El ministre, amb aquella veu i aquella entonació cínica, (us dono cinc segons per mirar la foto d'ell d'aquí dalt), es va dedicar a criticar a l'ex president per evadir impostos. No seré jo qui defensi Pujol, però va ser una altra actuació teatral d'aquest govern, que juntament amb els mitjans de comunicació de Madrid subvencionats, es dediquen a utilitzar el cas de l'ex president honorífic de Convergència per fer política.
El govern espanyol va concebre aquesta aparició com un altre bombardeig a la família Pujol. I de passada al procés català. Gran error. Montoro treia pit. Reia. Estava feliç de poder dir que l'ex president de la Generalitat ho pagaria molt car. Sembla que no recorda que el seu, el Partit Popular, és el partit que acumula més casos de corrupció de l'estat espanyol i m'atreviria a dir de la Via Láctea. Ni una menció al cas Noos, ni Gurtel. Per parlar de Bárcenas va utilitzar "Don Luis Bárcenas". No recordo cap aparició quan es va fer públic que el Rei d'Espanya tenia comptes a Suïssa. No recordo tants somriures, ni tanta ironia. Ni tant treure pit. De fet, hi van passar per sobre.
Ahir Montoro es va acarnissar amb Pujol per atacar Catalunya. En principi, no hauria d'utilitzar la seva posició per fer política i ho fa constantment. I altres ministres també. Hauria de fer la seva feina. "A los números, Ministro!". Fins i tot, membres d'altres partits polítics li van haver de recordar com està de brut el seu partit i encara a sobre el ministre els va renyar per no ser prou contundents amb Pujol. Donant lliçons.
Pensar que si cau Pujol cau el procés català és de vergonya. De vergonyeta. De poc nivell polític. De poc nivell intel·lectual. De falta d'arguments. Ja no sé si dir que no ho veuen o no ho volen veure. De veritat algú es pensa que això aturarà el procés sobiranista a Catalunya? Macià no hi és. Tampoc Companys, ni Tarradelles. I Catalunya segueix allà. A pesar d'ells. A pesar de les seves polítiques. A pesar de les seves actituds. A pesar de tot, Catalunya segueix allà. I hi seguirà quan Pujol no hi sigui. Aviam si per voler-lo condemnar el faran màrtir.
Poca memòria té Montoro, ell que va firmar els pactes del Majèstic, quan interessava estar amb Pujol. Poca memòria té quan diu que s'investiga a l'ex president català des del 2012 però que se sabia que feia "cosetes" il·lícites des del 2000. I durant aquests 12 anys, què? Han anat a per Pujol quan aquest va abraçar l'independència. Molt oportú. Una mostra més de com actua aquest Estat Espanyol.
Tot poble necessita els seus enemics per reafirmar les seves idees. Deia Vázquez Montalván: "Contra Franco vivíamos mejor". Montoro fa aquesta funció. Montoro és una màquina de generar independentistes. Montoro, en el fons, ha de ser independentista.
P.D.: Ahir van sortir les dades de l'atur a Espanya. 8070 persones més sense feina al mes d'Agost. Ni una paraula...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada