Espanya ens vol

Espanya diu que ens estima. Ens volen amb ells perqué sempre hem anat junts i tot ha funcionat sempre molt bé. Ens volen perquè, ho hem fet funcionar, en part, nosaltres. Diu Espanya que ens vol perquè sinó estarem fora de tot. D'Europa, de l'Euro i del món. En el fons, són bona gent. No ens volen veure flotant per l'espai pels segles dels segles. Ens volen. I ens volen per sortir de la crisi. Ens volen per fer una Espanya millor, més justa i que ja està sortint de la recessió. Ens volen perquè tenim molts llaços, llaços familiars, d'amistat i comercials. Espanya ens diu que ens vol perquè som un poble molt treballador. Ens volen perquè som la barreja entre el seny i la rauxa (expressió que mai fem servir els catalans, juntament amb la pela és la pela, que fa anys que no sento de boca d'un català). Espanya diu que ens vol perquè és millor el "mejor unidos" que el "marxem". 

I sí, ens vol. Ens vol desapareguts i arruïnats. Ens vol veure amb el "callar i pagar" de sempre. De genolls. Ens vol amb el cap ajupit, com els últims 300 anys. Ens volen dient a tot que sí. Espanya ens vol escanyar i diu que ens estima. Ens volen muts i a la gàbia i ens asfixien econòmicament. Espanya ens vol, ens vol morts. De nosaltres en vol cendres. Espanya ens vol però no ens deixa ni expressar-nos. Ens volen a casa i no davant els ajuntaments, ni al carrer. Ens volen treballant. Espanya ens vol pel nostre seny però però no per la nostra rauxa. Espanya ens vol per la pela. Ens vol manipular la Història i els sentiments. Ens vol perquè a més, varem votar la Constitució fa 30 anys. Ens vol atacar de totes les maneras, de forma directa o indirecta, prohibint parlar d'un llibre a l'estranger o prohibint votar. Espanya ens vol i ens ho demostra amb els pressupostos més magres amb quasi vint anys. Ens volen controlar portant més antiavalots. Ens volen fer desaparèixer trepitjant-nos competències. Espanya ens vol però ens vol suspendre l'autonomia. Ens vol treure el nostre dret a decidir. Ens volen fer callar. Espanya ens vol perquè som seus, diuen. Perquè Catalunya es Espanya i no la que vulguin els catalans. 

Espanya ens vol. I és així com ens vol.  

Ara és l'hora, a Escòcia

Els catalans d'Edinburgh, i d'arreu d'Escòcia, han assajat avui la seva particular V que tindrà lloc, de forma molt més massiva, el dia de la Diada a Barcelona.

En un ambient festiu, familiar i guarnits amb samarretes grogues o vermelles, estelades i senyeres; unes cent persones s'han reunit a Calton Hill, un turó al centre de la capital escocesa, per reclamar al govern espanyol que deixi decidir als catalans el seu futur el dia 9 de Novembre, acompanyant la reclamació amb crits d'"Independència".  

Aquest acte de la comunitat catalana arriba a poc més de 18 dies perquè Escòcia faci, precisament això, votar en referèndum si seguir dins el Regne Unit o independitzar-se; i quan l'intenció de vot al país està més igualada que mai.  

Precisament perquè Escòcia s'ha convertit en el focus d'atenció per a molts a Catalunya, la d'Edinburgh ha estat una de les V més destacades de les que s'han fet arreu del planeta. I també per aquesta raó s'han pogut veure algunes banderes escoceses, les Saltire, que pertanyien a membres del YES Scotland, independentistes escocesos, que s'han unit a la causa catalana. 

En acabar la V, els catalans residents a Edinburgh han volgut destacar la semblança per la que passen les dos nacions aquest any, tot i que han reconegut que miren amb enveja sana el procés escocès, molt més fàcil que no pas el català, afectat per la constant negativa del govern central de Madrid a votar. 

Rowling diu Better Together

J.K.Rowling entra en campanya. La famosa autora de Harry Potter ha anunciat una donació d'1 milió de lliures per ajudar en la campanya del Better Together. Per tant, l'escriptora es posiciona a favor dels unionistes escocesos.

Aquest anunci l'ha fet avui en el seublog personal, on afirma que una independència portaria seriosos riscos, tot i que també reconeix que comportaria noves oportunitats. 

Originaria del sur d'Anglaterra, Rowling fa vint-i-un anys que viu a Edinburgh. No massa amant del govern britànic, de caire conservador, l'autora de Harry Potter justifica la seva posició amb els unionistes perquè “La realitat escocesa està subjecta a les mateixes pressions del segle XXI que la resta del món”. Per Rowling, una Escòcia independent hauria de competir en els mateixos mercats globals i s'hauria de defensar de les mateixes amenaces, així que tot això és millor afrontar-ho de forma unida amb la resta del Regne Unit. 

