcia per majoria absoluta. I si Londres el torna a aprovar. Tot just fa un any, els escocesos estaven cridats a les urnes per decidir si Escòcia havia de ser un país independent. El 55% va escollir l’opció NO, mentre que el 45% l’opció independentista del YES. Per tant, les coses es varen quedar com estaven. O no. 365 dies després els escocesos es mouen més que mai, parlen de política més que mai, llegeixen més que mai i alguns tenen ganes de tornar a decidir el futur de la nació més que mai. Avui en dia, una majoria de la població té clar que en els pròxims 10 anys Escòcia serà un estat independent. La pregunta és: quan?

A Escòcia, ara ja sí, es parla de política. “El referèndum no va ser la fi d’un moviment sinó tot el contrari, el començament de quelcom molt gran” diu l’Andy Telfer que és historiador i professor, amb una cervesa a la mà, tal i com s’acompanyen les converses a Escòcia. I sí, ara se’n parla. Tres mesos abans de decidir el futur de la seva nació, poques converses en els pubs i els cafès d’Edimburg eren sobre política. Escòcia és diferent que Catalunya. “El referèndum ha despertat a molta gent” afegeix. “Ara la gent es pregunta per què hem de tenir submarins nuclears prop de Glasgow o per què hem de patir al govern conservador de Cameron si la presència dels “Tories” a Escòcia és escassa. La gent comença a despertar”. Al seu voltant tots fan que sí amb el cap. “Hi ha tantes coses que es fan malament a Londres que això no fa res més que encoratjar a l’SNP cap a una nova consulta” admet la Fiona, que reconeix que se’n penedeix del que va votar el 18 de Setembre passat.

Què ha canviat després del referèndum?

Ara fa un any, la campanya unionista, força discutida, va obligar als polítics britànics a jugar l’última carta per evitar la pujada de l’independentisme que mostraven les enquestes. David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg, els líders dels tres partits majoritaris a Westminster, van signar una carta en la que feien diverses promeses als escocesos si votaven a favor del No. Un any després, totes aquestes han quedat en res. L’anomenada Comissió Smith, encarregada de gestionar tots aquests traspassos econòmics, fiscals, culturals i socials; va fracassar. Escòcia es va quedar amb les engrunes.

A aquesta decepció de molts escocesos, inclosos alguns unionistes, cal afegir diversos fets que s’han anat donant durant aquest últim any. L’aparició del nacionalisme anglès que cada vegada s’apropia més de l’idea de Regne Unit i  lligada a la voluntat de crear un parlament anglès; la pujada del UKIP més enllà dels Borders (frontera entre Escòcia i Anglaterra), l’intent d’abolir la HumanRights Act, l’hostilitat vers Europa dels anglesos que portarà a la celebració d’un referèndum per marxar de la Unió Europea, i per últim, la majoria absoluta de David Cameron en les últimes eleccions al Parlament Britànic. Totes aquestes raons han fet veure a molts escocesos que la seva veu no serveix per res.


En el passat, Escòcia i Anglaterra havien creat un imperi comercial, havien lluitat contra el nazisme, havien creat el National Health Service (la Seguretat Social), havien liderat la lluita pels drets humans. Havien creat junts l’estat del benestar. “Què compartim ara, més enllà de fets simbòlics com la Union Jack i un passaport?” es pregunta al costat de l’Andy, en Duncan. Aquesta és una de les qüestions que més es pregunten els escocesos de generacions més joves. “Les últimes eleccions generals va ser una demostració d’aquesta distància amb els anglesos, una demostració que volem coses diferents, per això l’SNP va treure la majoria de diputats que Escòcia aporta a Westminster” afegeix la Fiona, que treballa en una empresa de turisme. “Gent que no votava mai i es quedava a casa ara vota per l’SNP. Moltes coses noves estan per venir” sentencia. La sensació per alguns és que Londres està cada cop més lluny d’Edimburg. 



L’escocès emprenyat

Les últimes eleccions al Parlament Britànic van mostrar un suport massiu dels escocesos a l’Scottish National Party, el partit independentista escocès, liderat ara per Nicola Sturgeon. De 59 diputats, l’SNP en va treure 56. Un fet històric. Inútil però, per evitar la majoria absoluta del Partit Conservador de David Cameron, fet que va fer augmentar la frustració dels escocesos que veien que, un cop més, el vot anglès feia decantar la balança de Westminster cap al partit Conservador. Mentrestant, el Partit Laborista navega a la deriva esperant que l’elecció de Jeremy Corbyn giri el timó a l’esquerra.

Les enquestes també, més que mai, reflecteixen aquest mal estar. Tot i que l’última consulta que s’ha fet donaria la victòriaa l’unionisme, dues enquestes han mostrat un suport a la independència de mésdel 50%. Més pressió per Nicola Sturgeon, la primera ministra escocesa. La cap de l’executiu escocès anunciava al diari Sunday Herald aquest diumenge, que té la intenció de presentar-se a les pròximes eleccions amb una proposta de segon referèndum en el seu programa. “Farem un manifest exposant què pensem al voltant de les circumstàncies actuals i els possibles terminis per tornar a organitzar un segon referèndum” exposava Sturgeon al diari. Aquest, haurà de ser votat pels militants de l’SNP, i en aquest sentit, la conferència anual del partit a Aberdeen, el proper mes d’Octubre, pot ser clau. Si a les eleccions del Maig del 2016, els independentistes tenen majoria absoluta al Parlament de Holyrood, ja podem apuntar una data per un pròxim referèndum, 2021.

dissabte, 30 d’agost del 2014

Ara és l'hora, a Escòcia


Els catalans d'Edinburgh, i d'arreu d'Escòcia, han assajat avui la seva particular V que tindrà lloc, de forma molt més massiva, el dia de la Diada a Barcelona.

En un ambient festiu, familiar i guarnits amb samarretes grogues o vermelles, estelades i senyeres; unes cent persones s'han reunit a Calton Hill, un turó al centre de la capital escocesa, per reclamar al govern espanyol que deixi decidir als catalans el seu futur el dia 9 de Novembre, acompanyant la reclamació amb crits d'"Independència".  

Aquest acte de la comunitat catalana arriba a poc més de 18 dies perquè Escòcia faci, precisament això, votar en referèndum si seguir dins el Regne Unit o independitzar-se; i quan l'intenció de vot al país està més igualada que mai.  

Precisament perquè Escòcia s'ha convertit en el focus d'atenció per a molts a Catalunya, la d'Edinburgh ha estat una de les V més destacades de les que s'han fet arreu del planeta. I també per aquesta raó s'han pogut veure algunes banderes escoceses, les Saltire, que pertanyien a membres del YES Scotland, independentistes escocesos, que s'han unit a la causa catalana. 

En acabar la V, els catalans residents a Edinburgh han volgut destacar la semblança per la que passen les dos nacions aquest any, tot i que han reconegut que miren amb enveja sana el procés escocès, molt més fàcil que no pas el català, afectat per la constant negativa del govern central de Madrid a votar. 

dimecres, 11 de juny del 2014

Rowling diu Better Together



J.K.Rowling entra en campanya. La famosa autora de Harry Potter ha anunciat una donació d'1 milió de lliures per ajudar en la campanya del Better Together. Per tant, l'escriptora es posiciona a favor dels unionistes escocesos.

Aquest anunci l'ha fet avui en el seublog personal, on afirma que una independència portaria seriosos riscos, tot i que també reconeix que comportaria noves oportunitats. 

Originaria del sur d'Anglaterra, Rowling fa vint-i-un anys que viu a Edinburgh. No massa amant del govern britànic, de caire conservador, l'autora de Harry Potter justifica la seva posició amb els unionistes perquè “La realitat escocesa està subjecta a les mateixes pressions del segle XXI que la resta del món”. Per Rowling, una Escòcia independent hauria de competir en els mateixos mercats globals i s'hauria de defensar de les mateixes amenaces, així que tot això és millor afrontar-ho de forma unida amb la resta del Regne Unit. 

Una altra raó que ha exposat ha estat la campanya a favor del SI, que ha qualificat de massa optimista “com més l'escolto més em preocupa la seva minimització i la seva negació dels riscos” afirma Rowling en el seu blog. A més ha expressat la seva preocupació pel futur de la ciència a Escòcia. L'autora afirma haver rebut una carta de 14 científics assegurant que la marxa del Regne Unit provocaria seriosos problemes als recursos per l'investigació. 


D'aquesta manera, una figura mediàtica i de molt de pes a Escòcia es posiciona a favor de l'Unionisme i convertint-se així en un “fitxatge mediàtic” del Better Together i per tant, en un fort revés pel Yes Scotland, la campanya pel Sí a l'independència. A falta de menys de 100 dies pel referèndum, totes les figures es van posicionant. Un dels que ha afirmat que manifestarà la seva opinió en públic és Andy Murray, tenista escocès vigent campió del torneig de Wimbledon.  

dilluns, 9 de juny del 2014

100 dies pel donar el SÍ o el NO


100 dies. Això és el que falta perquè Escòcia decideixi què vol ser de gran, si vol seguir formant part del Regne Unit o vol ser un estat independent. Ho decidirà la seva gent el 18 de Setembre d'aquest 2014. Entre mig, una campanya de declaracions i contradeclaracions, d'informes assegurant una Escòcia pròspera fora del Regne Unit, però també informes garantint que en el nord dels "Borders" es moriran de gana si s'independitzen.

Tot i que, poc a poc, es va fent present el debat als carrers, el ciutadà que visita Escòcia no nota a simple vista cap cita important en la Història de la nació. Se'n parla, sí. Però poc. Les últimes enquestes donen una forta pujada pel Sí a l'independència, tot i que l'opció Unionista encara va per davant. La clau seran els indecisos. Els dos bàndols hauran de convèncer la població que encara no s'ha decantat en aquests propers 100 dies i, en això, sembla que la campanya del Yes Scotland va per davant.

La campanya de la por dels Unionistes no ha convençut a molts. De fet, potser sí. Els ha convençut a favor de la independència. El “Better Together” ha optat per la campanya de la por intentant conscienciar a la gent que una Escòcia fora del Regne Unit, es quedaria sense Europa, sense moneda, seria pobre i perdria fins i tot els dos ossos panda d'Edinburgh. En contrast, la campanya del “Yes Scotland” una campanya en positiu, tocant el cor però també el cap, on no només Alex Salmond, el president d'Escòcia, n'ha estat bandera sinó també han jugat un gran paper les xarxes socials i molts moviments populars no tant de perfil polític sinó de perfil més social, com els antinuclears, els verds, antimilitars. Etc.


El què vindrà

A falta de 100 dies el bàndol del NO intentarà guanyar terreny oferint a Escòcia més competències. Almenys, això va anunciar, en una entrevista a New Statesman, Alistair Darling, líder del "Better Together" i membre del partit Laborista. Tenir més poders, és el que el que bàsicament varen estar demanant els escocesos durant molts anys (que tothom anomena la “Devolution Max”) i que, precisament va ser la llarga negativa de Londres la que va portar a l'Scottish National Party, el partit del govern, a plantejar un referèndum.

L'anunci de Darling era un reclam del Partit Laborista Escocès des del començament del procés. Un partit que s'ha vist fortament dividit degut a la subordinació de la cúpula cap a Londres mentre que part dels seus militants, i també del seu electorat, reclamaven un partit més autònom de la capital. El que podia salvar tant als laboristes, com la campanya del NO, havia d'arribar de Londres, del govern conservador de David Cameron. Des de Downing Street sembla que comencen a escoltar la veu dels Laboristes escocesos i podrien incloure noves competències pel Parlament de Holyrood de cara al 2015; el problema és que hi ha eleccions, i Salmond ja ha dit que no val la pena creure's la paraula de Cameron, una figura força desacreditada Escòcia.

Queden exactament 100 dies on sentirem a parlar de tot. Poesia, promeses, discursos, manifestacions i banderes. Uns i altres aportant arguments i segurament falses veritats i falses mentides. En definitiva, democràcia. Un procés obert, participatiu i inclusiu que arriba a la seva recta final i que s'acabarà, en principi, aquest 18 de Setembre amb un referèndum on els escocesos hauran de respondre, ja sigui amb el cap o amb el cor (o potser amb els dos): Hauria de ser Escòcia un país independent?

dimecres, 18 de setembre del 2013

Escòcia un any entre el Sí i el No

Queden exactament 365 dies. D'aquí just un any el poble escocès està cridat a les urnes en un referèndum que decidirà si volen ser un estat independent o si, per el contrari, es queden al Regne Unit. El resultat no està gents clar i això fa preveure un any polític mogut al país.

