Un dia (o mig) a Belem

Potser és Lisboa o potser no. No té pujades, ni baixades, ni gent cridant ni azulejos a totes les cases. Avingudes amples i jardins majestuosos per un barri que va ser la seu de reis, molt allunyats del poble. Com tots. Però ells també físicament. Belem queda força lluny d’on bullia i bull la ciutat, la Praça do Comercio, així que aquí tenien la seva seu els monarques. Avui en dia hi té el palau el President de Portugal. El poder segueix allunyat del centre de la capital. Del centre del poble. Belem devia ser una espècie de Versalles en el passat, salvant les distàncies i els palaus majestuosos.

És precisament des de la Praça do Comercio on ens hem de dirigir a Belem. El millor és agafar un tram. Ho fa més lisboeta. Visitar Lisboa és quedar meravellat dels tramvies que venen i van, vells i plens de gent. El 15 anirà ple. Lisboetes i turistes farceixen el convoy com si no hi hagués demà. Decepció quan vegis que et toca el tramvia llarg i no, un dels antics. És el preu del turisme. Però a canvi veuràs el dia a dia de la gent de Lisboa, com venen i van. Vida als carrers. Tot i que atenció als carteristes. Portugal, és molt bonic però no deixa de ser dels quatre països del sud d’Europa. És membre dels PIGS, així que vigila la cartera.

Baixa a la parada Belem i la ruta la pots començar a Praça Afonso de Aburquerque, que va ser el primer portuguès a obrir ruta a la Índia. Una columna d’ell mateix presideix la plaça, que està just davant del Palácio de Belém. El veuràs de seguida degut a dues coses, hi ha dos soldadets a l’entrada i és de color rosa, rosa destenyit, faltaria més, al cap i a la fi, estem a Portugal.

Camina per la Rua Vieira Portuense però ni t’acostis als restaurants. Tot estan destinats als turistes que s’acosten al barri, que no son pocs, i per tant, cars. La rua Marta Pino ens du a la travessa dos ferreiros on hi ha el Jardim Botânico Tropical. Baixa per Largo dos Jeronimos y el carrer et portarà a l’edifici que domina el barri: El Mosteiro dos Jerónimos.

La joia de Belem

El Mosteiro dos Jerónimos és se’ns dubte la joia del barri. Davant la Praça du Imperio, aquest edifici representa tota la grandesa del que va ser Lisboa en el passat. Arquitectura manuelina per un monestir que era el centre del coneixement, pregaria i que està ple de símbols del que va donar riquesa a Portugal en el segle XVI: la navegació.

En destaca la seva entrada sud que mira al Riu Tajo amb una gran plaça al davant, i sobretot, el seu claustre. Amb dos pisos, el visitant es pot perdre durant hores entre columnes i capitells plens d’art i informació. Les tablets del moment. Deixar-se perdre pel monestir hauria de ser obligat a les escoles portugueses, que em consta que hi son el dia que visito l’edifici. En una de les sales contigües hi ha una exposició interessant que commemora els 500 anys de l’edifici, i que resulta molt interessant per entendre, no només l’edifici sinó com d’important era Portugal ara fa mig mil·lenari. 

No només el claustre sinó també l’església de nom Igrega Santa Maria de Belem deixen al visitant amb la boca oberta. El recinte del Mosteiro dos Jeronimos avui en dia és Patrimoni de la Humanitat, i no és per menys. Tot i que va ser un capritx del rei Manuel, aquest edifici va fer més gran, no només el seu regnat sinó Belem i Lisboa. De fet, va haver-hi dos arquitectes degut al temps que van tardar les obres. El primer Diogo de Boitaca que pensa l’obra original, i després Joao de Castillo. Van fer una feina enorme, tant, que allà descansen les restes de dos dels personatges més grans de la Historia de Portugal, a part del Rei Manuel, hi són les despulles del Cervantes portuguès, Luis de Camoes i sobretot, un dels viatgers més grans de tots els temps: Vasco da Gama.

La Torre de Belem serà la propera parada que hagis de fer. Dirigeix-te a la riba del riu i cap a la dreta trobaràs aquest edifici emblemàtic de Lisboa. 6 euros l’entrada, 12 si visites el Mosteiro i la Torre de Belem. Recomanació: el dia que aneu a Belem compreu la Lisbon Card, amb només 18 euros teniu el transport inclòs i l’entrada a aquests dos monuments i molts més arreu de Lisboa. Així que val la pena. I una cosa que no puc explicar: si us guardeu la targeta i la utilitzeu l’endemà per visitar un altre monument, encara que no hagueu pagat per dos dies, també funciona. Us deixaran entrar als llocs gratis, ja que no passen la targeta per cap escàner. Endavant.

 

Un cop dins a la torre és bàsic dirigir-se a dalt. Problema? Degut a que les escales per pujar són molt estretes, l’organització fa pujar a la gent en grup i fins que no baixa tothom, no pot pujar el següent grup, per tant, no desespereu si us fan esperar molt. Funciona així. Val la pena pujar i veure els detalls de la construcció i com no, la desembocadura del riu Tajo. Amb una bona posta de sol al darrera, invita a imaginar-se els vaixells arribant a Lisboa amb infinitat d’espècies desconegudes després de mesos de travessies arreu del món. Un viatge en el temps.

Última parada

Després de tanta visita, recomano una de les millors coses que pot oferir Lisboa i Portugal en general, el seu menjar. Belem té una llarga oferta pel turista em deixo perdre i m’allunyo un xic, no massa, dels edificis més emblemàtics del barri i trobo una meravella, el Restaurante Frazao. Anant amb tramvia fins a Belem m’havia fixat en un restaurant “normal”, a la Rua da Junqueira. Sempre que vegis a Lisboa un restaurant amb un paper al vidre de l’entrada amb els plats del dia, és allà on has d’anar. Així que em dirigeixo a aquell local que ja tenia mig pensat. Confirmat. Bar de gent del barri, amb la senyora gran acabada d’arribar de la perruqueria i lluint el seu millor pentinat, i el senyor amb un davantal d’allò més brut. El restaurant no entra pels ulls, però aquests són els bons. Amanida de primer i Bacalhao o Bras. Simplement excel·lent per només 8 euros.

L’estada a Belem s’ha de rematar passant a menjar la perla del barri, els Pastels de Belem. Caldrà tornar un xic enrere però val la pena. Les postres les heu de fer en el lloc on es van inventar els famosos pastissos que envaeixen no només el barri sinó la capital de Portugal, i m’atreveixo a dir, tot el país. Heu d’anar a la Rua de Belem número 84 i segurament ja hi haurà cua a la porta. Allà hi ha la pastisseria on es van fer els pastissos típics, per primera vegada. Oberta des de 1837, avui és un bon lloc per parar-hi a fer les postres amb una bica i un pastís. Tot i que és un dels punts emblemàtics de la capital de Portugal, gaudir d’uns minuts de descans amb un cafè i un bon pastís no us costarà molt car. Al voltant de 2 euros. Val la pena.

Amb això ja ho teniu tot fet i toca tornar al centre de Lisboa. La visita a Belem us pot durar un dia o mig, depenent del que voleu fer i el que no voleu fer. Cap allà les 4 de la tarda torno, però abans em paro a un recinte cultural entre Belem i el centre de la capital portuguesa, LX Factory. No en parlaré aquí, mereix una entrada per si sola al bloc. Serà la pròxima.