Una altra raó que ha exposat ha estat la campanya a favor del SI, que ha qualificat de massa optimista “com més l'escolto més em preocupa la seva minimització i la seva negació dels riscos” afirma Rowling en el seu blog. A més ha expressat la seva preocupació pel futur de la ciència a Escòcia. L'autora afirma haver rebut una carta de 14 científics assegurant que la marxa del Regne Unit provocaria seriosos problemes als recursos per l'investigació. 

D'aquesta manera, una figura mediàtica i de molt de pes a Escòcia es posiciona a favor de l'Unionisme i convertint-se així en un “fitxatge mediàtic” del Better Together i per tant, en un fort revés pel Yes Scotland, la campanya pel Sí a l'independència. A falta de menys de 100 dies pel referèndum, totes les figures es van posicionant. Un dels que ha afirmat que manifestarà la seva opinió en públic és Andy Murray, tenista escocès vigent campió del torneig de Wimbledon.  

100 dies pel donar el SÍ o el NO

100 dies. Això és el que falta perquè Escòcia decideixi què vol ser de gran, si vol seguir formant part del Regne Unit o vol ser un estat independent. Ho decidirà la seva gent el 18 de Setembre d'aquest 2014. Entre mig, una campanya de declaracions i contradeclaracions, d'informes assegurant una Escòcia pròspera fora del Regne Unit, però també informes garantint que en el nord dels "Borders" es moriran de gana si s'independitzen.

Tot i que, poc a poc, es va fent present el debat als carrers, el ciutadà que visita Escòcia no nota a simple vista cap cita important en la Història de la nació. Se'n parla, sí. Però poc. Les últimes enquestes donen una forta pujada pel Sí a l'independència, tot i que l'opció Unionista encara va per davant. La clau seran els indecisos. Els dos bàndols hauran de convèncer la població que encara no s'ha decantat en aquests propers 100 dies i, en això, sembla que la campanya del Yes Scotland va per davant.

La campanya de la por dels Unionistes no ha convençut a molts. De fet, potser sí. Els ha convençut a favor de la independència. El “Better Together” ha optat per la campanya de la por intentant conscienciar a la gent que una Escòcia fora del Regne Unit, es quedaria sense Europa, sense moneda, seria pobre i perdria fins i tot els dos ossos panda d'Edinburgh. En contrast, la campanya del “Yes Scotland” una campanya en positiu, tocant el cor però també el cap, on no només Alex Salmond, el president d'Escòcia, n'ha estat bandera sinó també han jugat un gran paper les xarxes socials i molts moviments populars no tant de perfil polític sinó de perfil més social, com els antinuclears, els verds, antimilitars. Etc.

El què vindrà

A falta de 100 dies el bàndol del NO intentarà guanyar terreny oferint a Escòcia més competències. Almenys, això va anunciar, en una entrevista a New Statesman, Alistair Darling, líder del "Better Together" i membre del partit Laborista. Tenir més poders, és el que el que bàsicament varen estar demanant els escocesos durant molts anys (que tothom anomena la “Devolution Max”) i que, precisament va ser la llarga negativa de Londres la que va portar a l'Scottish National Party, el partit del govern, a plantejar un referèndum.

L'anunci de Darling era un reclam del Partit Laborista Escocès des del començament del procés. Un partit que s'ha vist fortament dividit degut a la subordinació de la cúpula cap a Londres mentre que part dels seus militants, i també del seu electorat, reclamaven un partit més autònom de la capital. El que podia salvar tant als laboristes, com la campanya del NO, havia d'arribar de Londres, del govern conservador de David Cameron. Des de Downing Street sembla que comencen a escoltar la veu dels Laboristes escocesos i podrien incloure noves competències pel Parlament de Holyrood de cara al 2015; el problema és que hi ha eleccions, i Salmond ja ha dit que no val la pena creure's la paraula de Cameron, una figura força desacreditada Escòcia.

Queden exactament 100 dies on sentirem a parlar de tot. Poesia, promeses, discursos, manifestacions i banderes. Uns i altres aportant arguments i segurament falses veritats i falses mentides. En definitiva, democràcia. Un procés obert, participatiu i inclusiu que arriba a la seva recta final i que s'acabarà, en principi, aquest 18 de Setembre amb un referèndum on els escocesos hauran de respondre, ja sigui amb el cap o amb el cor (o potser amb els dos): Hauria de ser Escòcia un país independent?

Escòcia un any entre el Sí i el No

Queden exactament 365 dies. D'aquí just un any el poble escocès està cridat a les urnes en un referèndum que decidirà si volen ser un estat independent o si, per el contrari, es queden al Regne Unit. El resultat no està gents clar i això fa preveure un any polític mogut al país.