Fins al moment, tot fa preveure que si el 18 de Setembre del 2014 Escòcia vota “Yes”, la sorpresa serà majúscula, ja que totes les enquestes fins al moment han assenyalat un clar avantatge a l'opció unionista. Sense anar més lluny, avui, el diari escocès The Scotman en publicava una on el 58% seria partidari de mantenir-se dins del Regne Unit. En d'altres però, l'opció unionista arribaria al 50% situant-se així en el seu punt més baix. La clau radicarà en un ampli ventall de població que encara no té decidit el seu vot.

Fins ara, un bàndol i altre han anat ensenyant les seves cartes però no serà fins el novembre que ve quan començarà la campanya i on el govern d'Edinburgh té previst publicar el White Paper, el model que l'SNP té pensat per Escòcia. La batalla serà econòmic, lluny del debat català més sentimentalista. El bàndol de Salmond defensarà una estat amb poder de decisió a nivell internacional, no tantes desigualtats econòmiques i amb un fort moviment ecologista. El Yes vol ser Noruega. També, com no, perquè seria el país europeu que produiria més petroli.

La campanya del No també es basarà en l'economia, sobretot defensant que és Anglaterra qui sosté la resta de nacions i que si fins el moment el Regne Unit ha estat un estat fort, no té perquè canviar-se. “El que funciona, no ho toquis” aquesta seria la filosofia sota el lema “Better Together”, millor junts.

Tant un com l'altre però saben que no tenen la victòria assegurada. El percentatge d'indecisos estaria al voltant d'un 15%-20% per tant, cal persuadir-los. I de moment, el joc del “Better Together” no està convencent. L'amenaça de la por, a diferència d'altres països, no acaba d'agradar als escocesos, que veuen que els unionistes treuen en els seus mitjans que una futura independència deixaria Escòcia fora de la Unió Europea. També han deixat entreveure que fora del Regne Unit no podrien utilitzar la lliure esterlina. I fins i tot, que els ossos panda d'Edimburgh haurien de marxar. Aquesta pobre campanya i aquests arguments han decepcionat el poble escocès que espera més dels seus polítics, provocant fins i tot algunes veus crítiques dins el “Better Togheter”.

Uns 365 dies on es discutirà sobre el futur d'Escòcia, l'entrada o no a l'Unió Europea, seguir amb la lliura esterlina o no; el pes del país a nivell internacional i el model que es vol per Escòcia. Un debat, sobretot econòmic, que només l'aniversari dels 700 anys de la batalla de Bannockburn, on Escòcia va derrotar Anglaterra, pot afegir una mica d'èpica a un procés molt més fred i serè del que es viu a Catalunya. Aquesta fita però podria ser un petit avantatge cap al “Yes”. Un aniversari històric, una xifra històrica i un moment històric. Només queda un any per decidir què contestar a la pregunta de “Hauria de ser Escòcia un país independent?”.

dimarts, 27 d’agost del 2013

Un trosset de Via i un trosset de Catalunya a Edinburgh





Famílies, colles d'amics, solitaris, grans i petits. Unes 160 persones es van reunir ahir a Edinburgh per reclamar l'independència de Catalunya amb un fet simbòlic, pacífic i festiu: donar-se les mans; formant un trosset més del que serà la gran Via Catalana de l'11 de Setembre.

La d'Edinburgh és una més de les centenars de cadenes que es faran arreu del món, i que es podran veure a la xarxa a través del hashtag #viacatalanamon.

Aquest cap de setmana, per exemple, a part d'Escòcia també se n'han fet a Tòquio, Berlin o Buenos Aires; d'aquesta manera es podran sumar la veu (o les mans) de tots aquells catalans escampats pel món que no podran ser el dia de la Diada a Catalunya.

La trobada va tenir lloc a dos quarts de quatre en un dels llocs més emblemàtics de la capital escocesa, Calton Hill, una muntanya cèntrica i plena de turistes, molts dels quals es van veure atrets per l'iniciativa catalana.

Aquesta cadena humana tampoc ha passat desaperçabuda pels escocesos, pendents de l'important referèndum que se celebrarà al país el 18 de setembre de l'any que ve. Amb samarretes del seu país o banderes, l'hi han posat el toc blau a la majoria de simbologia groga i vermella dominant a la festa. D'aquesta manera, s'han ajuntat de forma simbòlica els dos processos d'autodeterminació, l'escocès i el català, que de moment, semblen prendre dos camins totalment diferents.