Fins al moment, tot fa preveure que si el 18 de Setembre del 2014 Escòcia vota “Yes”, la sorpresa serà majúscula, ja que totes les enquestes fins al moment han assenyalat un clar avantatge a l'opció unionista. Sense anar més lluny, avui, el diari escocès The Scotman en publicava una on el 58% seria partidari de mantenir-se dins del Regne Unit. En d'altres però, l'opció unionista arribaria al 50% situant-se així en el seu punt més baix. La clau radicarà en un ampli ventall de població que encara no té decidit el seu vot.

Fins ara, un bàndol i altre han anat ensenyant les seves cartes però no serà fins el novembre que ve quan començarà la campanya i on el govern d'Edinburgh té previst publicar el White Paper, el model que l'SNP té pensat per Escòcia. La batalla serà econòmic, lluny del debat català més sentimentalista. El bàndol de Salmond defensarà una estat amb poder de decisió a nivell internacional, no tantes desigualtats econòmiques i amb un fort moviment ecologista. El Yes vol ser Noruega. També, com no, perquè seria el país europeu que produiria més petroli.

La campanya del No també es basarà en l'economia, sobretot defensant que és Anglaterra qui sosté la resta de nacions i que si fins el moment el Regne Unit ha estat un estat fort, no té perquè canviar-se. “El que funciona, no ho toquis” aquesta seria la filosofia sota el lema “Better Together”, millor junts.

Tant un com l'altre però saben que no tenen la victòria assegurada. El percentatge d'indecisos estaria al voltant d'un 15%-20% per tant, cal persuadir-los. I de moment, el joc del “Better Together” no està convencent. L'amenaça de la por, a diferència d'altres països, no acaba d'agradar als escocesos, que veuen que els unionistes treuen en els seus mitjans que una futura independència deixaria Escòcia fora de la Unió Europea. També han deixat entreveure que fora del Regne Unit no podrien utilitzar la lliure esterlina. I fins i tot, que els ossos panda d'Edimburgh haurien de marxar. Aquesta pobre campanya i aquests arguments han decepcionat el poble escocès que espera més dels seus polítics, provocant fins i tot algunes veus crítiques dins el “Better Togheter”.

Uns 365 dies on es discutirà sobre el futur d'Escòcia, l'entrada o no a l'Unió Europea, seguir amb la lliura esterlina o no; el pes del país a nivell internacional i el model que es vol per Escòcia. Un debat, sobretot econòmic, que només l'aniversari dels 700 anys de la batalla de Bannockburn, on Escòcia va derrotar Anglaterra, pot afegir una mica d'èpica a un procés molt més fred i serè del que es viu a Catalunya. Aquesta fita però podria ser un petit avantatge cap al “Yes”. Un aniversari històric, una xifra històrica i un moment històric. Només queda un any per decidir què contestar a la pregunta de “Hauria de ser Escòcia un país independent?”.

La "Diada" escocesa

Aquest cap de setmana Escòcia va tenir la seva particular Diada. Lluny del milió i mig que va reunir l'independentisme català l'11 de Setembre a Catalunya; dissabte passat, unes 9.500 persones, segons els organitzadors (5.000 segons la policia) es van manifestar en favor de l'independència a la capital del país, Edinburgh.

La marxa, que va començar al parc dels Meadows i va acabar a Princes Garden's, va comptar amb polítics i societat civil de tots els àmbits, i formava part ja, de la precampanya de cares al referèndum que està previst pel 2014. A falta de detalls per acabar de concretar amb el govern de Londres, ningú dubta que la consulta s'acabarà fent sigui quina sigui la data. Sigui quina sigui la pregunta. 

Amb milers de banderes de Saint Andrews i de la monarquia escocesa, els independentistes escocesos van estar acompanyats aquest cop per una bona munió de catalans que es van deixar veure en forma d'estelades i senyeres.

“He vingut molts anys a manifestar-me en aquests jardins però mai havia vist tanta gent com avui” va dir sorprès Alex Salmond, president d'Escòcia, que va defensar l'independència per evitar les retallades que estan arribant des de Londres. "Per què hauria d'escollir austeritat quan podria invertir en el meu futur?" es va preguntar el també líder de l'SNP, arrencant els aplaudiments de la gent. “Així com les aurores han il·luminat els cels del país aquests dies aquesta campanya il·luminarà Escòcia en els propers dos anys” va afegir, tirant de poesia i romanticisme.

Evidentment Salmond, acompanyat pels seus companys de govern i de partit, va ser el cap visible de la marxa però també hi van assistir diferents sectors de la societat civil. Un dels parlaments que va arrencar més aplaudiments va ser el de Margo McDonald, diputada independent al Parlament escocès. “Si un terç del país creu en l'independència i la vol, tenim dos anys per convèncer a la resta d'escocesos que és possible” va dir McDonald.

Més enllà de parlaments de polítics, diferents sectors de la societat civil escocesa, com l'Scottish CND, la Young Scots for Independence (les noves generacions del SNP) o Citizens Against Public Service Cuts, entre molts altres, també van tenir l'oportunitat de dirigir-se als manifestants al final de la diada que va comptar, segons la policia amb dos detinguts.